El Pi Pinyer de Sant Pere de Mur
Gros pi pinyer que creix vora el camí que porta tant a l'ermita de St Pere de Mur com també a la font del Daví, força més enllà. L'arbre no deu fer més de quinze metres d'alçada, però el tronc iguala en gruix el Pi del Palleret: 2,40m de perímetre mesurats a un metre de terra, que equivalen a un diàmetre de 0,79m.
el gruix de la pinassa destaca de l'entorn
Situats a la cruïlla del cadenat abans de pujar al mas del Daví, tant si venim del Revolt Fondo, de Les Marines via el Coll Fals de Palomeres, o del mas del Dalmau, a la nostra esquerra i seguint per la llera del torrent del Daví hi ha el camí que mena a l'ermita de Sant Pere del Dalmau. El pi pinyer el trobarem abans de la cruïlla a l'ermita, a la nostra esquerra i gairebé al mateix punt que travessa una línia telefònica. Com sol passar amb aquests gegants, la seva funció hauria estat de separar les finques del Dalmau i del Daví.
Situats a la cruïlla del cadenat abans de pujar al mas del Daví, tant si venim del Revolt Fondo, de Les Marines via el Coll Fals de Palomeres, o del mas del Dalmau, a la nostra esquerra i seguint per la llera del torrent del Daví hi ha el camí que mena a l'ermita de Sant Pere del Dalmau. El pi pinyer el trobarem abans de la cruïlla a l'ermita, a la nostra esquerra i gairebé al mateix punt que travessa una línia telefònica. Com sol passar amb aquests gegants, la seva funció hauria estat de separar les finques del Dalmau i del Daví.
l'espadanya de l'ermita, sense campanaSi seguiu el camí amunt, aviat trobareu a la vostra esquerra el trencall que us durà a l'ermita romànica de St Pere de Mur. Fins fa poc es podia visitar l'ermita demanant la clau a la masoveria, però actualment la finca ha passat a mans de la Generalitat i no queda clar quin ús tindrà en el futur. Tal i com us informàvem aquí, el 2015 vam netejar la teulada de l'ermita i preventivament fou retirat el retaule de l'ermita (s.XVI-XVII, peça de factura popular) per tal que fos restaurat; no era el darrer original que fou cremat durant la guerra civil, sinó un de comprat a un antiquari local i que era l'anterior al que havien cremat. Un cop haurien finalitzat els treballs de restauració del retaule era previst que fos exhibit a l'església de Sant Llorenç Savall. És possible que a l'interior de l'ermita hi hagi instal·lada una reproducció fotogràfica.
el retaule del segle XVIL'ermita de St Pere de Mur o del Dalmau hauria estat antigament el centre parroquial del veïnat de masos de la Quadra de Mur: batejos, casaments i enterraments dels estadants del Daví, Borrell, Palomeres, Torrents, Trull, Ermengol de Mur, Voltorera/Molleta, Pla, Bufí, Noguera, Cadireta i el propi Dalmau, hi tingueren lloc fins al despoblament provocat per les epidèmies de la pesta del s.XIV. L'edifici original hauria estat construït al segle XI, tal i com també ho fou el monestir de St Llorenç del Munt, amb el qual sembla tenir reminiscències.
Una incògnita important a resoldre és saber on ha anat a parar l'Arxiu del Dalmau, llur existència és clarament citada per l'Antoni Ferrando i Roig.
Sí sabem que un dels darrers masovers pretenia endur-se una caixa amb manuscrits antics de la casa, qui sap si per vendre'ls; sortosament avui són a l'Arxiu Comarcal de Terrassa. Seria bo que l'Ajuntament de St Llorenç Savall en sol·licités tenir una còpia.
{play}images/stories/mp3/flickr.mp3{/play}