Matinal 4. El Torrent Bo i la volta del Dr. Barriga 1.2
Caminar una mica cada dia és l'exercici diari recomanat pels metges, així que a continuació us prescrivim una ruta tonificant que volta les barraques de vinya del Torrent Bo, incloent-hi la barraca del Dr. Barriga, que durant el període 1802-1834 fou el metge de Sant Llorenç Savall.
MATINAL 4. EL TORRENT BO i LA VOLTA DEL Dr. BARRIGA
Partint d'uns dietaris del dr. Josep Barriga i Sala, vam acabar descobrint que el metge pertanyia al llinatge badaloní dels Arenys de renom Barriga, llinatge que documentalment es remunta al segle XV. Tenien la seva llar al Mas de can Barriga de Badalona. I també vam saber que durant la seva època d'estudiant de Teologia el Josep Barriga havia escrit la primera Història de Badalona.
rajola gravada de 1831 trobada a cal Salvó (fotografia de Joan Roma)
rajola gravada de 1831 trobada a cal Salvó (fotografia de Joan Roma)Partirem de la Plaça Major de Sant Llorenç Savall i enfilarem el carrer Nou. En el tram final de pujada, hi ha el no. 46 on vivien els Barriga (2 min). Al capdamunt , davant per davant amb el Marquet de l'Era (seu de l'ajuntament) tombarem a l'esquerra i passarem per davant de la casa de Cultura. En la mateixa direcció seguirem tot el carrer del Vapor, concretament fins on acaben les naus industrials, al pont de Les Conques (10'). I seguirem amunt per la pista de l'Ermengol-Salallassera. Deixem a l'esquerra el trencall indicat cap a Vilatersana i seguim amunt fins a trobar un pronunciat revolt a la dreta on neix una pista amb cadenat (14') a la nostra esquerra que puja fins la torre blanca, a lloms de la Carena de les Oliveretes. Abandonem per tant, la pista principal.
El Josep Barriga abandonà la carrera sacerdotal i estudià medicina. El juny de 1802 arribà a Sant Llorenç Savall per exercir de metge i l'any següent es casava amb la llorençana Paula Daví i Rius, filla del pagès Vicenç Daví i de Maria Rius. Vivien al carrer Raval no. 24, a la casa dita can Salvó, que és l'actual no.46 del carrer Nou. El metge tingué al seu càrrec cinc trossos de terra, quatre dels quals dedicats a la vinya com era el cas del torrent Bo. El Vicenç Barriga Daví, fill primogènit del metge i nat el 1804 a Sant Llorenç Savall, esdevindria pagès d'ofici.
rellotge de sol dels Barriga conservat a cal Salvó
(fotografia de Joan Roma)
La pista arriba fins a un xalet que popularment es coneix com la torre blanca (20'), passada la qual i ja sota dues línies d'Alta Tensió, prendrem una pista que marxa a la nostra esquerra. A mig camí d'arribar a l'altra torre, a la nostra esquerra, a frec del camí i rere una cortina de romanins, es troba la barraca no. 221 (23'). La llinda és una peça en forma de pont i conserva encara un bon tou de terra a la coberta. A dins, el tancament està fet en cremallera; llinda sobre llinda. Seguim per entre mig de les dues línies elèctriques, direcció oest. Metres abans d'arribar a la torre, surt un trencall a la nostra dreta al qual ens unirem més tard. Si voleu arribar-vos a la barraca no. 30 i tornar agafeu-lo. Nosaltres però, passarem arranats a la torre de la nostra dreta, prop de la qual hi ha la barraca no. 222, també amb una jàssera lleugerament bombada. Seguint en direcció oest sortirem a un rocater i davant veurem la caseta del torrent Bo i a la nostra dreta, la següent barraca. Si seguim pel rocater, trobarem a la nostra dreta i en direcció nord un rengle de feixa amb fites que, si el seguim, passa per entremig d'una rebrotada espessa de pins blancs esporgats. Seguint-los arribarem de cap a la barraca no. 18 (29'), l'interior de la qual aprofita un tram de roca natural i conserva el calaix per guardar-hi el càntir. L'any 2019 fou restaurada i apadrinada per la secció Natura de la UES (Unió Excursionista de Sabadell).
