Diari d'abord
Un home mort a l'avenc de les Ermínies 1.2
UN SEGLE DE VIOLÈNCIA A MURA
Cercava la mort ocorreguda l'any 1837 "per una desgràcia en terme de Mura" del pastor Josep Costa i Bonet, fill de Casserres (Berguedà) que el 1831 s'havia casat amb la llorençana Maria Cot i Viladevall, filla del propietari del mas de La Bosqueta (Sant Llorenç Savall). El pastor que - segons el metge del poble tenia el renom del "Marit de la Busqueta" - ja feia 6 anys que vivia a Sant Llorenç Savall però quan es casà tot just feia un mes que vivia a Sant Feliu del Racó; si la parella finalment visqué o no a Sant Llorenç Savall no ho sabem, però no ens consta que tinguéssin cap fill a la població.
El cas és que a la curta llista del registre de defuncions de Mura per l'any 1837, només hi vaig trobar aquesta desgràcia:
"El dia 5 d'octubre de 1837. En lo fossar de Sant Martí de Mura se donà sepultura de Josep Sabat àlies "menut" *, carlista ferit en lo sometent se alçà en estos pobles lo dia antecedent. Natural de Martorell, i a més ne matà quatre a les immediacions de la Casa de La Mata quals noms i naturalesa se ignora, y en lo mateix lloc foren enterrats".
* No creiem que amb aquesta defunció estiguem liquidant la llegenda del temible bandoler Josep Sàbat "Capa Negra" que corria per les muntanyes de Corbera de Llobregat, però com que és una llegenda, no se sap mai...
El mas de La Mata, escenari de la mort de 5 persones en un sol dia
Pel redactat no sabem si qui matà els quatre homes fou el carlí àlies "menut" o va ser el sometent. Tampoc queda clar si els quatre homes morts foren enterrats in situ prop de La Mata o en el fossar de Mura, com el carlí mort.
Estava el nostre pastor entre els morts anònims? ell mateix era carlí...o ajudava al sometent....?
Si morir "per una desgràcia" tenia relació amb morir per arma de foc, a Sant Llorenç Savall teníem una altra mort el mateix any, la del ferrer Llorenç Espalter i Solà, de 50 anys, de renom "El Ferrer Negre". Del desembre del mateix any 1837 també tenim dues morts simultànies "per desgràcia en terme de Viladecavalls", les dels llorençans Josep Camprubí i Sastre de "cal manegueta" (d'uns 23 anys) i Josep Vilatersana i Gotés, de "cal Valls", (d'uns 21 anys).
El cas és que amb una ullada molt superficial al registre de defuncions de Mura, t'adones que la violència i les morts de desconeguts en terme de Mura són molt superiors p.e. a les registrades durant el mateix període a Sant Llorenç Savall, alhora que algunes morts sobtades també ens descobreixen llocs comuns. Vegem-ho.
la Balma del Perich, casa avui restaurada i convertida en allotjament de turisme rural
Cercava la mort ocorreguda l'any 1837 "per una desgràcia en terme de Mura" del pastor Josep Costa i Bonet, fill de Casserres (Berguedà) que el 1831 s'havia casat amb la llorençana Maria Cot i Viladevall, filla del propietari del mas de La Bosqueta (Sant Llorenç Savall). El pastor que - segons el metge del poble tenia el renom del "Marit de la Busqueta" - ja feia 6 anys que vivia a Sant Llorenç Savall però quan es casà tot just feia un mes que vivia a Sant Feliu del Racó; si la parella finalment visqué o no a Sant Llorenç Savall no ho sabem, però no ens consta que tinguéssin cap fill a la població.
El cas és que a la curta llista del registre de defuncions de Mura per l'any 1837, només hi vaig trobar aquesta desgràcia:
"El dia 5 d'octubre de 1837. En lo fossar de Sant Martí de Mura se donà sepultura de Josep Sabat àlies "menut" *, carlista ferit en lo sometent se alçà en estos pobles lo dia antecedent. Natural de Martorell, i a més ne matà quatre a les immediacions de la Casa de La Mata quals noms i naturalesa se ignora, y en lo mateix lloc foren enterrats".
