
El mateix Quim explica l'única anècdota coneguda del tal Tinet. Es veu que no podia veure els motoristes i trialeros que a finals dels seixanta i setanta s'endinsaven impunement dins el parc natural, i va passar més d'una vegada que els va arribar a amenaçar amb una escopeta de caça. En algun cas la cosa va passar de simple amenaça i hi va haver rebombori. Tal volta aquests cartutxos que el Quim ha lliurat als mossos, van pertànyer a aquest Tinet que, a més de la balma, ha impregnat altres topònims com la Roca del Tinet i, més recentment, el Pont de Roca del Tinet. Nosaltres, imitant la publicitat del pot Marcilla, també us desitgem FELICIDAD, NATURALEZA, MÚSICA, AMOR i ALEGRÍA ... però no pas per la força de les armes!.
* Pel Lluís Hernández en la seva entrevista al J.M. Torras (CE Castellar) hem sabut que el tal Tinet es deia Valentí Rossinyol, de Terrassa. En Valentí i la seva família havien arribat a passar dies seguits habitant la balma que, tal i com la coneixem avui, no tenia res a veure a com era. Pel que sembla van rebaixar la balma sencera a pic i pala i que per picar la roca va menester l'ajut d'un amic...boxejador! (Gràcies Lluís, per aquesta curiosíssima aportació)
Nota- el preu de mercat d'un pot idèntic de Marcilla anys 60/70 és de 12E....+ informació a
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}