Matinal 5. La volta de Pedra Seca del Romeu als Emprius 1.4
En una clotada entre el Marquet de les Roques i el Romeu (Vall d'Horta) s'hi troben concentrades i completament aïllades sis barraques de vinya força peculiars que, miraculosament, s'han conservat d'empeus.
Matinal 5. LA VOLTA DE PEDRA SECA DEL ROMEU ALS EMPRIUS
Partirem de Can Brossa a la Vall d'Horta i seguirem pista amunt. Els Brossa de Sant Llorenç Savall procedien del Can Brossa de Gallifa; aquest can Brossa de la Vall d'Horta va ser un canvi de nom de 'darrera hora', perquè la casa s'havia conegut tota la vida com a Mas Permanyer i al segle XIX estava partida en tres casals, els propietaris dels quals eren Francesc Farell, Josep Puigdomènec i Joan Vilet i Gall. Passarem pel costat d'un xalet i ben aviat creuem l'entrada de les propietats del Romeu i Agramunt. En pocs metres sortirem per la nostra esquerra seguint una pista que va cap al torrent de Pregona. Abans d'iniciar la pista, a la nostra esquerra, a uns 10 metres, el gran clot d'un forn de calç. Llenya abundant i pedra calcària a dojo, la combinació perfecta per obtenir la preuada calç que posteriorment -afegint-hi aigua i sorra- s'emprava en la construcció com a morter de calç .
L'espaiosa barraca dels Cirerers és la primera construcció que visitarem
(cliqueu damunt la foto per veure-la restaurada)
Travessem el torrent i tombem de seguida a la nostra dreta. Pugem fins a trobar un trencall a l'esquerra que seguirem. Arribem a una altra cruïlla, però nosaltres seguirem rectes al nas (el trencall de la dreta és per on tornarem). Aviat a la nostra esquerra i passats dos cirerers d'arboç trobarem la primera barraca de vinya, sota d'un marge. Es tracta d'una barraca de mida gran, amb dues llindes paral·leles. Com totes les barraques que veurem avui, s'ha conservat sencera tot i que, com és el cas, aquesta ha necessitat que els contraforts fossin apedaçats i li fos restablerta la terra al sostre. Entre la quinzena de parcers del Romeu hi havia el Llorenç Clapés dit 'Hora Pronobis', que vivia al carrer de la Creu del Mig i tenia tros a llocs tant distants entre sí com són Salallassera i Vilaterçana.
Tornem a la pista, creuem per sota una línia de mitja tensió i seguim fins a travessar un torrent secundari. Tot just creuar-lo, deixarem la pista per un corriol que ens duria de pujada a la barraca del forn: una barraca a la qual hi van adossar un tram de paret seca amb un calaix. No creiem que sigui un forn, sinó més aviat el calaix per deixar-hi la cassola amb el menjar que els de casa duien als qui feinejaven al camp. Un altre parcer que li llogava la terra a l'Antonio Torras, propietari del Romeu, era Llorenç Riera i Busqueta àlies 'el Pega' que vivia al carrer nou i només cultivava aquest tros.
L'espaiosa barraca dels Cirerers és la primera construcció que visitarem (cliqueu damunt la foto per veure-la restaurada)
Travessem el torrent i tombem de seguida a la nostra dreta. Pugem fins a trobar un trencall a l'esquerra que seguirem. Arribem a una altra cruïlla, però nosaltres seguirem rectes al nas (el trencall de la dreta és per on tornarem). Aviat a la nostra esquerra i passats dos cirerers d'arboç trobarem la primera barraca de vinya, sota d'un marge. Es tracta d'una barraca de mida gran, amb dues llindes paral·leles. Com totes les barraques que veurem avui, s'ha conservat sencera tot i que, com és el cas, aquesta ha necessitat que els contraforts fossin apedaçats i li fos restablerta la terra al sostre. Entre la quinzena de parcers del Romeu hi havia el Llorenç Clapés dit 'Hora Pronobis', que vivia al carrer de la Creu del Mig i tenia tros a llocs tant distants entre sí com són Salallassera i Vilaterçana.
Tornem a la pista, creuem per sota una línia de mitja tensió i seguim fins a travessar un torrent secundari. Tot just creuar-lo, deixarem la pista per un corriol que ens duria de pujada a la barraca del forn: una barraca a la qual hi van adossar un tram de paret seca amb un calaix. No creiem que sigui un forn, sinó més aviat el calaix per deixar-hi la cassola amb el menjar que els de casa duien als qui feinejaven al camp. Un altre parcer que li llogava la terra a l'Antonio Torras, propietari del Romeu, era Llorenç Riera i Busqueta àlies 'el Pega' que vivia al carrer nou i només cultivava aquest tros.
