La Pola, balma de

pola  balma topo medium


DE VISITA OBLIGADA PER CONÈIXER LA SERRA DE L'OBAC

 

INTRODUCCIÓ
 
La balma i la font de La Pola són un indret de visita gairebé obligada si es vol conèixer a primer cop d'ull la Serra de l'Obac. Aquesta gran balma orientada a ponent sembla ser que ja estava documentada el segle XIV (1336) tot i que, segons A. Ferrando, hi ha proves materials que la balma ja era habitada entre els segles VIII-IX. Segons el mateix autor, el mas de La Pola ja no apareix en el cens de població de 1592 dels masos de Mura, data que assenyalaria el seu abandonament. A. Ferrando també apunta la possibilitat que la cavitat que s'obre al vessant nord, una petita escletxa amb diversos forats picats o 'capades de Moro', hauria servit per a vigilar l'entorn immediat de la balma, bo i recollint també la hipòtesi que apunta que la raconada hauria servit d'observatori luni-solar a la prehistòria. Nosaltres som més de l'opinió que es tractava d'una explotació apícola, problement associada a la balma de la Pola. Actualment són ben coneguts els casos d'eixams d'abelles que espontàniament han fet el rusc a les Foradades de Les Pedritxes o en esquerdes al peu de La Falconera, per no mencionar altres llocs propers a la balma. Segons aquesta hipòtesi, els forats picats a la roca servirien per muntar una bastida que facilités l'accés a les bresques i la tasca de recol·lectar la mel, segurament ajudats pel fum d'una petita foguera encesa a peu de bastida. La recol·lecta de mel està documentada en pintures rupestres al País Valencià que palesen que aquesta activitat es podria remuntar en el temps uns 10.000 anys.

 

 

 
SITUACIÓ
 
La font i la balma de la Pola estan situats a la Serra de l'Obac. Per arribar-hi partirem de l'Alzina del Sal.lari, i prenent primerament el vial asfaltat, sempre pujant, s'aplega al coll de Tres Creus, on apareix de sobte, el panorama incofusible de Montserrat. Seguirem de front, per un vell camí carreter que després de revoltar la cova dita de la Porquerissa i sense deixar la nostra dreta ens permetrà d'arribar a la balma de la Pola. Tot plegat haurem esmerçat uns quaranta minuts de marxa.



 
DESCRIPCIÓ
 
Es tracta d'una balma d'uns 71 metres de recorregut i amb un màxim de 12 metres de fondària, pràcticament tots útils  per resguardar-se a peu dret. Les dues taules, així com els ganxos que penjen del sostre, i la font obrada d'aigua fresca, són el testimoni fefaent d'un dels racons més populars i visitats de la muntanya.  Als seus extrems encara hi ha restes de tancats, algun de molt antic, a jutjar per la grandària dels blocs usats. Els paraments del costat sud, moderns, serviren a la guàrdia civil per controlar el pas del maquis que, pel que sembla, hauria arribat a guardar l'arsenal dins la balma.
Com ja s'ha dit, a la part alta de les parets, encara es conserven els paraments per evitar el degoteig de l'aigua cap a l'interior de la balma. En algunes parets naturals del fons de la balma encara s'aprecien restes de colades estalagmítiques i fisures que constitueixen punts de filtració d'aigües com les que alimenten la font.
 
 

 
CROQUIS
 
pola la balma croquis medium
 

 
CODI CAVITAT
 
Conca de Matarrodona  05/ 030
 

 
BIBLIOGRAFIA
 
- Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. A. Ferrando. Ed. El Pot (1983) p 126-134.
-El Santuari Luni-solar de la Pola. A. Rebullida. Editorial Ègara 3. (1986)



 
ENLLAÇOS
 
Itinerari 9. El Cuiner, el Gendarme, l'Àvia i el Sentinella


Itinerari 12. Maquis a Sant Llorenç del Munt

 

 

 

 

 

{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}