El Dr. Barriga era un metge de comarca. Visitava totes les parròquies sufragànies de Sant Llorenç Savall, de Salallassera fins el Dalmau, Mas Riera o Saladelafont. Però també visitava altres indrets fora del terme com el Miquel Vilet- masover dels Òbits, can Robert o Can Pèlacs -masos de Matadepera, amb pacients també a Granera, Gallifa, St Sebastià de Montmajor, St Feliu del Racó, Castellar o Sabadell mateix. Els Barriga, com gairebé la meitat dels pagesos llorençans, tenien un ase en propietat, i aquest fou el vehicle emprat pel metge.
"El Metge" figura de Josep Traité / Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí
Si sortim per l'esquena de la barraca i mantenim la mateixa distància amb el torrent Bo, travessarem per matollar baix fins arribar-nos a la següent barraca de vinya no. 19 que és la que es troba en pitjor estat de totes les del sector, alerta amb entrar a dins. Continuarem el nostre trajecte nord però ara tombarem a la nostra dreta fins a trobar una pista que seguirem en direcció nord. Travessarem un xaragall passat el qual trobarem la barraca no.20 (36'). Per les restes de xapes i morter als muntants, podem saber que aquest tros continuà conreuant-se el segle XX, passada l'epidèmia de la fil·loxera que pels volts de 1894 assotà les vinyes de Sant Llorenç Savall .
Pels seus dietaris sabem que al Dr. Barriga li fou incautada l'arma i fou empresonat després de la victòria dels 100.000 fills de St Lluís, una acció militar que pretenia instaurar la monarquia absolutista a Espanya. Pel què sembla, el nostre metge no devia ser partidari de la monarquia "Lo dia 16 de Juny (1823) me agafaren y me tragueren lo dia 26 al migdia". Domingo de Caralt, un dels coronels cabdills de la revolta i aleshores governador de Mataró li signà l'indult "Por el presente se concede salva guardia à la persona y bienes del Dr Jose Barriga medico de Sn. Lorenzo Saball, por haberse acogido à la proteccion del indulto del Serenisimo Sr Duque de Angulema, y por haber satisfecho ciento y veinte libras que se le impuso de multa por conseguir su libertad á los cargos se le habian echo. Y para que le sirve de resguardo le libra el presente à los 13. de Julio 1823".
Aspecte actual de la barraca de vinya del Dr Barriga
Som a punt de trobar la barraca del dr. Barriga. Continuarem planejant per la pista que seguíem fins travessar un altre xaragall. La barraca es troba prop del xaragall, fora de camí i pocs metres per damunt nostre. Cal superar un marge de pedra seca força alt. La barraca és un mix de paraments de maons i pedra seca rejuntada amb morter, i havia estat tancada amb bigues i teules (41'). Es pot reconèixer encara on havia estat la xemeneia i un punt de recollida d'aigua. No sabem si fou la barraca original que féu construir el metge l'any 1831 o una adaptació posterior quan la néta Vicenta Barriga i Torra l'any 1899 vengué el tros a Jaume Daví i Pobla, o de quan aquest el vengué a Gerónimo Sánchez l'any 1948. El cas és que els actuals propietaris de l'Ermengol coneixien la peça de terra com 'la vinya del Gerónimo'.
rellotge de sol dels Barriga conservat a cal Salvó(fotografia de Joan Roma)
La pista arriba fins a un xalet que popularment es coneix com la torre blanca (20'), passada la qual i ja sota dues línies d'Alta Tensió, prendrem una pista que marxa a la nostra esquerra. A mig camí d'arribar a l'altra torre, a la nostra esquerra, a frec del camí i rere una cortina de romanins, es troba la barraca no. 221 (23'). La llinda és una peça en forma de pont i conserva encara un bon tou de terra a la coberta. A dins, el tancament està fet en cremallera; llinda sobre llinda. Seguim per entre mig de les dues línies elèctriques, direcció oest. Metres abans d'arribar a la torre, surt un trencall a la nostra dreta al qual ens unirem més tard. Si voleu arribar-vos a la barraca no. 30 i tornar agafeu-lo. Nosaltres però, passarem arranats a la torre de la nostra dreta, prop de la qual hi ha la barraca no. 222, també amb una jàssera lleugerament bombada. Seguint en direcció oest sortirem a un rocater i davant veurem la caseta del torrent Bo i a la nostra dreta, la següent barraca. Si seguim pel rocater, trobarem a la nostra dreta i en direcció nord un rengle de feixa amb fites que, si el seguim, passa per entremig d'una rebrotada espessa de pins blancs esporgats. Seguint-los arribarem de cap a la barraca no. 18 (29'), l'interior de la qual aprofita un tram de roca natural i conserva el calaix per guardar-hi el càntir. L'any 2019 fou restaurada i apadrinada per la secció Natura de la UES (Unió Excursionista de Sabadell).
