Pau Oms i Piguillem fou el cirurgià que va exercir a Sant Llorenç Savall com a mínim des de 1756 - inici del nostre estudi genealògic llorençà-  fins al 1792, quan traspassà als 75 anys.
Natural de  Malla (Osona) i fill de Joan Oms i de Magdalena Piguillem, pagesos i habitants de la casa homònima i propera l'església parroquial de Sant Vicenç de Malla, el cirurgià es casà amb Josepa Piulats (també escrit Puilats) i van tenir no menys de 10 criatures, 6 noies i 5 nois, i només les dues darreres moriren albades.


Om mas 1 Pequea                                                      Om, casa natal del cirurgià Pau Oms


Inicialment a Europa els cirurgians eren barbers que empraven les eines de tallar el cabell per realitzar procediments quirúrgics, seguint les indicacions d'un doctor en medicina. Posteriorment - i aquest ja devia ser el cas del Pau Oms - eren metges especialitzats en cirurgia, tal i com continua passant avui dia. Per desgràcia, del cirurgià Pau Oms no ens ha quedat cap dietari ni testimoni, com sí fou el cas del Dr Josep Barriga (Badalona, 1757 - Sant Llorenç Savall, 1834). Entre els fills, dos també foren cirurgians: el Pau Oms i Piulats, que es casà amb la vigatana Caterina Viver, i que exercí la professió a Sant Llorenç Savall - com a mínim - fins el 1792, l'any que morí el seu pare. Durant la seva estada a Sant Llorenç Savall el matrimoni tingué 5 criatures, de les quals dues foren albades.


SanVicenMalla 1 Pequea                                                   L'església parroquial de Sant Vicenç de Malla

L'altre cirurgià fou el Joan Oms i Piulats que es casà amb la llorençana Petronil·la Mirapeix. Consta que a més de cirurgià, també era fuseller (militar), la qual cosa fa pensar que devia practicar de cirurgià per a l'exèrcit. Convé recalcar que aquest darrer matrimoni - com la majoria de matrimonis de l'època - no devia ser del tot casual: els Mirapeix eren descendents d'un altre cirurgià, el Fèlix Mirapeix i Busqueta, que exercia a Sant Maria del Pi de Barcelona. En tot cas, del matrimoni durant la seva estada a Sant Llorenç Savall no prosperà cap de les dues criatures, que moriren albades.
En ambdós casos semblaria que els dos cirurgians Oms - el Pau i el Joan - no van romandre finalment a Sant Llorenç Savall.

Algunes filles del Pau Oms i la Josepa Piulats es casaren amb llorençans: el 1780 la Josepa Oms es casà amb el paraire Llorenç Daví i Camprubí i van tenir 11 criatures de les quals 4 albades, la Mònica Oms amb el pagès vidu Francesc Solà i Valls, matrimoni que no va tenir descendència perquè la Mònica morí a l'any de casada (1778), amb només 25 anys. I finalment la Maria Oms es casà amb el paraire Aleix Manyosa i Santlleïr, amb el qual van tenir 9 criatures de les quals tres albades.
El cert és que el cognom Oms - la majoria de les vegades mal escrit Homs - no farà arrels a Sant Llorenç Savall, i s'acabarà perdent.

Ricart Mas 2 Pequea                                                              L'imponent masia de can Ricart

El gran casori llorençà amb una filla de Malla tingué lloc el 1775 entre l'Anton Cadafalch i Barnils, pagès de can Cadafalch - aleshores el mas pertanyia a Sant Llorenç Savall i no a Castellar, com passa avui- i la Maria Antònia Beulas i Ricart i Ossona, filla d'Anton Beulas i Ricart, pagès de can Ricart de Sant Vicenç de Malla i de la Francisca Ossona. Si aneu a trobar el casal de can Ricart veureu que és una masia tan imponent - avui convertida en allotjament rural - que sembla gairebé un castell. Sobre mapa també hauria d'existir un arbre monumental proper, el Roure del Ricart, però nosaltres no el vam saber localitzar.
La connexió llorençana amb Malla es mantingué encara viva amb un altre matrimoni: pels volts de 1812, en plena Guerra del Francès, Valentí Genescà i Badó, hereu del mas homònim de Sant Llorenç Savall, es casà amb Maria Teresa Oms i Puigdomènech, filla del pagès Josep Oms i la Maria Teresa Puigdomènech, habitants de Malla. Aquest matrimoni durà poc perquè l'hereu traspassà el 1816, amb només 28 anys, deixant una única filla, la Teresa Genescà i Oms, que havia estat batejada a l'església parroquial de Sant Feliu de Vallcàrcara.
El municipi de Malla és bàsicament un nucli dispers de masies situades a la plana de Vic, amb l'església parroquial de Sant Vicenç a redós de la muntanya del Clascar (643m) amb les ruïnes d'un castell en un tossal proper.

Quan vam visitar l'església de Sant Vicenç de Malla, també vam veure el petit museu que ocupa part de la rectoria, on hi ha el resum de les actuacions fetes a l'església i el renovat cementiri municipal, i també la part de museu local contenint material romà i íber provinents de les excavacions en curs a la muntanya del Clascar.

LaMalla museu Pequea                   Museu de Malla: dos impressionant blocs escultòrics que s'associen al període ibèric

I coses de la vida, jo havia d'anar a Malla a descobrir el poble d'origen de l'antic cirurgià de Sant Llorenç Savall, el Pau Oms, i el cuidador del museu ens va parlar de la iniciativa dels germans Fradera per reconstruir l'església. Sí, el germans Fradera i Marcet, fills de qui havia estat el metge de Sant Llorenç Savall els anys 40/60's del segle passat, i cosins de...ma mare!


LA RUTA DES DE SANT LLORENÇ SAVALL


Sortirem en direcció Monistrol de Calders, Calders, Moià, Collsuspina, passarem de llarg el desviament a la dreta per anar a Tona i seguirem rumb nord per la N 141c. Abans d'arribar a la C-17 prendrem un trencall a la nostra esquerra que indica l'ermita de Sant Vicenç de Malla.


Els comentaris han estat suspesos temporalment.