3/003 Barraca del Genescà
A POCS METRES DE LA MIL·LENÀRIA CASA DEL GENESCÀ
INTRODUCCIÓ
L'extrema proximitat de la barraca a la casa del Genescà, una de les cases llorençanes més antigues de Sant Llorenç Savall documentada des del segle XIII i, probablement, també del sX., prova que durant l'etapa daurada de la vinya (sXIX) la masia del Genescà rutllava d'una manera molt modesta, prenent gairebé l'espai que un mas aprofitaria pels propis horts per a llogar-los per al conreu de la vinya. A mitjan sXIX, en plena febre de la vinya, la major part de la propietat era de caràcter forestal amb gairebé 9 quarteres de vinya per 20 de conreu i 82 de bosc.
SITUACIÓ
Ens adrecerem a la urbanització de Comabella i passada la piscina municipal i arribats a la rotonda de la masia de Comabella, prendrem el trencall de la dreta fins el final, on tombarem a la nostra esquerra fins a trobar un trencall a la dreta que és un carrer que fineix i es converteix en pista. La pista s'enfila fins a un collet, prendrem el trencall de l'esquerra seguint sempre la pista principal que porta a la masia. La barraca es troba uns cent metres al sud de la casa.
DESCRIPCIÓ
Barraca aterrada de dimensions notables, que conserva bona part dels paraments i la pedra a l'interior. La barraca es trobava sencera la segona meitat del sXX. Per la major part de paraments sencers que han sobreviscut es pot pensar que la barraca va ser obra de professionals de la pedra seca.
CARACTERÍSTIQUES
Tipologia- C4V (Circular als quatre vents)
Altura barraca (h) - 2,05 (h màx)
Amplada barraca (a) - 2,10m
Llargada barraca (ll) - 2,19m
Altura porta (ph) - -
Amplada porta (ap) - 0,90m
Amplada muntant (am) - 0,67m (aprox)
Orientació porta - N182 (S-W)
Situació- Solei, propera al camí i a un torrent secundari.
Llinda- aterrada
Tapadora - aterrada
GPS - si
Mapa Ballestar- si
Estat - Aterrada (A). La pedra es troba a dins.
Data - 1-06-2010
CODI BARRACA
Conca del Genescà 3/003
Numeració absoluta - 15
CROQUIS
El Camí de l'Aiguardent (de 19º fins a 33º)
A principis del segle XVIII Catalunya es va beneficiar de la marginació internacional que Anglaterra i Holanda imposaren a França, i sembla que més que cap a les Amèriques l'aiguardent català (de baixa qualitat) anava cap a Holanda. Després passarà cap al nord de França (finals sXVIII) i d'allí per contraban a Anglaterra. L'aiguardent es venia com a patró d'intercanvi per poder adquirir un aliment de consum massiu com és el bacallà i també una àmplia gamma de manufactures tèxtils (productes semiacabats). A primers del segle XIX va anar en augment l'intercanvi de vi per cotó en floca d'una emergent Brasil que es desampallegava de Portugal. Les Antilles són l'altre destí comercial dels vins catalans que troben en aquestes illes el mitjancer per obtenir cotó nord-americà. Aquesta fructífera vinculació d'exportació de vi per cotó, fa que Catalunya continuï apostant per la industrialització tèxtil seguint un sistema combinat d'indústria, agricultura i comerç. Sant Llorenç Savall és un bon exemple d'aquesta combinació/transició de l'agricultura i el tèxtil.
El comerç entre Amèrica i Catalunya
El comerç entre Amèrica i Catalunya
GALERIA D'IMATGES
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}