La barraca del forn
Retornem a la pista i la seguim amunt arribant a un planet que és en realitat una antiga pista de desboscament abandonada que creua el nostre camí. Uns deu metres més amunt trobarem el trencall a la dreta, és la tercera barraca de vinya, la dels Coberts. Al costat de la barraca hi havia dues grans lloses que ens suggerien dos calaixos damunt el marge, i que és allò que el Grup de Pedra Seca Ballestar ha acabat fent. Joan Rius àlies 'calderer' i que vivia al carrer Raval, era el parcer més enfeinat del Romeu: era parcer al Romeu i també de tres trossos a Salallassera i un altre a Ponsferrer, a més de ser propietari de tros al Camp d'en Lluís i un altre al lloc dit La Coixa, antic topònim llorençà que encara no hem localitzat, tot i que sospitem que era prop del mas de La Roca.
Per cercar la quarta barraca de vinya ja no cal donar la volta que fèiem aprofitant antics camins: des de la construcció mateix els padrins de les barraques han unit esforços per fer un corriol directe entre aquesta barraca i la següent, seguint un marge de pedra seca coronat amb petits graons excavats a la terra. El corriol surt del bosc i troba un rocater i una cinglera, que seguirem a la nostra dreta fins a trobar la barraca de vinya molt ben conservada damunt la cinglereta, la barraca del Rocater. Francesc Rossinyol, de professió fuster i amb cases al carrer de Dalt de Creu de Pedra i dues més al carrer Baix de Rectoria, també cultivava trossos a Salallassera, a l'Ermengol i també a la Vallxica. Suposem que els seus clients devien pagar els treballs de fusteria passant hores a les seves vinyes, com era el cas del dr. Barriga.
La barraca del Rocater i al fons -encerclada en groc- la Barraca dels Emprius(cliqueu damunt la foto per veure els canvis)
De la barraca seguirem planejant i sense perdre de vista la barraca dels Emprius, la propera barraca que visitarem. Ben aviat i enlairat damunt nostre, veurem un bloc solitari conegut amb el nom de La Croqueta. Havent travessat dos xaragalls i sota mateix de la barraca creurem el tàlveg del torrent, el punt més compromès de tota la ruta perquè cal grimpar uns metres per sortir-ne. Ara que som al punt més enlairat, us expliquem que hem decidit batejar aquesta contrada tan característica com el Torrent de les Barraques. Al Romeu els forasters també hi tenien el seu tros com és el cas de Joan Vilet (de Matadepera?) -segurament emparentat amb un dels tres propietaris de can Brossa- que en cultivava una parcel·la en propietat.
De la barraca dels Emprius seguirem la pista principal que va al Marquet de les Roques, però no anirem gaire lluny. Aviat a la nostra dreta trobarem un corriol que en uns vint metres de pujada ens durà a la barraca amagada de la Terrassa que, com podeu apreciar, té una terrasseta de pedra seca al capdavant. Les darreres dues barraques estan separades per la pista, però no gaire lluny una de l'altra. Els padrins de la barraca han recuperat l'antic camí de carboners que pujava per la canal de Finestrelles, passant per la balma de les Gitanes. En Pere Clusella era un dels quinze pagesos que el 1854 cultivava en aquestes terres, vivia al carrer del Raval i tenia un ase. Si només treballava aquest tros suposem que devia tenir ofici al poble i l'ase el feia servir per altres menesters.
el croquis de la sortida
Tornant a la pista ara recularem com si anéssim a Pregona, cap al nord. Deixarem el trencall a la barraca dels Emprius que acabem de visitar, passarem de llarg el carener dels pals de mitja tensió i baixarem pel centre del següent carener -avui amb un camí ben traçat pels padrins de les barraques- fins que trobarem un clap d'alzines que va resistir l'embat de l'incendi de 2003. Al peu de les alzines hi ha l'escampall de les ruïnes d'una antiga casa de la Vall d'Horta que hem batejat provisionalment com a ruïnes del Torrent de Pregona. Qui sap si mai en sabrem el nom autèntic.
De les ruïnes i baixant graons de feixes i per un camí ben indicat, aviat trobarem la pista que desembocarà a la pista inicial d'aquesta ruta, que seguirem a la nostra dreta. Al mapa us hem indicat una altre antigot tot i que queda una mica apartat de la nostra ruta.
el croquis de la sortidaTornant a la pista ara recularem com si anéssim a Pregona, cap al nord. Deixarem el trencall a la barraca dels Emprius que acabem de visitar, passarem de llarg el carener dels pals de mitja tensió i baixarem pel centre del següent carener -avui amb un camí ben traçat pels padrins de les barraques- fins que trobarem un clap d'alzines que va resistir l'embat de l'incendi de 2003. Al peu de les alzines hi ha l'escampall de les ruïnes d'una antiga casa de la Vall d'Horta que hem batejat provisionalment com a ruïnes del Torrent de Pregona. Qui sap si mai en sabrem el nom autèntic.
De les ruïnes i baixant graons de feixes i per un camí ben indicat, aviat trobarem la pista que desembocarà a la pista inicial d'aquesta ruta, que seguirem a la nostra dreta. Al mapa us hem indicat una altre antigot tot i que queda una mica apartat de la nostra ruta.
.
NOTA- la ruta enllaça caminets pre-existents i per facilitar-ne la tasca de manteniment s'han aprofitat molts rocaters -especialment en el tram final- per la qual cosa no recomanem fer el trajecte immediatament després d'haver plogut.