* No creiem que amb aquesta defunció estiguem liquidant la llegenda del temible bandoler Josep Sàbat "Capa Negra" que corria per les muntanyes de Corbera de Llobregat, però com que és una llegenda, no se sap mai...
El mas de La Mata, escenari de la mort de 5 persones en un sol diaPel redactat no sabem si qui matà els quatre homes fou el carlí àlies "menut" o va ser el sometent. Tampoc queda clar si els quatre homes morts foren enterrats in situ prop de La Mata o en el fossar de Mura, com el carlí mort.
Estava el nostre pastor entre els morts anònims? ell mateix era carlí...o ajudava al sometent....?
Si morir "per una desgràcia" tenia relació amb morir per arma de foc, a Sant Llorenç Savall teníem una altra mort el mateix any, la del ferrer Llorenç Espalter i Solà, de 50 anys, de renom "El Ferrer Negre". Del desembre del mateix any 1837 també tenim dues morts simultànies "per desgràcia en terme de Viladecavalls", les dels llorençans Josep Camprubí i Sastre de "cal manegueta" (d'uns 23 anys) i Josep Vilatersana i Gotés, de "cal Valls", (d'uns 21 anys).
El cas és que amb una ullada molt superficial al registre de defuncions de Mura, t'adones que la violència i les morts de desconeguts en terme de Mura són molt superiors p.e. a les registrades durant el mateix període a Sant Llorenç Savall, alhora que algunes morts sobtades també ens descobreixen llocs comuns. Vegem-ho.
la Balma del Perich, casa avui restaurada i convertida en allotjament de turisme rural"El dia 16 de febrer de 1778 se donà sepultura Josep Perich amo i propietari del mas Perich (...) d'una desgràcia que caient un roc del cingle de damunt sa casa lo deixà sens sentits no obstant se li administrà lo sagrament de la penitència sub conditione i lo sagrament de la extremaunció (...)"
"Als 12 d'abril de 1795 en el cementiri de (...) Mura (...) se donà sepultura al cadàver d'Anton Giral bracer d'edat de 56 anys poc més o menys, el qual morí de mort violenta lo dia de 10 de dit mes sens poder rebre sagrament algun ni fer testament (...)."
"Als 12 d'abril de 1795 en el cementiri de (...) Mura (...) se donà sepultura (amb consentiment i llicència del sr. Degà de Manresa i Bages) a 4 hómens de mitjana edat dels quals noms i pàtria s'ignoren. L'un d'ells rebé solament lo sagrament de la penitència, i los altres tres no reberen sagrament algun, ni solament donaren senyals de penitència o bé demanant confessió o bé amb altres senyals externs. Ningú d'ells féu testament. Los sobredits hómens moriren lo dia 10 de dit mes i any amb mort violenta, i no se celebrà per a ells ninguna missa ni ofici funeral."
"Dia 22 d'agost de 1800 se ha donat sepultura en lo cementiri (...) de Mura al cadàver de Josep Espinal vidu paraire, lo que se trobà mort i quasi consumit al fondo del Reixac; i se trobà lo dia 21. Era d'edat 60 anys (...)."
El molí d'en Fabrés. L'ofegament en una bassa de molí també el tenim documentat a Sant Llorenç Savall
El molí d'en Fabrés. L'ofegament en una bassa de molí també el tenim documentat a Sant Llorenç Savall"Dia 25 d'Agost de 1802 se ha donat sepultura en lo cementiri (...) de Mura el cadàver de Mariano Serra fadrí bracer, fill de Josep Serra pagès i Josepa Serra i Casajoana, cònjugues tots de la parròquia de Sant Miquel de Castellgalí, Bisbat de Vic. Morí lo dia antes. No rebé sagrament algun per haver mort repentinament ofegat en una bassa del Molí d'esta de Mura*. Era d'edat d'uns 15 a 16 anys (...).
* en una nota apart s'especifica que es tracta del Molí d'en Fabrés, molt probablement avui conegut com el Molí del Mig.
* en una nota apart s'especifica que es tracta del Molí d'en Fabrés, molt probablement avui conegut com el Molí del Mig.
