Un dels referents de l'esperit democràtic ha estat la llibertat d'expressió, que tothom pugui dir la seva sense embuts ni censures. Sens dubte és un gran avenç però diria que a data d'avui hem menystingut el que anomeno llibertat d'audició: és a dir, la llibertat del receptor d'escoltar o no haver d'escoltar segons què. Com diu la dita: dos no es barallen si un no vol. La llibertat d'expressió sembla que exigeix un oient com a mínim, altrament és com un speaker corner enmig d'un desert. La llibertat tal volta no exigeixi res, però l'expressió potser sí. La televisió, la ràdio, la premsa escrita etc imposen el seu discurs perquè l'oient no té opció de rèplica. Des d'un punt de vista polític, els mitjans tradicionals han estat sempre llaminers, perque vehiculen l'imposició d'un discurs sense altra resposta per part del receptor que exercir un esquifit vot cada quatre anys. Internet canvia (generalment) les regles d'ambdues llibertats: la d'expressió i la d'audició. Hom acudeix voluntàriament als llocs web i fòrums que vol, i activament hi pot deixar la seva veu i fins i tot crear plataformes d'opinió. Ben aviat es podrà suprimir el llast d'allò anomenat 'representativitat' i que no era altra cosa que segrestar la voluntat de l'individu amb un pretext 'superior': partit, societat, país, unió de països etc
Hom no pot evitar de pensar que la gran crisi d'avui, la verdadera crisi, ha estat aquesta revolució tecnològica que ha estat la difusió d'Internet. És el retorn de l'individu, la persona per damunt de l'estat o la societat que l'esclafava. És el triomf de la suma dels individus que poden decidir avançar de comú acord cap una direcció i és també la fi dels ens volàtils que imposaven les seves direccions a les majories per tal de no perdre els seu status quo. Estic convençut que estem vivint en directe una revolució que, com gairebé sempre, ha anat precedida d'un avenç tecnològic. I d'aquesta revolució, els que encara imposen el seu discurs en diuen pestes, en diuen crisi. Ens volen fer por, però hem de poder exercir la llibertat de no escoltar-los.