Abellarols, cova d´
UNA COVA DE CALAIX: LA COVA D'ABELLEROLS
INTRODUCCIÓ
En aquest món tan dur de la recerca de coves i avencs, no tot són embardissades i esgarrinxades. També hi ha planeres recerques de biblioteca, rodejats de silenci i de vegades, de troballes insospitades en forma de cròniques.
Aquest és el cas d’un antic article aparegut a l’Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa on es parlava del conegut decret sobre les coves del terme. Aquest decret, firmat pel Tinent Comandant Militar Antoni Bonet amb data 19-11-1850, anava adreçat als alcaldes dels ajuntaments del Districte de Terrassa i explicava els motius i les accions que calia empendre per tal d’ inutilitzar totes les coves del terme susceptibles de ésser emprades pels malfactors.
En un segon article es ressenyaven les cavitats que els ajuntaments pertinents tenien coneixement d’haver-hi efectuat alguna modificació en resposta a l’esmentat decret. El document data del 26-12-1850, és a dir poc menys d’un mes i mig més tard, i les cavitats hi són ressenyades tal com les van descriure els mateixos propietaris, responsables últims de fer tancar les coves.
La primera de la llista era la cova que avui tractem, la cova de Baiarols: "es troba construïda per la naturalesa, al lloc anomenat Baiarols, en roca viva, a un quart d’hora de la casa de Comavella, en direcció a ponent i a mitja hora de Sant Llorenç Savall, podrien amagar-s’hi uns cinc homes, ha estat tapada, de manera que no hi podrà entrar ningú. El terreny és propietari de Joan Gros i Roca, veí de Terrassa".
No feia encara un any que havia decidit anar a viure precisament a Sant Llorenç Savall, així que tan aviat com pogués calia vestir la disfressa de mofeta i flairar el turó d’Abellarols, que era el nom de més semblança al mapa del CET. La troballa s’esdevingué el 11-7-1999, en una plàcida sortida de tarda dissenyada per tirar avall un bon àpat.
SITUACIÓ
Caldrà anar a trobar l’urbanització de Comabella, a l’esquerra de la carretera Savall-Monistrol de Calders. Per cert, l’urbanització de Comabella és un exemple del més genuí liberalisme ( hauria de dir millor, llibertinatge? ) arquitectònic.
Un cop agafat el trencall seguirem l’avinguda de Sant Llorenç fins arribar a la Plaça de Comabella, on encara hi ha el mas de Comabella. Seguirem amunt el carrer de la cova Simanya, trencarem a la dreta pel carrer de les Roses fins a trobar el carrer dels Lliris (no.7), que representa el punt més proper al turó d’Abellarols i a on podrem deixar el cotxe, just al costat on neix una pista al límit amb el parc, i que porta al mas de la Muntada, a la vall d’Horta.
Nosaltres sortirem per la nostra dreta tot just ens fiquem per la pista. Seguirem uns trenta metres amunt, seguint el fil del promontori, fins a trobar la base del cingle del turó d’Abellarols (turó que assoleix la cota de 699m.). La cova és a uns cinc metres a la nostra dreta, per sota d’una balma i mirant en direcció a Llevant, és a dir, mirant cap el poble de Sant Llorenç Savall. Damunt de la balma encara hi ha les restes del tramat de fusta que serveix per anunciar les dates navidenques del poble.
DESCRIPCIÓ
Es tracta d’un abalmament excavat aprofitant un llentiscle de sorrenca vermella, conferint-li l’aspecte de cova. En realitat a l’exterior el bancal de sorrenca no ultrapassa els vint centímetres de gruixària.
La cova té uns 6,60 metres de profunditat dels quals només 5 són aprofitables com espai per a bivac. L’amplada mitjana és de 2 metres. És dubtós per tant, que al segle XIX s’hi pogués installar una màquina falsificadora de moneda com en la llegenda dels Òbits, tampoc s’hi podrien refugiar una colla massa nombrosa de bandolers. El sostre en aquest cas no supera el 1,30 metres i no dona com a pista de ball, ni per a tranquils boleros. Tan sols per a dormir-hi, i justet.
CROQUIS
BIBLIOGRAFIA
GUILLEMOT, Jordi (1999). El Cau d'en Banyeta i una cova de calaix: la cova d'Abellerols. ARXIU del Centre Excursionista de Terrassa nos.102-102 Quarta Època. p.88
CODI CAVITAT
Conca Vall de Mur / 10 036
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}