Obaga de l'Era, cova 1.0

Fins i tot les mentides més petites tenen una esquerda per on filtra la veritat. Les mentides gegants, no cal dir-ho, sempre tenen fisures i és per això que malgrat que engreixin sense parar, més tard o més d’hora tenen tendència a desimflar-se pels esvorancs. Us convido a visitar aquesta cova perduda de la mà de déu, una mica per provar de fer-vos perdre pel bosc, i així també fer-vos sortir del camí que teniu marcat. Quan vaig entrar a la cova per dibuixar la topografia corresponent, a l’exterior hi havia un cel serè. Quan vaig haver acabat, a fora quèien volves de neu! Potser ja ho havia d’haver intuït per la mirada propera de les sargantanes que, extranyament, s’estaven a dins de la cova amb mi. I potser també ho havia d’haver imaginat per l’escurçó que maldava per amagar-se dins el bosc, proferint renecs, esbufegant i imflant el cos com un acordió. No ho sé però a mi allò, d’entrada, em va semblar un miracle transformador. Són tantes les coves miraculoses: a Lourdes, a Manresa, al mont Hira, la gruta de Amarnath...coves sense llum, temperatures comfortables i, sobretot, silencioses. Alguns diuen que són les primeres càmeres anecoiques naturals conegudes, i també les nostres primeres llars de pedra massissa. I tot gràcies a una terra que, tot i que molts la voldrien d’una sola peça, té esquerdes per totes bandes.

Entreu-hi. Entreu i gaudiu del silenci sense fisures. No us oblideu però, de dur amb vosaltres un frontal que il·lumini les tenebres.

Si la memòria no se m’esberla, diria que la cova és a la banda obaga de la mateixa carena on hi ha l’avenc i la cova de l’Era dels Enrics, prop de la cinglera. Com que no hi ha camí que hi porti, ressenyarem la ruta que hem fet nosaltres no sense advertir-vos abans que, si no posem molta fe en l’empresa, és perquè és força improbable que ho pogueu repetir exactament com us indiquem.

Per arribar-hi caldrà baixar pel vessant hidrogràfic dret del torrent que hi ha a l’obaga de la carena de l’Era dels Enrics. Sortirem del camí de l’Era dels Enrics per la nostra esquerra, anant a trobar per aquest costat uns rocaters pels quals descendirem per entrar al bosc que cobreix el torrent. Entrarem dins l’alzinar tan sols uns metres, i continuarem torrent avall a aquesta mateixa alçada; d’aquesta manera ens estalviarem de ficar-nos dins la llera del torrent, força més embardissada. Arribarem a un altre rocater des d’on es veu també un rocater a l’altra banda del torrent. Des d’aquest punt anirem a trobar la llera tot baixant decididament, per travessar-la per un lloc còmode i sense vegetació punxant. Si teniu sort i pareu atenció, el punt en concret fa una mica d’embassament a la mateixa roca de la llera. Travessada la llera, pujarem rocater amunt i en diagonal com si anéssim a trobar la punta de la cinglera.