Rovires, avenc de les 1.1
ESPELEOPRINGUER, LA CONSTÀNCIA TÉ PREMI
INTRODUCCIÓ
El 2016 el Marc Camí, descobridor entre d'altres de la cova del Frontal (juntament amb el seu germà Carles) i la cova de les Arrels de St Jaume, m'enviava un correu informant de la descoberta d'un foradot vertical al turó de les Rovires, forat que ell mateix havia engrandit amb el seu prodigiós punyal i que semblava que tirava.
Tal i com m'explicava, ell mateix s'encarregaria d'explorar-lo amb el recent comprat equip espeleològic. Més tard em va enviar algunes fotos -entre elles una selfie on es veia la boca d'entrada a contrallum - i que havia arribat a una part terminal i molt estreta. La cosa semblava, com sol ser habitual, bastant magre i migrada.
No fou fins el setembre de 2019 que m'envià un altre correu dient que - literalment - regalava als Espeleopringuer les coordenades exactes del forat, no sense advertir-nos que si duiem 20 metres de corda, en sobrarien 10.
Amb aquest pla a la vista - una visita rutinària a una paperera càrstica, especialitat de la casa - els espeleopringuers van ser convocats pel seu suprem Gran Gaiatu per a la tradicional data fatídica del 13 d'octubre de 2019. El descobridor ens informà que lamentablement no podria acompanyar-nos per motius de feina.
GPS en mà no vam trigar a localitzar el foradot a uns 36 metres de la pista forestal: l'aparença del forat i les expectatives creades no podien ser més coincidents: hi va haver acord unànim a començar immediatament l'exploració amb un bon esmorzar i fer-la petar a gust. El Marc Anglés - encara amb l'entrepa a la mà - gosà acostar-se al forat i fer una temptativa d'encaixar-hi les cames i la cintura, provatura que va reblar amb un proverbial comentari "sembla que tira en la bona direcció, S-N" unint-se tot seguit a la tertúlia i a la feixuga tasca de cruspir-se l'entrepà.
A risc de dilatar massa una sobretaula que només mirava d'evitar l'inevitable pringada per la qual havíem estat convocats, el propi Marc Anglés s'esmunyí dins l'avencó amb relativa facilitat. La cosa és que va desaparèixer una bona estona després de la qual va deixar anar una exclamació que de primer no vam entendre. Vam haver de demanar que la tertúlia a l'aire lliure cedís per poder escoltar, ara sí, el missatge que provenia del fons del pouet " -.Estic en una sala de dimensions decamètriques, aquí dins hi cabem tots! " Juraria que en aquell instant tots vam pensar el mateix: el Marc vol que tots entrem per compartir les estretors i ens l'està rifant!
Seguint els cants de sirena, el Quicu Tàpias va ser el segon a entrar. Alguns encara rèiem entre dents. Els dos van desaparèixer més estona que abans i quan van sortir van dir-nos que la cosa era seriosa, que calien cordes i que havien fet un segon pou i que en seguia un tercer. La matinal prevista quedava sobtadament cancel·lada: uns van haver de marxar per compromisos i uns altres van aprofitar per tornar als cotxes i prendre més cordes.
Jo vaig pujar al turó de les Rovires per trucar al Marc Camí i mirar d'escatir si allò del regal havia estat una broma que ens havia fet i que potser per això havia trigat tres anys a dir-nos-ho. Però el Marc Camí pensava que era jo qui li prenia el pèl, perquè allò que ell havia explorat havia estat ben poca cosa i no podia creure que aquell forat ara fos un "abisme". La rutina d'explorar cavitats incòmodes, embardissades, penjades i de poc recorregut s'havia estroncat de cop i ens havia enxampat completament desprevinguts, sense cordes, sense prou equip i alguns - com jo mateix - amb el frontal mig descarregat.
Una vegada més la constància ens premiava l'esforç i ens regalava una nova gran cavitat al Parc Natural de St Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac: l'avenc de les Rovires, a Matadepera.
Enhorabona per la descoberta, Marc Camí. Ja has pogut veure que no ha sobrat ni un pam de corda!
El 2016 el Marc Camí, descobridor entre d'altres de la cova del Frontal (juntament amb el seu germà Carles) i la cova de les Arrels de St Jaume, m'enviava un correu informant de la descoberta d'un foradot vertical al turó de les Rovires, forat que ell mateix havia engrandit amb el seu prodigiós punyal i que semblava que tirava.