El Dr. Barriga era un metge de comarca. Visitava totes les parròquies sufragànies de Sant Llorenç Savall, de Salallassera fins el Dalmau, Mas Riera o Saladelafont. Però també visitava altres indrets fora del terme com el Miquel Vilet- masover dels Òbits, can Robert o Can Pèlacs -masos de Matadepera, amb pacients també a Granera, Gallifa, St Sebastià de Montmajor, St Feliu del Racó, Castellar o Sabadell mateix. Els Barriga, com gairebé la meitat dels pagesos llorençans, tenien un ase en propietat, i aquest fou el vehicle emprat pel metge.
"El Metge" figura de Josep Traité / Museu de la Vida Rural de l'Espluga de FrancolíSi sortim per l'esquena de la barraca i mantenim la mateixa distància amb el torrent Bo, travessarem per matollar baix fins arribar-nos a la següent barraca de vinya no. 19 que és la que es troba en pitjor estat de totes les del sector, alerta amb entrar a dins. Continuarem el nostre trajecte nord però ara tombarem a la nostra dreta fins a trobar una pista que seguirem en direcció nord. Travessarem un xaragall passat el qual trobarem la barraca no.20 (36'). Per les restes de xapes i morter als muntants, podem saber que aquest tros continuà conreuant-se el segle XX, passada l'epidèmia de la fil·loxera que pels volts de 1894 assotà les vinyes de Sant Llorenç Savall .
Pels seus dietaris sabem que al Dr. Barriga li fou incautada l'arma i fou empresonat després de la victòria dels 100.000 fills de St Lluís, una acció militar que pretenia instaurar la monarquia absolutista a Espanya. Pel què sembla, el nostre metge no devia ser partidari de la monarquia "Lo dia 16 de Juny (1823) me agafaren y me tragueren lo dia 26 al migdia". Domingo de Caralt, un dels coronels cabdills de la revolta i aleshores governador de Mataró li signà l'indult "Por el presente se concede salva guardia à la persona y bienes del Dr Jose Barriga medico de Sn. Lorenzo Saball, por haberse acogido à la proteccion del indulto del Serenisimo Sr Duque de Angulema, y por haber satisfecho ciento y veinte libras que se le impuso de multa por conseguir su libertad á los cargos se le habian echo. Y para que le sirve de resguardo le libra el presente à los 13. de Julio 1823".
Aspecte actual de la barraca de vinya del Dr Barriga Som a punt de trobar la barraca del dr. Barriga. Continuarem planejant per la pista que seguíem fins travessar un altre xaragall. La barraca es troba prop del xaragall, fora de camí i pocs metres per damunt nostre. Cal superar un marge de pedra seca força alt. La barraca és un mix de paraments de maons i pedra seca rejuntada amb morter, i havia estat tancada amb bigues i teules (41'). Es pot reconèixer encara on havia estat la xemeneia i un punt de recollida d'aigua. No sabem si fou la barraca original que féu construir el metge l'any 1831 o una adaptació posterior quan la néta Vicenta Barriga i Torra l'any 1899 vengué el tros a Jaume Daví i Pobla, o de quan aquest el vengué a Gerónimo Sánchez l'any 1948. El cas és que els actuals propietaris de l'Ermengol coneixien la peça de terra com 'la vinya del Gerónimo'.
