Feixes, avencó
FORATS, PAGESOS I MENESTRALS
INTRODUCCIÓ
La proximitat de petits forats i avencs amb construccions de pedra seca evidencia, sens perjudici d'altres consideracions de més volada, la bona convivència entre forats, pagesos i menestrals. A primer cop d'ull pot semblar una afirmació poc entenimentada, però es digui el que es digui, el forats sempre fan de mal guarnir. Semblaria com si mai no s'acabés la feina de tapar-los, especialment quan el pagès té ocupacions més -diguem-ne -de l'ofici. Això sense tenir en compte el daltabaix físic i moral que pot arribar a representar menystenir algun d'aquests forats, amb caigudes despreocupadament verticals de conseqüencies pregonament doloroses. Però no patiu que aquest no seria el cas que ens ocupa, tot i que no és recomanable jugar a la gallineta cega amb el pouet.
L'avencó de les Feixes representa una d'aquestes capricioses anomalies sobre el terreny, mostrant escletxes allà on normalment hi podrien haver crescut, amb una certa folgança, un bon grapat de romanins i farigoles prenent el sol amb aires de temporada turística. Però heus aquí que la naturalesa és tossuda, i reivindica un espais esfondrats i plenament desocupats que, a despit dels matolls estàtics, nosaltres sí podem visitar. En qualsevol cas, voldria insistir a desmentir certes afirmacions falsament atribuïdes a la gent del camp, en el sentit de difondre rumors sobre dimonis i monstres repugnants que, de tanta lletjor, s'acabaven refugiant en els caus més profunds de la terra, desvetllant sovint sentiments d'hostilitat humana envers aquests espais, de forma gairebé innata. Si bé és cert que els forats, avencs i coves potser no es saluden efusivament amb els pagesos ni tampoc es donen la mà per dir-se bon dia, no és menys cert que el respecte mutu ens ha arribat intacte, i encara ha d'arribar el dia que trobem a faltar cap dels seus membres, a excepció feta d'alguns forats versemblantment obscurs i capficats a mantenir un presència més aviat difusa. Amb tot això, heus aquí que el dia 8-3-07 vaig presentar les meves credencials davant l'avencó i aquest es va identificar sense més problemes. Convé prevenir als espeleòlegs més entusiastes que, per molta empenta que hi posin, no passaran d'embrutar-se les botes.
L'avencó de les Feixes representa una d'aquestes capricioses anomalies sobre el terreny, mostrant escletxes allà on normalment hi podrien haver crescut, amb una certa folgança, un bon grapat de romanins i farigoles prenent el sol amb aires de temporada turística. Però heus aquí que la naturalesa és tossuda, i reivindica un espais esfondrats i plenament desocupats que, a despit dels matolls estàtics, nosaltres sí podem visitar. En qualsevol cas, voldria insistir a desmentir certes afirmacions falsament atribuïdes a la gent del camp, en el sentit de difondre rumors sobre dimonis i monstres repugnants que, de tanta lletjor, s'acabaven refugiant en els caus més profunds de la terra, desvetllant sovint sentiments d'hostilitat humana envers aquests espais, de forma gairebé innata. Si bé és cert que els forats, avencs i coves potser no es saluden efusivament amb els pagesos ni tampoc es donen la mà per dir-se bon dia, no és menys cert que el respecte mutu ens ha arribat intacte, i encara ha d'arribar el dia que trobem a faltar cap dels seus membres, a excepció feta d'alguns forats versemblantment obscurs i capficats a mantenir un presència més aviat difusa. Amb tot això, heus aquí que el dia 8-3-07 vaig presentar les meves credencials davant l'avencó i aquest es va identificar sense més problemes. Convé prevenir als espeleòlegs més entusiastes que, per molta empenta que hi posin, no passaran d'embrutar-se les botes.
SITUACIÓ
Immillorable. Partint de l'esplanada de Les Arenes, caldrà pujar per la font del Carme, seguir amunt pel costat de la cova Dos Forats, deixar enrere la torre elèctrica REE, i pujar carena amunt fins a trobar la primera cruïlla a la dreta, que nosaltres seguirem. Baixant pel corriol carener, aviat deixem a la nostra dreta un petit promontori i a mà esquerra apareix un rocater. Baixant uns quaranta metres pel pedregar, trobarem les feixes i l'avencó, dins el bosc.
DESCRIPCIÓ
Amb una boca de 0,5 x 0,8 metres, el pouet del migrat metre de profunditat dona pas a una rampa de direcció nord, d'uns tres metres de recorregut. Tot plegat suma allò que les últimes tendències geològiques més agosarades qualificarien de ‘paperera kàrstica', tot i i que jo prefereixo anomenar-lo com el que és: un forat ‘dret i ben plantat'.
CROQUIS
CODI CAVITAT
Conca de l'Est del riu Ripoll 014 / 026 (provisional)
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}