Tal i com m'explicava, ell mateix s'encarregaria d'explorar-lo amb el recent comprat equip espeleològic. Més tard em va enviar algunes fotos -entre elles una selfie on es veia la boca d'entrada a contrallum - i que havia arribat a una part terminal i molt estreta. La cosa semblava, com sol ser habitual, bastant magre i migrada.
No fou fins el setembre de 2019 que m'envià un altre correu dient que - literalment - regalava als Espeleopringuer les coordenades exactes del forat, no sense advertir-nos que si duiem 20 metres de corda, en sobrarien 10.
Amb aquest pla a la vista - una visita rutinària a una paperera càrstica, especialitat de la casa - els espeleopringuers van ser convocats pel seu suprem Gran Gaiatu per a la tradicional data fatídica del 13 d'octubre de 2019. El descobridor ens informà que lamentablement no podria acompanyar-nos per motius de feina.
GPS en mà no vam trigar a localitzar el foradot a uns 36 metres de la pista forestal: l'aparença del forat i les expectatives creades no podien ser més coincidents: hi va haver acord unànim a començar immediatament l'exploració amb un bon esmorzar i fer-la petar a gust. El Marc Anglés - encara amb l'entrepa a la mà - gosà acostar-se al forat i fer una temptativa d'encaixar-hi les cames i la cintura, provatura que va reblar amb un proverbial comentari "sembla que tira en la bona direcció, S-N" unint-se tot seguit a la tertúlia i a la feixuga tasca de cruspir-se l'entrepà.
A risc de dilatar massa una sobretaula que només mirava d'evitar l'inevitable pringada per la qual havíem estat convocats, el propi Marc Anglés s'esmunyí dins l'avencó amb relativa facilitat. La cosa és que va desaparèixer una bona estona després de la qual va deixar anar una exclamació que de primer no vam entendre. Vam haver de demanar que la tertúlia a l'aire lliure cedís per poder escoltar, ara sí, el missatge que provenia del fons del pouet " -.Estic en una sala de dimensions decamètriques, aquí dins hi cabem tots! " Juraria que en aquell instant tots vam pensar el mateix: el Marc vol que tots entrem per compartir les estretors i ens l'està rifant!
Seguint els cants de sirena, el Quicu Tàpias va ser el segon a entrar. Alguns encara rèiem entre dents. Els dos van desaparèixer més estona que abans i quan van sortir van dir-nos que la cosa era seriosa, que calien cordes i que havien fet un segon pou i que en seguia un tercer. La matinal prevista quedava sobtadament cancel·lada: uns van haver de marxar per compromisos i uns altres van aprofitar per tornar als cotxes i prendre més cordes.
Jo vaig pujar al turó de les Rovires per trucar al Marc Camí i mirar d'escatir si allò del regal havia estat una broma que ens havia fet i que potser per això havia trigat tres anys a dir-nos-ho. Però el Marc Camí pensava que era jo qui li prenia el pèl, perquè allò que ell havia explorat havia estat ben poca cosa i no podia creure que aquell forat ara fos un "abisme". La rutina d'explorar cavitats incòmodes, embardissades, penjades i de poc recorregut s'havia estroncat de cop i ens havia enxampat completament desprevinguts, sense cordes, sense prou equip i alguns - com jo mateix - amb el frontal mig descarregat.
Una vegada més la constància ens premiava l'esforç i ens regalava una nova gran cavitat al Parc Natural de St Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac: l'avenc de les Rovires, a Matadepera.
Enhorabona per la descoberta, Marc Camí. Ja has pogut veure que no ha sobrat ni un pam de corda!
SITUACIÓ
Partint de l'aparcament de La Barata, cal baixar i travessar la llera de Les Arenes i després prendre el primer trencall de pista a l'esquerra, tancada amb cadenat. Deixarem enrere un trencall a la nostra dreta i també el trencall gairebé invisible de l'Avenc del Cavall de la Barata. Metres enllà passarem pel costat d'una estació metereològica. Nosaltres seguirem la pista principal que s'enfila al turó de les Rovires fent dues ziga-zagues amb els seus trams rectes respectius. Passat el segon tram en ziga-zaga, seguirem el posterior tram recte: en uns 100 metres sortirem a la nostra dreta - de pujada - a trobar la boca menuda, 36 metres per sobre de la pista i al peu d'un rocater. Prop de la boca de l'avenc de les Rovires, actualment hi ha un pi caigut.