Agost de 1831. El Dr Josep Barriga i Sala encarrega la construcció de la seva barraca de vinya a Francesc Soler dit 'el Llop', que vivia al carrer Baix de Creu "El Llop vingué à fer la barraca del torrent Bo los dias 23.24. y 25. li feyam la vida: podia guanyar 5 sous". En els seu dietaris el dr Barriga documenta com una bona part dels seus pacients paguen les visites mèdiques amb treballs a la dita vinya, com ara el Tomàs Valls i Gotés "l'Andreuet" que devia proveir la pedra necessària per fer nous marges a la vinya. Novembre de 1831. Dr Josep Barriga i Sala "El Andreuet vingué à trencar pedra al torrent Bo los dias 15.16.17.18 y 19"
el xupet de la vinya dels Barriga
el xupet de la vinya dels BarrigaSortirem per sobre la barraca, remuntant en direcció a llevant per un matollar baix i seguint pròxims al xaragall. Molt probablement ensopegarem amb el xupet del tros, un bassalet obrat on des de mitjan segle XIX els pagesos aprengueren a barrejar-hi aigua, calç i sofre (sulfat d'aram / coure) per ensulfatar les vinyes i prevenir les plagues com les de l'oídium i el míldiu, contagis derivats de les primeres introduccions de peus americans a Europa, tal i com també ho fou la fil·loxera.
Al museu de Badalona vam trobar una relació d'enfermetats referides al poble de Sant Llorenç Savall, feta pel Dr. Barriga poc temps després d'haver començat a exercir la seva professió al poble. "San Lorenzo Sabáll à 11. Diciembre de 1803. Los enfermos que están à cargo del Medico abajo firmado, en esta Villa, y su Comarca, padecen las enfermedades siguientes:::Algunas Catarrales, una Disenteria, y una Histerica. Solo ha havido una, que mereció alguna atencion, que fuè una Calentura continua putrida, erisipellatosa; Que el dia 2. del corriente Mes, fué el primero de la Enfermedad; al tercero dia de la enfermedad, le compareció el flogosis ersipellatoso; al quinto empezò à deliràr; à la mañana del septimo, le saliò la gangrena (..)"
Al museu de Badalona vam trobar una relació d'enfermetats referides al poble de Sant Llorenç Savall, feta pel Dr. Barriga poc temps després d'haver començat a exercir la seva professió al poble. "San Lorenzo Sabáll à 11. Diciembre de 1803. Los enfermos que están à cargo del Medico abajo firmado, en esta Villa, y su Comarca, padecen las enfermedades siguientes:::Algunas Catarrales, una Disenteria, y una Histerica. Solo ha havido una, que mereció alguna atencion, que fuè una Calentura continua putrida, erisipellatosa; Que el dia 2. del corriente Mes, fué el primero de la Enfermedad; al tercero dia de la enfermedad, le compareció el flogosis ersipellatoso; al quinto empezò à deliràr; à la mañana del septimo, le saliò la gangrena (..)"
Primera plana dels dietaris del dr. Barriga
Si seguim pujant acabarem trobant la pista que discorre pel carener de la carena de les Oliveretes. El seguirem pocs metres a la nostra dreta fins a trobar, rere el pastor elèctric per a cavalls i parant molta atenció, un trencall (46') que és un camí ample que davalla inicialment cap al nord i que passa pel costat de la barraca no. 296 restaurada pel Grup Ballestar i que ha estat batejada amb el nom de 'Roc del Pare Albert'. La podreu localitzar fàcilment mercès a la bona escampadissa que han fet els lliris plantats a la coberta.
Segons l'escriptor i periodista Esteve Busquets i Molas, autor de la monografia llorençana Sant Llorenç Savall. Entre vinyes i telers "hi hagué metges -i possiblement encara n'hi hagi- que recollien fòrmules del curanderisme casolà i les anotaven curosament, aneu a saber si fins i tot per aplicar-les. D'un metge rural,el Dr.Josep Barriga i Sala, fill de Badalona, he pogut estudiar una llibreta de quan era metge a San Llorenç Savall, en la qual enregistrava fets de la petita història local i receptes de curanders de la comarca. Servava gelosament entre altres, un llibre titulat: "GUIA DEL REGIMEN SANITATIS.- Recetas experimentadas contra todo género de enfermedades (...) veieu-ne algunes:
"PEL FEL SOBREIXIT.- És bo mesclar orins de noi, i mel i es pren per la boca.
