Diari d'abord
Amb el gust al cul
Aquí teniu el resultat de les imprescindibles obres a la casilla dels Peons que feia tan temps que reclamaven tant la ciutadania en general com els visitants del Parc en particular. Un deu pel parc i un deu també pel més que dubtós arquitecte que ha fet aquest bunyol. Seguint la tònica de les darreres obres al parc, aquest esperpent només el podria haver creat algú addicte al règim i amb el carnet i gustos corresponents. Després del Pujolisme s'ha instal·lat el Bunyolisme. La direcció d'aquest parc té el gust al cul, i sobre culs hi ha ben poca cosa per escriure, sinó és que vols cagar-la encara més. Al costat d'aquesta 'cosa', una barraca de vinya és una sofisticació. Tal i com podeu veure, l'edifici harmonitza perfectament amb la casilla i també amb la idea d'un Parc Natural. L'únic que sorpren és que aquí l'amic fuster del parc no sembla haver intervingut per a res: ni hi ha fusta per tapar les vergonyes ni s'han inspirat en els seus materials. Sembla que s'hagin inspirat més en la sèrie tanatorial d'edificis 'plens de sentiments'. Bé, encara que sigui esperar massa, tant de bo que els guardes gaudeixin d'un interior més pràctic i agradable que no pas el què es veu de fora; que les aixetes funcionin, les portes obrin i tanquin i que tot plegat serveixi per alguna cosa, encara que no s'hagi explicat ni s'explicarà mai en cap Pla d'Usos, no sigui que algú volgués aturar aquesta diarrea de projectes.
{audio autostart}fira.mp3{/audio}