"El 22 de setembre de 1802 se ha donat sepultura eclesiàtica en lo cementiri (...) de Mura al cadàver de Ramon Montaner, com consta en la Butlla que portava, havent ell dit que era de Toses (Ripollès), constant també en un paper que portava. Morí lo dia antes en la casa del Puig de la Balma (...). D'edat 65 anys poc més o menys (...)."
LA GUERRA DEL FRANCÈS (1809-1814)
"Dia onze de febrer de 1809 se ha donat sepultura eclesiàstica en lo cementiri de Santa Creu de Palou (...) el cadàver d'un home no conegut lo qual se trobà mort en lo bosc, d'edat uns 64 anys havent-se primerament avisurat."
"Dia 16 de juny de 1810 se ha donat sepultura (...) de Mura el cadàver de Paula Duran i Planellas muller de Josep Duran, cònjugues de Sarrià, Bisbat de Barcelona, refugiada en esta per temor de los Francesos, la qual morí el dia antecedent a l'edat de 30 anys, poc més o menys. (...)."
"Dia 17 de setembre de 1811 se ha donat sepultura (...) de Mura el cadàver d'un incògnit que morí lo dia antecedent a la matinada en la Casa de La Mata, sens sagraments. Solament se pugué averiguar que ell havia dit que tenia uns tretze anys, que era fill de Manresa, que sos pares eren ja morts, i que era fill d'un tal Nofre coix (...)."
La casa de la Mata i el coll d'Estenalles, dos llocs de pas amb històries de fets d'armes
"Dia 19 de desembre de 1811 se ha donat sepultura eclesiàstica en lo cementiri (...) de Mura el cadàver (segons digueren algunes persones de Monistrol de Montserrat) de Josep Roca lo qual se trobà mort al bosc, i se visurà; la seva fesomia indicava ser d'edat de 45 anys poc més o menys; era de Monistrol de Montserrat."
"Dia 16 de juny de 1810 se ha donat sepultura (...) de Mura el cadàver de Paula Duran i Planellas muller de Josep Duran, cònjugues de Sarrià, Bisbat de Barcelona, refugiada en esta per temor de los Francesos, la qual morí el dia antecedent a l'edat de 30 anys, poc més o menys. (...)."
"Dia 17 de setembre de 1811 se ha donat sepultura (...) de Mura el cadàver d'un incògnit que morí lo dia antecedent a la matinada en la Casa de La Mata, sens sagraments. Solament se pugué averiguar que ell havia dit que tenia uns tretze anys, que era fill de Manresa, que sos pares eren ja morts, i que era fill d'un tal Nofre coix (...)."
La casa de la Mata i el coll d'Estenalles, dos llocs de pas amb històries de fets d'armes"Dia 19 de desembre de 1811 se ha donat sepultura eclesiàstica en lo cementiri (...) de Mura el cadàver (segons digueren algunes persones de Monistrol de Montserrat) de Josep Roca lo qual se trobà mort al bosc, i se visurà; la seva fesomia indicava ser d'edat de 45 anys poc més o menys; era de Monistrol de Montserrat."
"Dia 15 de gener de 1815 se celebraren els oficis funerals per l'ànima del Joan Alavedra dit "lo capitanet", fill de Jaume i marit d'Agnès Alavedra i Mas, d'edat de 59 anys poc més o menys quan desaparegué, que fou en lo any 1811 que es va absentar per captar fora d'est país per causa de la gran misèria; i per no haver comparegut més, ni saber-se son paradero, es judica mort en la ruta (...)."
"Dia 26 de juny de 1812 se ha donat sepultura (...) Cementiri de Mura (...) el cadàver de Margarida Fabrés i Escorsell, vídua de Fèlix Fabrés, bracer de Mura, que la encontraren morta en lo camí de Talamanca (...)."
"En la tarda de lo dia primer de març de 1817 se donà sepultura (...) el cadàver de Josep Puigmartí pagès de Viladecavalls (...) havent-se encontrat mort d'una punyalada en o cerca del Camí Ral que passa per lo terme de Mura, en la partida vulgarment anomenada com Estenalles. I després d'ésser visurat per la Justícia de Manresa vinguda per est fi, lo qual era d'edat 53 anys poc més o menys (...)"
el coll d'Estenalles ELS CENT MIL FILLS DE SANT LLUÍS 1823
"Dia 9 de gener de 1827 en esta parroquial església se celebrà un ofici de cap d'any per lo Josep Alavedra soldat fill d'est poble i mort en lo exèrcit espanyol (...)."
