La Vall, cova de 1.0

PER ERROR EL MAPA DEL CET LI VA CANVIAR EL NOM

INTRODUCCIÓ

Aquesta és la cova que molts coneixen amb el nom de Llimacs, tal i com figura al mapa del CET. Per això he cregut convenient desfer l'error tipogràfic del mapa publicat el 1987, abans que la bola toponímica es faci més gran del que ja sol ser habitual. On figura que hi ha el nom de cova dels Llimacs hauria de posar cova de La Vall. La cova dels Llimacs és més al sud, tal i com van publicar a mitjans dels anys setanta els membres de l'ERE que les van ressenyar per primer cop.
El dia que vaig decidir fer la topografia em vaig topar amb un habitant temporal. Efectivament, mentre anava desplegant el material ja dins la cova, em començàren a caure bocins de molsa al clatell, a l’ensems que un brunzit d’ales no parava d’anar i venir. En mirar el sostre vaig sorprendre un ocell de la mida d’un pardal fent malabarismes per poder entrar en un forat penjat. S’estava en l’aire, quasi en suspensió, una estona abans de dipositar la seva càrrega de molsa que duia al bec. La veritat és que l’operació era una mica barroera, perquè quan era dins no parava de furgar el niu, i queia a fora més material del que el moixó hi duia. Per això no estranyava gens que durant les prop de tres hores que durà la meva estança a la cova de la Vall, aquell ocell de cúa ataronjada entrava i sortia amb l’esgotadora freqüència de vint segons cada viatge.
És probable que la cova ja fos aprofitada com a refugi durant la Guerra Civil, si ens atenem a les restes de cendra a l’interior i d’alguna fusta clavada a la paret de la boca més gran. Segurament alguna mena de parapet es va instal.lar en aquesta boca, per tal de fer-la invisible des del collet del Llor.

SITUACIÓ

Pujant pel vessant de la font del Llor fins arribar al Collet del Llor on deixarem a la nostra dreta el camí cap els Emprius i pocs metres més enllà també deixarem el que va a la font de la Guineu, parant compte de seguir el proper trencall a la dreta que és el camí que del Cavall Bernat de La Vall puja pel cantó de llevant del Montcau. Gairebé quan serem a punt de sortir de la canal, el camí passa per damunt mateix de la cova de la Vall. Davant per davant d'aquesta boca, a l'altra banda de la canal, hi ha l'Escletxa de la Vall.

DESCRIPCIÓ

Com a resultat de la disgregació de la roca en aquesta zona, la cova de la Vall té tres boques disposades en forma de creu que la comuniquen amb l’exterior. Però l’única que permet accedir-hi a peu pla és la de ponent i que és la que dona al camí i a la canal. Superada la boca d’accés que ens obliga a ajupir-nos, ens posarem drets avançant per una galeria inicialment ample d’uns catorze metres de recorregut assolint l’alçada màxima de quatre metres, punt aquest on s’obre a la nostra esquerra una segona gran boca i a la dreta s’obren les galeries estretes que conformen la major part de la cavitat. Si seguim la primera galeria de front, sortirem a peu dret a una altre boca exterior amagada rera una alzina. Tan sols les galeries sud presenten restes de concreció a les parets amb algun bloc desprengut del sostre. Aquestes galeries es tornen impracticables.

CROQUIS