Diari d'abord
La pel·lícula celeste
Quan no hi ha resposta per una cosa, es fa una mirada perduda al cel i un encongiment d'espatlles. Ni idea, paio, l'univers és inescrutable. Infinites respostes. Vés a saber. El cas és que quan els arqueòlegs no poden desxifrar un llenguatge com són les pintures rupestres i jeroglífics diversos, de seguida venen els astrònoms a unir les incògnites amb aquesta o aquella estrella, constelació o forat negre. Com que l'univers n'és ple, sempre va bé agafar-ne les que més convenen i muntar una teranyina d'estels. D'aquesta forma tots els monuments megalítics acaben tenint una funció astrològico-màgica, tot acaba mirant a un estel o assenyalant una fase lunar o un equinocci o directament al sol, que és capaç d'il·luminar qualsevol buit de coneixement.Dit això, també cal reconèixer que el cel de fa 17.000 anys, el cel dels pintors d'Altamira i Lascaux, havia de ser un espectacle digne de ser contemplat, un caldo per cultivar tota mena d'històries que fàcilment et podien deixar sense dormir. El descobriment dels cicles de les estacions, la tornada de la primavera, la fi de l'hivernació, havien de merèixer una celebració tant o més important com el dia que es va enlairar el primer avió. A més de saber que els bons temps sempre tornarien, un descobriment així havia de significar, gairebé per força, el primer pas per dominar la terra i plantejar els primers conreus. És molt probable que l'home de les cavernes tingués temps de mirar el cel, un televisor permanentment encès durant les llargues hores de la nit. Un lloc d'on possiblement van sorgir les primeres representacions: a la volta celeste s'hi podia reflectir tota la fauna que corria pel món, com en un mirall. Ara bé, es pot afirmar que les pintures d'Altamira o de Lascaux són un planetàrium i zoodíac prehistòric, un primer intent dels cromanyons per fixar els fotogrames de la seva peculiar pel·lícula celeste?
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}