MAL DE QUEIXALS.- Se fa bullir encens i aiguardent, en una caçoleta, i queda un ungüent i se posa en un pagat, y se posa un pagadet del gros de una pesseta a cada polsos, és cura segura.
SINAPISMO DE POBRES.- Pendràs cargols bovers, alls, ruda i cor de llevat i ho picaràs i després ho posaràs als peus del malalt, i també alguns hi anyadeixen arangades picades, i es renten
els peus amb vinagre".
Registre de defunció. El Dr Barriga traspassà el dia de Nadal de 1834
els peus amb vinagre".
Registre de defunció. El Dr Barriga traspassà el dia de Nadal de 1834
El camí revolta bruscament cap a la nostra dreta, i en pocs metres també podrem visitar, sortint per la nostra dreta, una de les escasses barraques (la no. 295) amb la llinda gravada, aquesta amb la data 1878 (51'). Totes dues barraques restaurades han estan apadrinades per la família Solbas de Terrassa. En tot el nostre terme municipal només hem trobat dues barraques de pedra seca datades, aquesta i la del Victo el Campaner, a la banda del torrent de Mascarell.
Si seguim la pista fins el final, travessant de nou el filat elèctric, retornarem a la pista carenera de Les Oliveretes i d'allí baixarem per un corriol cap a la base de les primeres torres elèctriques on havíem iniciat la nostra ruta de barraques de vinya (1h). Retornarem seguint la mateixa pista que passa pel costat de la torre blanca fins el pont de Les Conques. Al MAPA ADJUNT anotem les barraques ressenyades així com també d'altres que són dins el mateix sector (1h 25').
Esperem que hagi estat una sortida ben saludable però per si de cas, us deixem una farmaciola amb la única recepta rubricada pel metge Barriga que hem pogut trobar. Molta salut!
LA RECEPTA PEL MAL DE PEDRA
"Se pren alls, ruda, julibert, menta, y donzéll, y se fa bullir ab una quarta de oli en una casoleta de dos nansas, fins que dits ingredients se tornin negras: Despres que se han tornat negras los ingredients, se trauran, y queda el oli sol, y se llansan dits ingredients:
Despues en la Casola que hi bull el oli, si tira una unsa de sera noba, y un quarto de safrá, y se continua á bullir, fins que la sera sia fosa, y queda fet lo remey.
Per usar de dit remey, se fa del modo seguent: se untan los dits ab lo unguent que ja queda fet, y se ban untán, desde los ruñons, fins al lligam de calsas, y se fa antes de anar al llit, y se embolica dita part ab un drap de cotó, y se fican al llit, y se fa alguns dias durant lo dit unguent, y quedan curats; y si los torna á repetir se torna a fer del mateix modo, y sempre se fa escalfar lo unguent."
Despues en la Casola que hi bull el oli, si tira una unsa de sera noba, y un quarto de safrá, y se continua á bullir, fins que la sera sia fosa, y queda fet lo remey.
Per usar de dit remey, se fa del modo seguent: se untan los dits ab lo unguent que ja queda fet, y se ban untán, desde los ruñons, fins al lligam de calsas, y se fa antes de anar al llit, y se embolica dita part ab un drap de cotó, y se fican al llit, y se fa alguns dias durant lo dit unguent, y quedan curats; y si los torna á repetir se torna a fer del mateix modo, y sempre se fa escalfar lo unguent."
Dr Josep Barriga i Sala (Badalona, 1767 - Sant Llorenç Savall, 1834)
BIBLIOGRAFIA
GUILLEMOT MARCET, Jordi. El Dr Josep Barriga i Sala, una mirada al Sant Llorenç Savall del segle XIX. Revista Lacera. 24è butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. Setembre de 2016
Llibres d'aconductament del Dr Josep Barriga i Sala (1802-1834), cortesia del Joan Roma Salvó i Maria Marfà
MUSEU DE BADALONA. Arxiu J.M.Cuyàs i Tolosa. Fons Família Barriga-Solerl
MUSEU DE BADALONA. Arxiu J.M.Cuyàs i Tolosa. Fons Família Barriga-Solerl
ARXIU EPISCOPAL DE VIC. Arxius parroquials de St Llorenç Savall
{play}images/stories/mp3/portada.mp3{/play}
{play}images/stories/mp3/portada.mp3{/play}