Frontal, cova
LA COVA DEL FRONTAL: una cavitat que cal protegir
INTRODUCCIÓ
La cova del Frontal és, des del punt de vista de les seves formacions, una cova única a Sant Llorenç del Munt, un entorn càrstic amb més de dos segles d’espoli, que ha deixat pocs rastres de banderes, columnes, estalactites i estalagmites i d’altres formacions que valgui la pena contemplar. I així ho van entendre també els seus descobridors al comunicar-me la troballa, de forma que faig extensiu el seu sentiment de voler preservar la integritat del lloc. Anys més tard vam descobrir que la cavitat era també un jaciment arqueològic, en trobar en superfície tres fragments del període de l’edat del Bronze *. És per partida doble que des d’aquí sol·licitem a l’Àrea de Parcs de la Diputació de Barcelona que estudii la forma de preservar la cavitat i que, com en el cas de la cova Regal-Marcet, es pugui visitar de forma guiada, prèvia sol·licitud, com s’està fent amb la cova de Mura. A la galeria d'imatges del webcau , trobareu més material gràfic que espero que us ajudi a compartir aquesta necessitat de preservar el lloc.
La cavitat rep el nom de Frontal per la llinterna d’un dels descobridors, objecte que va caure en un dels passos estrets al fons de la galeria d’entrada i que no va aparèixer en posteriors visites tot i havent eixamplat el pas per trobar-lo.
*els fragments van ser entregats al Servei d'Arqueologia de la Generalitat.
SITUACIÓ
Esperem que en el futur sigui la millor possible i en molt bon estat de conservació, com fins ara.
DESCRIPCIÓ
La cavitat està estructurada en tres pisos seguint una mateixa direcció de diàclasi. L’entrada, de més de tres metres d’alçada, està flanquejada per una gran concreció calcària que recorda la silueta d’un elefant vist de front. Als sis metres el sostre s’abaixa obligant-nos a caminar de genolls, per travessar un pas d’estalactites i estalagmites que encara gotejen. D’aquí anem a una sala amb una estalagmita al bell mig, on podem posar-nos drets. A l’extrem de la sala, rera l’estalagmita, acaba el recorregut en dues galeries superposades i sense continuitat. La galeria de baix sembla que fou excavada per recuperar el frontal que ja no va aparèixer. Al terra de la sala criden l’atenció unes arrels que com bolets emergeixen del sòl. Des d’aquest espai i en direcció oposada d’on veníem, s’obre el pas al nivell superior. Sobre l’obertura ja són visibles les espectaculars concrecions del segon pis. Després de passar l’estreta rampa de tres metres i escaig, accedim al primer pis, al fons del qual destaquen, d’entre altres nombroses formacions calcàries, unes curioses concrecions tacades d’un goteig vermellós que sembla talment com si sagnessin. El fons de la galeria acaba sinuosament, amb el terra marcant un fons de embassament ara sec.
Novament en direcció oposada i superant un petit ressalt, accedim a la sala superior, centrada per una columna i una estalagmita assentades damunt d’una base de concreció calcària que parteix l’espai en dues meitats. Al sostre, i en direcció nord s’aprecia una nova galeria estreta i colmatada de concrecions, d’on probablement emergia el cabal principal d’aigua que de dalt a baix, excavà la cavitat aprofitant els estrats de sorrenques vermelles que entrecreuen la cova.
CODI CAVITAT
Quan la Diputació hagi aprovat i executat l'obra de protecció, matricularem la cavitat.
ENLLAÇOS