LA PRIMERA GUERRA CARLINA O GUERRA DELS SET ANYS (1833-1840)
"Dia 19 de novembre de 1847 en la Església (...) de Mura s'han celebrat tres oficis funerals per l'ànima de Josep Gallissans, carlista, fadrí mestre de cases natural de Navarcles el qual morí en la parròquia de Jonqueres (probablement Sant Vicenç de Jonqueres, Sabadell), Bisbat de Barcelona, afusellat en lo any 1835 del qual ha cuidat com a encarregat Josep Mas, moliner d'esta."
"El dia 24 de desembre de 1835 en lo fossar de Mura foren enterrats los carlistes Pau Calsina, solter natural de Monistrol de Montserrat i Josep Argemí, natural de Gallifa (Vallès Oriental)."
"El dia 10 de febrer de 1836, en lo fossar (...) se donà sepultura al cadàvers de Josep Llupart, natural de Vallbona de Espoÿ (?), de Ramon Marguillas de Copons (Anoia), de Joan Teixidor de Zorra Tarrera (?), carlistes morts en les immediacions d'est poble en dit dia. I es feren celebrar 4 misses i altres vint-i-una."
"Dia 6 de març de 1836 en lo fossar (...) se donà sepultura als cadàvers de dos carlistes afusellats per la Divisió de Mossèn Benet. S'ignoren nom i cognom. Sols se sap que eren de Manresa, i de renom tenia lo un "Asdentegat" (sic, desdentat).
Immediat a la Capella de La Mata hi ha tres carlistes enterrats. L'un se li disparà lo fusell i se matà a sí mateix, i els dos foren assassinats per un de la mateixa partida de l'Altimiras, i s'ignoren els noms i apellidos (sic).
A les proximitats de l'ermita de Sant Jaume de La Mata hi van enterrar tres carlins"Dia 4 de desembre de 1836 fou enterrat en lo fossar de Mura, Josep Enrich, carlista assassinat, natural de Vallbona i se li celebrà un ofici (...)."
"El 31 de gener de 1837 se donà sepultura en lo fossar de Sant Martí de Mura de Salvador Marcet, solter capità carlista ferit de gravetat en Vacarisses (Vallès Occidental) i morí en esta rectoria després d'haver rebut los sants sagraments de penitència, viàtic i extremaunció, i féu testament."
"Dia 22 de desembre de 1838. En lo fossar (...) de Mura se donà sepultura al cadàver de Mariano Tomasa, Procurador de Cardona (Bages) i actualment Interventor de l'Aduana carlista establerta en dit poble, assassinat per los Cristinos* de Manresa en la tarda del mateix dia, de edat de 60 anys, marit de la Paula Jou i lo dia següent se li digué missa resada."
* cristino, defensor o partidaris d'Isabel II la catòlica durant la regència de Maria Cristina de Borbó.
"Dia 22 de desembre de 1838. En lo fossar (...) de Mura se donà sepultura al cadàver de Mariano Tomasa, Procurador de Cardona (Bages) i actualment Interventor de l'Aduana carlista establerta en dit poble, assassinat per los Cristinos* de Manresa en la tarda del mateix dia, de edat de 60 anys, marit de la Paula Jou i lo dia següent se li digué missa resada."
* cristino, defensor o partidaris d'Isabel II la catòlica durant la regència de Maria Cristina de Borbó.
"Dia de 18 de maig de 1839 en lo fossar (...) de Mura se donà sepultura al cadàver d'un home incògnit que morí repentinament cerca de l'Hostal de l'Arengada lo dia 16 anterior i segons se creu era un manyà de Santpedor (Bages)."
A l'avenc de les Ermínies hi fou llençat el carlí Pere Soler, l'any 1840"Dia 16 de juliol de 1840: fou assassinat i tirat son cadàver en lo avenc de las Hermínias propietat de la Casa del Puig de la Balma (...) per lo Somatent d'est poble, Pere Soler natural de Bigas (Bigues i Riells?) Bisbat de Barcelona, d'uns 28 anys, marit de Margarida Clos de Taradell (Osona), i rebé lo sagrament de la penitència i lo dia següent se le celebrà una missa resada. Pertanyia als Zeladors Carlistes i era Trumpet de la 9a Companyia."
