Capablanca, cova d'en

CAVITAT LLEGENDÀRIA

INTRODUCCIÓ

Escletxa als peus del Paller de Tot l'Any, a l'indret que a les primeries del s.XX es coneixia amb el nom de El Convent. L'Antoni Ferrando i Roig el retrobà als anys vuitanta i la mencionà a les seves Cròniques Bandoleres, bo i fent notar que desde la base es reconeixien uns rebaixos fets a la roca, així com també unes estructures d'estaques que reseguien la cretlla.
Versemblant l'escletxa era la cova d'en Capablanca, el mític bandoler que ara com ara no té noms i cognoms ni una existència provada, però sí una llegenda que li atribuïa la capacitat d'escapar dels seus perseguidors davallant per aquesta majestuosa fisura.

SITUACIÓ

Al peu del vessant llevantí del Paller de Tot l'Any. Si venim del camí Ral, trencarem per la nostra esquerra, pel Collet Gran. Davallarem fins poc abans de trobar el trencall de la Font del Solitari. Travessarem el torrent i anirem a trobar el peu de la cinglera, que seguirem en direcció sud fins a trobar la única paret del Convent i a sobre mateix, l'escletxa de la cova d'en Capablanca.

DESCRIPCIÓ

Escletxa N20 que travessa un nivell de conglomerat poligènic, assolint gairebé una trentena de metres verticals que foren íntegrament explorats pels espeleopringuers l'any 2010.
A nivell espeleològic el sostre de la cavitat no aixopluga ni tres metres de profunditat, però a nivell històric en canvi, són notables els rebaixos picats a banda i banda de la fisura que hom va trobant a diferents alçàries, el sutge d'haver-hi fet foc reiteradament i que supera els 10m d'alçària, així com les estaques entaforades amb les bresques adherides, que arriben fins als 26m.
La nostra primera conclusió va ser que el lloc era emprat per a fer-hi recol·lecció de mèl, activitat mil·lenària que trobem també palesa a la balma de la Pola, a la Cort Penjada de Matarrodona, a la cara nord de la Roca Salvatge, així com també a Montserrat. Aquest tinglado apícola però, no seria incompatible amb la llegenda del Capablanca.

CROQUIS