Diari d'abord
Els avencs-trampa 1.0
Avencs-trampa
Que jo sàpiga, només una vegada una persona va caure fortuïtament dins un avenc. Tal i com resa el monòlit al costat de l'avenc de Castellsapera, un 24 de gener de 1960 en Josep Tres i Viladomat, un noi de catorze anys, va caure dins l'avenc mentres jugava. Hi va perdre la vida. Des d'aleshores es van situar tanques al voltant dels avencs més concorreguts i propers a llocs de pas. La resta de casos han tingut a veure amb accidents relacionats amb la pràctica de l'espeleologia.
Avui hem visitat amb el Quim Solbas l'avenc de l'Obaga de Sant Lleïr. Un redimoni d'avenc apartat del camí que sempre ens fa anar d'es-corcoll per trobar-lo. Al fons de l'avenc hi feia ferum de senglar i, com en el cas de l'avenc dels Plans, hi hem trobat el crani d'un petit senglar. Tractant-se de petites cavitats, els senglars no hi perden la vida amb la caiguda, sinó que moren d'inanició buscant una sortida, llepant les concrecions humides dels fons, peüllant el fang fins a defallir. En el cas de l'avenc dels Plans, les restes senceres del senglar semblaven fossilitzades i aplanades a terra, però sabem que l'animal hi havia caigut en l'intèrval de només un any, l'any que va passar entre les dues visites a la cavitat. El cert és que en èpoques de pluges abundants durant la primavera, el paisatge i la visibilitat a l'entorn de les boques de molts avencs semblen canviar radicalment. Avui, que buscàvem expressament l'avenc de l'Obaga de Sant Lleïr, l'ha trobat el Quim quan ja era gairebé a sobre. I jo, que en teoria també coneixia el lloc, veient -lo, he arribat a pensar que podia tractar-se d'un nou avenc que no tenia res a veure amb el què buscàvem. Tot i amb això cal, i mai millor dit, tocar de peus a terra: és molt improbable caure dins un avenc sinó és que, com en el cas dels senglars, un ensurt ens obligués a moure'ns tant de pressa que no veiéssim on fiquem els peus.
Avui hem visitat amb el Quim Solbas l'avenc de l'Obaga de Sant Lleïr. Un redimoni d'avenc apartat del camí que sempre ens fa anar d'es-corcoll per trobar-lo. Al fons de l'avenc hi feia ferum de senglar i, com en el cas de l'avenc dels Plans, hi hem trobat el crani d'un petit senglar. Tractant-se de petites cavitats, els senglars no hi perden la vida amb la caiguda, sinó que moren d'inanició buscant una sortida, llepant les concrecions humides dels fons, peüllant el fang fins a defallir. En el cas de l'avenc dels Plans, les restes senceres del senglar semblaven fossilitzades i aplanades a terra, però sabem que l'animal hi havia caigut en l'intèrval de només un any, l'any que va passar entre les dues visites a la cavitat. El cert és que en èpoques de pluges abundants durant la primavera, el paisatge i la visibilitat a l'entorn de les boques de molts avencs semblen canviar radicalment. Avui, que buscàvem expressament l'avenc de l'Obaga de Sant Lleïr, l'ha trobat el Quim quan ja era gairebé a sobre. I jo, que en teoria també coneixia el lloc, veient -lo, he arribat a pensar que podia tractar-se d'un nou avenc que no tenia res a veure amb el què buscàvem. Tot i amb això cal, i mai millor dit, tocar de peus a terra: és molt improbable caure dins un avenc sinó és que, com en el cas dels senglars, un ensurt ens obligués a moure'ns tant de pressa que no veiéssim on fiquem els peus.
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}