El registre no diu que el cos fos tret de l'avenc ni que fos enterrat enlloc...potser encara continua allí...?
Fins fa poc es considerava que - tot i que el topònim Ermínies ja apareix documentat el 1619 - la primera notícia escrita sobre l'avenc de les Ermínies era de 1920, quan consta que se'n va fer la primera exploració per part de membres del Centre Excursionista de Terrassa.
Tal i com relatà l'Antoni Ferrando i Roig, a Mura llençar un home dins un avenc no era cap primícia: l'any 1585 el mosso del rector de Mura de nom Valentí Llobet àlies "Cosic", aparegué degollat dins l'avenc de la Codoleda (Serrallonga, Mura). Aleshores la motivació sembla ser que va ser robar-li la mula. I cinc anys després, el 1590, un altre home assassinat aparegué a la balma/espluga del Venedors.
El pou de l'avenc de les Ermínies cau -16m a plomada
el turó i balma de Cantacorbs, amb el mas Santlleïr i el cim del Montcau al fons
"Dia 31 de juliol de 1841. He manat donar sepultura (...) del cadàver de Quirze Monpart, natural de Sant Quirze de Terrassa (...) solter de 24 anys, ignorant-se els pares; fou afusellat la matinada d'ahir pels trabucaires.(...)."
"Dia 31 de juliol de 1841. He manat donar sepultura (...) del cadàver d'Isidre Comas àlies "Serra" natural de Sant Quirze de Terrassa (...) solter de 24 anys, bracer, s'ignoren els pares; fou afusellat la matinada d'ahir pels trabucaires (...)."
"Dia 31 de juliol de 1841. He manat donar sepultura (...) del cadàver d'Antoni Siuró, natural de Sant Martí de Centelles (Osona), solter de 23 anys, bracer, s'ignoren els noms dels seus pares; fou afusellat la matinada d'ahir pels trabucaires (...)."
"Dia 31 de juliol de 1841. He manat donar sepultura (...) del cadàver de Magdalena Siuró, natural de Sant Martí de Centelles (Osona), soltera de 20 anys, s'ignoren els noms dels seus pares; fou afusellada la matinada d'ahir pels trabucaires (...)."
detall d'una arma de foc de l'època, trobada a Sant Llorenç del Munt
"Dia 31 de juliol de 1841. He manat donar sepultura (...) del cadàver d'Isidre Comas àlies "Serra" natural de Sant Quirze de Terrassa (...) solter de 24 anys, bracer, s'ignoren els pares; fou afusellat la matinada d'ahir pels trabucaires (...)."
"Dia 31 de juliol de 1841. He manat donar sepultura (...) del cadàver d'Antoni Siuró, natural de Sant Martí de Centelles (Osona), solter de 23 anys, bracer, s'ignoren els noms dels seus pares; fou afusellat la matinada d'ahir pels trabucaires (...)."
"Dia 31 de juliol de 1841. He manat donar sepultura (...) del cadàver de Magdalena Siuró, natural de Sant Martí de Centelles (Osona), soltera de 20 anys, s'ignoren els noms dels seus pares; fou afusellada la matinada d'ahir pels trabucaires (...)."
detall d'una arma de foc de l'època, trobada a Sant Llorenç del Munt"Dia 22 de juny de 1843 en lo fossar (...) de Mura se ha donat sepultura el cadàver d'Ignasi Gras bracer de dita parròquia d'edat 71 anys, vidu de Margarida Farell, qual fou trobat mort sota lo Serrat de Cantacorbs dos dies antes (...)."
"Dia 5 de novembre de 1843, en lo fossar (...) de Mura se ha donat sepultura el cadàver de Valentí Perich (i Rodoreda) d'edat 25 anys fadrí bracer el qual morí de l'explosió d'una barrinada, morí a bien rato (?) i no pogué rebre sagrament algun (...)."
