Diari d'abord
El mas Borrell, una maledicció vigent
El Borrell fou un mas important de la Vall de Mur (Sant Llorenç Savall) l'origen del qual es remunta a les primeries del s.XI i que avui resta completament en ruïnes. El 1835 el mas del Borrell ja no tributava a l'ajuntament de Sant Llorenç Savall, però en canvi hi havia consignats 20 parcers a les seves terres, senyals inequívocs que el mas ja no era habitat. Àdhuc es pot pensar que la barraca mixta d'obra i pedra seca que hi ha al costat mateix de les ruïnes, així com també els marges de vinya dels volts, es devien nodrir de la pedra del mas abandonat.
A banda de les llegendes que atribueixen la fi de la casa a malediccions com ara haver pactat amb el diable o per haver participat els estadants en l'assassinat de l'abat Biure (Viura) del Monestir de Sant Cugat el dia de Nadal de 1350, cal pensar que el mas Borrell hauria entrat en declivi per causes diverses com podria haver estat una excessiva fragmentació de la propietat que l'hauria fet económicament inviable en comparació amb els masos veïns del Daví i el Dalmau, que no paraven de créixer. L'acumulació de deutes solia acabar amb una expropiació i subhasta de la propietat, una situació desesperada que en no poques ocasions acabava amb la casa cremada pel mateix propietari, tal i com podria haver estat el cas de la casa Vinardell.
A banda de les llegendes que atribueixen la fi de la casa a malediccions com ara haver pactat amb el diable o per haver participat els estadants en l'assassinat de l'abat Biure (Viura) del Monestir de Sant Cugat el dia de Nadal de 1350, cal pensar que el mas Borrell hauria entrat en declivi per causes diverses com podria haver estat una excessiva fragmentació de la propietat que l'hauria fet económicament inviable en comparació amb els masos veïns del Daví i el Dalmau, que no paraven de créixer. L'acumulació de deutes solia acabar amb una expropiació i subhasta de la propietat, una situació desesperada que en no poques ocasions acabava amb la casa cremada pel mateix propietari, tal i com podria haver estat el cas de la casa Vinardell.
Sigui com sigui, les ruïnes del Borrell continuen ben presents als nostres dies, a diferència d'altres masos rònecs de la Vall de Mur com ara els de Palomeres, Voltorera, Torrents, Armengol, Trull, Pla, Noguera, Bofill ....citats per A. Ferrando i Roig i dels quals ni tan sols coneixem l'emplaçament.
LES RUÏNES
De les ruïnes, molt malmeses i que amb prou feines dibuixen un conjunt coherent, destaca la paret mestre central (fotografia superior) que encara avui assoleix els 5 metres d'alçada.
L'antic mas semblaria tenir una superfície en planta d'uns 150 metres quadrats, distribuïts en no menys de 6 estances, resultant un conjunt allargassat cap a l'eix sud-nord. Sembla que encara es pot reconèixer l'accés per una porta adovellada, avui sense la pedra, orientada a llevant i situada a la punta sud-est. Destaquen el probable safareig adosat a la paret mestra i el semicercle d'una tina al costat nord del mas. Crida la atenció una pilastra a l'extrem nord, que tal volta servís de base per a un estable o per un paller. Desconcerta per la seva situació allunyada del conjunt, un isolat escaire de paret de 50cm de gruix al vessant nord-est.
I això és el que queda del Borrell, un mas llegendari que continua en ruïnes camí de desaparèixer definitivament, i ara no es pot dir que sigui per causa de cap maledicció.
BIBLIOGRAFIA
FERRANDO I ROIG, Antoni. 1 LA VALL DEL RIU RIPOLL. Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Biblioteca Abat Oliva 13, 1997
Biblioteca Abat Oliva 13, 1997
GALERIA D'IMATGES
LA PORTA ADOVELLADA
PARAMENTS DE MIGDIA. AMPLIACIÓ AMB PARET ADOSADA
TRAM DE ROCA MARE
Comentaris