DESCRIPCIÓ
Gran cavitat que s'origina a partir de l'encreuament de tres grans plans de fractura. La part més estreta i incòmode són els 7 primers metres de forat en rampa descendent i enclavats en un nivell de conglomerat carbonàtic, que desemboca - increïblement a través d'un pas lleugerament acotat! - en una sala de dimensions decamètriques i amb un sostre completament pla. A partir d'aquí s'encadenen una succesió de pous i ressalts espaiosos que desemboquen en la Gran Galeria, amb l'efígie del Drac a l'inici, i amb uns 100 metres de recorregut al final dels quals s'arriba a dos pous més, que assoleixen la part més profunda (-126m) de la cavitat: el Pou Anglés i l'espectacular Pou Espeleopringuer final, d'uns 48m de desnivell.
A -70m, a la Gran Galeria, es troba l'únic trencall - la "T" - que porta a través de ressalts remuntants, galeries i ressalts descendents que desemboquen - després de superar l'angoixant Pas del Quicu- en la segona cota més profunda de la cavitat (-116m), al fons de la qual les aigües solen entollar-se. Aquestes galeries i pous Est destaquen per ser la part més activa i humida de la cavitat.
Les parts més concrecionades de l'avenc de Les Rovires són al peu de la sala Decamètrica, amb una grossa bandera amb propietats acústiques; al Pou Suades, amb boniques colades que revesteixen bona part del pou i a on hi vam trobar un parell de salamandres, únics vestigis de vida que vam saber detectar -a banda d'un ossari de petits vertebrats al fons del Pou Guillemot; també trobem formacions al pis superior de la Galeria Mañosa, i a la dita Capelleta a la mateixa galeria inferior; la capçalera del Pou Guillemot, amb colades i un pont de roca, i finalment la preciosa Sala del Gran Gaiatu, a mig trajecte de la Gran Galeria, amb una colada clapejada, i uns còdols concrecionats, semblantment blanquejats com el sucre candi, i amb la bonica estalagmita blanca del Gran Gaiatu.
L'exploració de l'avenc es va haver d'interrompre amb l'esclat de la pandèmia, el març de 2020. L'abril de 2021 i després d'escrutar algunes xemeneies, el grup donava per finalitzada l'exploració de l'avenc de les Rovires.
Amb una fondària màxima de -126 metres, l'avenc de les Rovires passa a ser l'avenc més profund del massís i Matadepera recupera el rècord que havia perdut amb la descoberta i exploració l'any 1953 de l'avenc de l'Espluga (-123m), a Mura. A banda del segon pou de -116m, l'avenc de les Rovires amb els seus 416 metres de recorreguts passa a situar-se com la segona cavitat de major recorregut al massís, per darrere la cova del Manel (788m), també a Matadepera.
Ja ho veieu, en la recerca espeleològica cap forat - per petit que sigui - pot ser desestimat!
NOTA - Pròximament veurem publicat un article complet de la cavitat a la revista ARXIU del Centre Excursionista de Terrassa, així com també un article científic dedicat a l'espeleogènesi de la cavitat. Així mateix el grup Espeleopringuer està realitzant unes xerrades amb el títol "Viatge al cor de Sant Llorenç, 2001-2021 20 anys d'Espeleopringuer" on a més de fer un repàs de la trajectòria del grup, s'expliquen les peripècies viscudes en l'exploració d'aquest nou avenc a Sant Llorenç.
el grup Espeleopringuer fent la presentació de la cavitat a Sant Llorenç Savall, l'abril de 2021ALERTA, HIPÒXIA!
Cal advertir que a la cavitat hi ha fluctuacions importants de la qualitat de l'aire, ja sigui per disminució de les concentracions d'oxígen o bé per presència de CO2. Aquestes variacions - que ja foren immediatament advertides pel Jordi Navarro al pouet d'entrada - són especialment evidents a l'acotament de la galeria Mañosa i molt notables a partir del Pou Tàpias, a les galeries Est. La mínima prudència exigeix dur aparells mesuradors d'oxigen i CO2.
CROQUIS
CODI CAVITAT
Conca de Les Arenes, vessant de Sant Llorenç del Munt 13 / 081 (provisional)
ENLLAÇOS
VÍDEO. L'avenc de les Rovires
http://santllorencdelmunt.com/fotos.php#CV575
Tuit de la notícia publicada a RTVE el 21-8-2021
Arxiu del CET 2020. L'article complet sobre l'avenc de les Rovires i els 20 anys d'Espeleopringuer
VÍDEO. L'avenc de les Rovires
http://santllorencdelmunt.com/fotos.php#CV575
Tuit de la notícia publicada a RTVE el 21-8-2021
Arxiu del CET 2020. L'article complet sobre l'avenc de les Rovires i els 20 anys d'Espeleopringuer
{play}images/stories/mp3/giacchino.mp3{/play}