"Dia 31 de desembre de 1843, en lo fossar (...) de Mura se ha donat sepultura a dos cadàvers assassinats a les immediacions de la Font d'Estenalles d'esta parròquia. Acompanyats a dit fossar per lo sr. Alcalde i mossos de l'Esquadra; lo un se creu que és lo Estudiant de Ballús."
La font d'Estenalles devia ser un lloc d'avituallament concorregut del camí Ral
"Dia 5 de novembre de 1843, en lo fossar (...) de Mura se ha donat sepultura el cadàver de Valentí Perich (i Rodoreda) d'edat 25 anys fadrí bracer el qual morí de l'explosió d'una barrinada, morí a bien rato (?) i no pogué rebre sagrament algun (...)."
"Dia 31 de desembre de 1843, en lo fossar (...) de Mura se ha donat sepultura a dos cadàvers assassinats a les immediacions de la Font d'Estenalles d'esta parròquia. Acompanyats a dit fossar per lo sr. Alcalde i mossos de l'Esquadra; lo un se creu que és lo Estudiant de Ballús."
La font d'Estenalles devia ser un lloc d'avituallament concorregut del camí RalSEGONA GUERRA CARLINA O GUERRA DELS MATINERS (1846-1849)
"Dia 23 de juliol de 1847 en la Església (...) de Mura s'han celebrat tres oficis funerals per l'ànima de d'Ignasi Cornet, comandant carlista natural de Manresa marit que fou d'Antònia Arau, que morí en l'acció de Pont d'Armentera (Alt Camp) cerca de Valls en la tarda del 22 de juny anterior (...)."
"Dia 15 de novembre de 1847 (...) he manat dar sepultura d'un jove que se trobà mort cerca de la Font d'Estenalles, després d'haver-lo visurat el Tribunal. Se ignora lo nom i lo cognom i lo lloc de la sua naturalesa; se judica d'uns 18 anys d'edat (...)."
la font d'Estenalles rajant, avui dia un fet poc habitual"Dia 29 de novembre de 1847 (...) he manat dar sepultura en lo fossar de Santa Creu de Palou el cadàver d'un home incògnit natural de Pallejà (Baix Llobregat), matiner, que fou mort per les tropes en la casa de Puigdoure lo dia 27 anterior (...)."
"Dia 31 de juliol de 1848 he manat donar sepultura (...) del cadàver de Salvador Santamaria, solter bracer de 29 anys natural de Sant Joan d'Oló (Moianès) fill de Francesc, bracer i de Rosa Vilasera. Fou afusellat pels matiners la matinada del dia anterior. (...)."
Segons que m'explica en Lluís Miró i Solà aquest afusellament podria tenir relació amb l'estada del general Cabrera a Mura "En diferents ocasions que Cabrera, o altres capitosts dels matiners, es presentaven en una vila, a fi de fer-se valer, afusellaven un o dos confidents, els quals havien estat denunciats pels seus correligionaris locals. Era com una mena de protocol que practicaven ambdós bàndols. A la premsa aquestes notícies eren bastant habituals". Efectivament, a Sant Llorenç Savall tenim documentat l'afusellament de Francesc Rius i Datzira àlies Secai, antic capità de la companyia de voluntaris local que amb l'arribada de les tropes d'en Bartomeu Poses, fou afusellat pels matiners a la plaça major el 25 de març de 1848. Sembla que en Rius havia estat jugant en un equilibri a dues bandes.
"Dia 2 d'octubre de 1848 (...) he manat dar sepultura el cadàver de Joan Casamitjana casat veí de la vila de Moià, de 50 anys, que fou afusellat per ordre del cabdill Borges la matinada del dia 9 anterior (...)."
"Octubre de1848 (...) en lo fossar de Santa Creu de Palou he manat dar sepultura el cadàver d'un soldat mort en l'acció de l'Hostalet de Casajoana* i pertanyent a la Columna del comandant Bofill; s'ignoren nom i cognom. Donà ordre d'enterrar-lo el coronel Facundo Enríquez (...)."
