Cabàs, cova

UN CAS COM AQUESTA COVA

INTRODUCCIÓ

El cert és que interpretar el passat a partir de les troballes prehistòriques pot resultar fins a cert punt complicat si es medeix el temps transcorregut d’ençà fins els nostres dies, però interpretar troballes tan recents com una gaveta o un esprai matamosquits dins una cova són fora de l’abast de qualsevol ment mitjanament intel.ligent, per molt bona voluntat que s’hi posi. Fins i tot dubtem que les coves no siguin obra d’un esforçat paleta en hores lliures. Un cas com un cabàs.

SITUACIÓ

Es troba a uns quinze metres de l’anterior, en direcció sud. En passar per sota, sembla un cau de poca munta, però si ens enfilem trobarem que la perspectiva ens enganyava, i ensopegarem amb una boca de metre per metre, passat el qual vam trobar un cabàs de paleta, d’aquells per amassar-hi el ciment. Inquietant, però encara hi havia més.

DESCRIPCIÓ

Es tracta d’una petita cova amb dues galeries superposades travessant un bancal de sorrenques de prop d‘un metre de potència. Inicialment la cova actuava com a conducte forçat (galeria superior) per on hi circulava una aigua cabalosa que en trobar la sorrenca com a nivell de base, va reduir l’acció erosiva (estretor) fins a trobar de nou el conglomerat, on l’aigua hi circula en escorrentia lliure ( part inferior), per efecte d’una disminució del cabal d’aigua. Tant una galeria com l’altra resulten impenetrables més enllà dels set metres, però el que va resultar més sorprenent fou trobar un esprai entaforat a l’estret sostre de la cova, en un punt inversemblant entre els metres sis i set de recorregut. I dic esprai per trobar-hi una descripció sintètica i mínimament digne. En aquells moment no volíem ni pensar que fos una bomba o similar. Per sort, es tracta d’un matamosquits marca “Fogo”. Pel què es veu, el nostre anònim excavador i/o furtiu no és un amant dels ambients cavernícoles. Potser ho fa per obligació, això d’expoliar i/o excavar.

CROQUIS