Seguim en mans de l'atzar
 
No m'agraden aquests aniversaris basats en grans desgràcies: són excuses mediàtiques per tal que els polítics continuïn comptabilitzant vots bo i remenant la brossa de les catàstrofes, una brossa que es furga perque se sap que remou el pànic que es va viure i això, evidentment, crida l'atenció. Una atenció de la qual els polítics ja sabem que darrerament en van ben mancats. Perque això és el que va ser l'incendi de 2003: una catàstrofe en tots els àmbits que només l'atzar, els deu anys d'estius benignes, ha fet que no es repeteixi.
 
Però està clar que per alguns la catàstrofe va suposar una millora: per exemple, arran de l'incendi el sr. Àngel Miño va prendre possessió del càrrec de director del Parc Natural de Sant Llorenç*.  Deu ser per això que ara el sr. Miño declara que l'incendi de 2003 ha estat poca cosa més que l'obertura d'unes clarianes biològicament estratègiques: una discreta clariana de 4500 hectàrees. Allò que d'altres van declarar com un gran incendi de dimensions colossals, per l'actual director del parc ha quedat reduït a una antiquada percepció enganyosa dels incendis que amagava els beneficis de poder obtenir abundants pastures per a conills. Els piròmans estaran ben contents amb aquesta nova visió tan optimista i moderna dels incendis.
 
 
Jo prefereixo que es renovin els convenis entre la Diputació i La Caixa per a fer neteja de pi blanc (espècie altament ignífuga introduïda per l'home a la muntanya de Sant Llorenç per pal·liar els efectes de la vinya perduda), prefereixo que els de Can Pèlacs pasturin un ramat de 250 ovelles que es mengin el sotabosc deixat per aquestes pinedes artificials, preferiria que la direcció del Parc obrís les clarianes que cregués pertinents, preferiria que els gestors del parc fessin el manteniment de camins i corriols, preferiria que la dotació de guaites no minvés, que els bombers no veiessin retallats els seus mitjans i les seves atribucions i sobretot: que els estius continuïn sent tan benignes com fins ara.
 
 
 
 
*L'anterior director, el  sr. Pau Pérez, estava convençut que o bé l'atzar o bé la seva gestió van voler que fins aleshores no es produís cap gran incendi al Parc Natural. A partir del 10 d'agost de 2003, data de l'inici del foc,  vam descobrir que havia estat l'atzar.


ENLLAÇOS

Jugant amb el foc

La Diputació: el Porc a Taula




Els comentaris han estat suspesos temporalment.