Castellassa del Dalmau, cova
POTSER N'HI HA UNA DE MÉS BONICA
INTRODUCCIÓ
En Xavi Badiella m’havia parlat d’aquesta cova. Segons ell, algú sabia on era però volia mantenir-ho en secret. “-.És molt bonica....diuen.” A la Castellassa del Dalmau no hi constava cap cavitat fins el dia del descobriment, el 19 de Novembre del 2000, dia que fou localitzada la boca. Es va haver d’esperar una setmana per a fer-ne la primera exploració, donat que calia dur material per superar un ressalt terrós de prop de tres metres.
No puc estar-me de dir que si es tracta de la mateixa cova que em va comentar el Xavi, ens va decebre bastant, ja que la cavitat no supera els 12 metres de recorregut, i no té cap mena de concrecionament espectacular. De totes formes, la cova de la Castellassa del Dalmau quedarà com l'última cavitat descoberta el passat mil.lenni a Sant Llorenç del Munt, que sempre queda bé de dir. Val a dir que durant la prospecció vam fer una nova troballa florística al peu mateix de la cara nord de la Castellassa del Dalmau. Es tracta d'un tipus de narcís que fins la data, segons el ja desaparegut estudiós Francesc Soriano, no estava descrita a Sant Llorenç del Munt. El nom popular de la flor és grandalla o satalia, narcissus poeticus. Benvinguda sigui al parc.
No puc estar-me de dir que si es tracta de la mateixa cova que em va comentar el Xavi, ens va decebre bastant, ja que la cavitat no supera els 12 metres de recorregut, i no té cap mena de concrecionament espectacular. De totes formes, la cova de la Castellassa del Dalmau quedarà com l'última cavitat descoberta el passat mil.lenni a Sant Llorenç del Munt, que sempre queda bé de dir. Val a dir que durant la prospecció vam fer una nova troballa florística al peu mateix de la cara nord de la Castellassa del Dalmau. Es tracta d'un tipus de narcís que fins la data, segons el ja desaparegut estudiós Francesc Soriano, no estava descrita a Sant Llorenç del Munt. El nom popular de la flor és grandalla o satalia, narcissus poeticus. Benvinguda sigui al parc.
SITUACIÓ
Caldrà remuntar la Riera Seca fins l’aiguabarreig amb la riera del Dalmau, moment en que caldrà seguir la llera del nou torrent, a la nostra esquerra. Passarem de llarg una pista que duu a l’Adernar i continuarem riera amunt fins a trobar un nou trencall a l’esquerra que porta a la Castellassa del Dalmau. Amb aquest nou camí comença l’ascensió. Deixarem a esquerra i a dreta els trencalls que porten a la Bassa del Dalmau i a la Baga del Dalmau, respectivament. Creuarem un torrent i caldrà parar atenció a la nostra esquerra, on neix un nou corriol que de la cota 600 ens durà al peu del cingle de la Castellassa. Si passàvem de llarg aquest corriol aniríem a parar a la xarxa de camins que porten a la font de Neda.
Doncs bé, el nostre corriol creua una carbonera quan ja som gairebé al capdamunt. Sortirem a un rocater amb un estimball a la nostra esquerra. Uns senyals grocs són la marca d’aquest camí, que enllaça amb el camí de la carena del Peiret. El senyal per sortir a la nostra dreta són dues alzines menudes que ens cobreixen la caiguda a l’estimball, tot just 20 metres de caminar pel rocater. Travessarem una boixeda fins a tocar les parets del cingle de la Castellassa. Cap la nostra dreta aniríem a trobar la Pinassa del Palleret (altrament dita pinassa de la Castellassa del Dalmau), imponent pi de 2,5 metres de perímetre que domina una de les canals de la cara nord de la castellassa **.
Nosaltres seguirem com podrem cap a l’esquerra, a frec de cingle. Travessarem un xaragall i després trobarem una canal ben fressada on al capdamunt hi ha la cova. Trobarem indicis de la presència dels boscaters, segurs coneixedors de la cova de la Castellassa del Dalmau, amb abundants restes de capçades tallades a destral.
** La Vall del riu Ripoll /Antoni Ferrando / Publicacions Abadia de Montserrat / 1997 / p. 185. (i sí que hi arriben camins, a la Pinassa del Palleret).
DESCRIPCIÓ
La cova és al capdamunt d’una estreta canal. Cal superar un ressalt terrós de prop de 3 metres d’alçada. Per facilitar l’ascensió s’han tallat tres graons a la paret terrosa. La boca, de poc més de 50 centímetres d’alçada, ens aboca a una única galeria de 12 metres, molt estreta i amb la paret esquerra força concrecionada de colades estalagmítiques. En alguns punts la cova assoleix 5 metres d’alçada, tot i que molt incòmodes. S’ha pogut observar la presència de nombroses aranyes Meta Burnetti prop de l’entrada, i una dotzena d’una altra espècie que desconeixem. També és notòria la presència de mosquits al fons de la cavitat. De la cova cal destacar un cert nivell d’activitat hídrica residual que degota per les formacions, prop de l’entrada.
CROQUIS
CODI CAVITAT
Conca de la Vall de Mur 10 / 037
BIBLIOGRAFIA
GUILLEMOT, Jordi. ARXIU del Centre Excursionista de Terrassa no. 110 Quarta Època, Gener-Desembre 2003. p18
MASÓ, Òscar. Descobrint la Castellasa de can Torras i els seus voltants. Farell Editors. Llibres de Muntanya no. 16. Març 2008 p.163
ENLLAÇOS
Blocus de la Castellassa, balma del
Castellassa del Dalmau, escletxa de la
VÍDEO. Grandalla a Sant Llorenç del Munt, la família creix (2000-2003)