Sobre aquest comandant Bofill - i del mateix mes i any - trobem al web segledinou.cat "Al voltant d’aquests dies els carlins portaren a terme una acció típicament guerrillera que alguns memorialistes legitimistes han atribuït a Francesc Savalls i el cronista situà a l’HOSTAL de Coll Davi(d). En aquest indret, la columna de Vilafranca del Penedès, guiada per Josep Maria Bofill va ser atacada i vençuda pels rebels. La primera notícia intentava treure ferro a la derrota, tot i que es tractava d’una formació composada per 150 homes i 20 cavalls però, tenint en compte la censura que patia la premsa, el fet que, d’entrada, l’informador confessés 12 soldats morts, desmentia la manca de transcendència que es volia donar a l’acció. Immediatament, es va saber que Bofill també havia mort. Després, el diari informà dels fets: la columna romania a Castellterçol i Bofill havia estat provocat per un grup de quaranta trabucaires, als quals l’oficial liberal va empaitar fins a Coll Davi(d), on dos-cents rebels li pararen l’emboscada. A la primera descàrrega de l’enemic, Bofill tombà sense vida del cavall i els soldats, mancats de comandament, fugiren. Uns 80 soldats es van refugiar en un hospital, fins que hi foren rescatats per la columna de Manresa. Finalment, l’exèrcit reconegué 18 morts i un nombre alt de presoners que no va especificar".
* segons David Hernández en aquella època els Hostalets del Daví pertanyien al mas Casajoana, i d'aquí podria venir la confusió de topònims.
"Dia 20 de febrer de 1849. He manat donar sepultura (...) del cadàver de Maurici Argemir, carlista, que fou mort en el terme de Mura per una partida de tropa a les ordres de Posas, a l'edat de 26 anys. (...)."
Mura, refugi de carlinsTERCERA GUERRA CARLINA (1872-1876)
"Dia 5 de maig de 1872. He manat donar sepultura (...) del cadàver d'un carlista de la partida del Castells llur nom i cognom no s'han pogut saber. Va morir el dia abans en la refrega que hi va haver. Aparentava uns 50 anys (...)."
"Dia 10 de setembre de 1872. He manat donar sepultura (...) del cadàver d'un home que va ser trobat mort una mica més amunt de la Font d'Estenalles. Després de visurat pel Tribunal s'ignora el nom i cognom i lloc de la sua naturalesa. Aparenta uns 55 anys d'edat (...)"
la font d'Estenalles
"Dia 9 de març de 1879. He manat donar sepultura (...) del cadàver de Julià Obiols, pastor solter de 22 anys d'edat, per disposició del Jutge del partit, que es trobà mort en un pou de la Coma d'en Vila. Natural de la Coma, fill de Carles Obiols, natural del lloc de La Coma, i de Maria Obiols, la seva consort, del Partit de la Seu d'Urgell (...)."
L'escrit, fet en castellà, probablement traduí avenc per pozo. No coneixem altre pou més proper a la Coma d'en Vila que l'avenc de la Coma d'en Vila o dels Confits, tot i que David Hernández és del parer que podria tractar-se de l'actual avenc del Llest...
segons Antoni Ferrando i Roig, molt probablement la Coma d'en Vila correspon a l'antic mas de La Pola
Tal i com encertadament fa notar David Hernández, autor del blog Amagatalls de Sant Llorenç del Munt, el fet que molts d'aquests episodis luctuosos transcorreguéssin en indrets com el coll i la font d'Estenalles o l'Hostal de l'Arengada, coincideix plenament amb el recorregut del camí ral de Barcelona a Berga, passant per Mura.
BIBLIOGRAFIA
Arxiu Episcopal de Vic. Registre de defuncions de Sant Martí de Mura.
FERRANDO i ROIG, Antoni.CRÒNIQUES BANDOLERES DE SANT LLORENÇ DEL MUNT. Cavall Bernat 15. Maig 1988
FERRANDO i ROIG, Antoni. EL MAS PUIG DE LA BALMA. Cavall Bernat no.23. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1993
EL CAMÍ RAL DE BARCELONA A BERGA AL SEU PAS PEL TERME DE LA MATA (MURA) per David Hernández
LES GUERRES CARLINES A SANT LLORENÇ SAVALL. Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. Lacera no. 4. Març de 2005.
LES GUERRES CARLINES A SANT LLORENÇ SAVALL. Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. Lacera no. 4. Març de 2005.