Diari d'abord
Sant Llorenç Savall, un carrer Nou que no ho semblaria tant (1a part)
Aquest és el retrat del carrer Nou a mitjan segle dinou, advertint però, de les possibles errades que hi pugueu trobar i que són inevitables quan volem entrar en molt detall en uns temps tan reculats i dels quals, gairebé ningú en té memòria. Com ja advertíem en parlar del carrer Baix de Rectoria, no és intenció meva canviar els renoms de les cases tal i com es coneixen avui: els noms de cases són vius, sovint cauen en l'oblit, canvien, i els cognoms dels quals parlarem a continuació s'han anat escampant per totes les cases del poble.
Això només és una proposta, una instantània del carrer Nou a mitjan segle dinou, posant en comú les barraques de vinya amb cadascuna de les cases i els seus habitants.
Això només és una proposta, una instantània del carrer Nou a mitjan segle dinou, posant en comú les barraques de vinya amb cadascuna de les cases i els seus habitants.
a finals del segle XIX, el carrer Nou oirginal (groc) ja havia integrat la part del carrer Raval (verd)Si haguéssim de jutjar el carrer Nou únicament pels llindars amb dates gravades que s'han conservat a la vila, semblaria més aviat el carrer més antic del poble! Però no avancem aconteixements.
El carrer Nou enllaça la plaça major del poble amb el carrer del Raval que, literalment, significa "extramurs" o extrem del poble. - desconeixem en quin moment es va produir aquest enllaç ni el context que van atorgar-li el nom de Nou: pressuposem que l'església de Sant Llorenç Savall amb la sagrera i la rectoria, juntament amb la pròpia plaça, devien ser l'origen urbanístic de la vila, però p.e. no sabem si els carrers de Baix, Mig i Dalt de Creu de Pedra van ser anteriors o posteriors al carrer Nou.
D'entrada direm que a mitjan segle dinou el carrer no assolia la distància que té avui: el carrer Nou partia de plaça seguint l'actual direcció N270W i planejant fins arribar a l'anomenada placeta groga, és a dir, a l'actual pont de la Gavellada (antigament conegut com Davallada). D'aquí en amunt, ja era el carrer del Raval i, a banda de la documentació, també ho testimonia el fet que en aquest punt el carrer canvia de direcció, gairebé Nord, i també el fet que a partir del pontet s'inicia el pendent del Raval que, a l'alçada del Marquet de l'Era, gairebé esdevé un tobogan. L'annexió del tram del carrer Raval al carrer Nou es produí en algun moment entre 1854 i 1868.
Ja al segle dinou tenim constància de comerços (carnisseria, fleca, sastreria, merceria, xocolateria etc) instal·lats al carrer Nou, comerços que trobarien el seu esplendor el darrer terç del segle vint, moment que s'inicia un declivi comercial que encara avui perdura.
la Davallada - avui Passarel·la de la Gavellada - dividia els carrers Nou i Raval fins els anys 60 del segle XIXCARRER NOU: NÚMEROS PARELLS
no.02 Tocant a l'actual pastisseria de cal Domènec (plaça) hi ha CAL PRÍNCEP (de vegades escrit prince). Desconeixem l'orígen del renom, però els príncep de mitjan segle dinou eren els germans Josep i Llorenç Riera i Busqueta, fills del bracer i paraire Joan Riera i Bruach. El Josep era l'hereu i com a pagès cultivaven fins a sis trossos, tots en propietat, destacant la peça que tenien a l'Ermengol, límit amb el Vinardell i, a més, tenien un ase per a les tasques agrícoles. El seu germà Llorenç també tenia la casa en propietat al carrer Nou, probablement el no.26 cal Truita, i cultivava a parceria un tros al Romeu (Vall d'Horta).
El cognom Riera apareix per primer cop als documents el segle XVIII i ha deixat empremta en la toponímia local amb el Mas Riera, nom genèric amb què es coneixen un seguit de masos situats a la banda de la riera de Caldes, al vessant oriental del terme municipal. Els Prince tenen poca relació d'intercanvis amb el metge Barriga, amb qui estan aconductats; quan han de pagar amb espècies, normalment ho fan amb quartans de segó; dll Juny de 1833 "Del Prince dia 22. he rebut una cuartera fabons à deu pesetas". Com que el metge era dels pocs que sabia escriure, sovint redactava certificats per als seus pacients, així del gener de 1816 "Dia 30. Vas fer quatre Certificats en nom de secretari del Ajuntament per surtirse de soldats. Al Espardanñer Milio: Al Jaumire: Al Prince: y A la Noya del Tomas de las Ganancias"
no.04 L'actual comerç de cal l'Emília era conegut com a cal PASCOL CUCUT (1803) / cal Pasqual (1807). Segons un document de compravenda de 1667, podem deduir que els renoms de les cases de cal Pascol derivarien del Pasqual Lladó que aleshores exercia de curritoris, l'equivalent actual a un corredor de finques. El renom cucut devia servir per diferenciar els Lladó de cal Pascol de Baix dels Lladó de Dalt (Pascol Cucut), talment una al·legoria del rellotge de cucut.
A mitjan segle dinou a cal Pascol Cucut hi vivia la família del pagès Llorenç Lladó, fill hereu del paraire Francisco Lladó i Valls i de la Teresa Rius i Busqueta. El 1841 sabem que tenien arrendada la sal de la vila i també hi tenien la botiga de comestibles: venien oli, vinagre, peix, llegums assecades, i també aiguardents i licors provinents de Mataró. Els de cal Pascol Cucut cultiven en propietat un tros al Carner i a parceria a l'Ermengol (Torrent Bo) i a Salallassera, i també posseïen un ase per a carrejar mercaderies, també per al metge: del juliol de 1813 "El Pascol vingue ab un matxo à batrer lo dia 23".
la restaurada barraca no.338 de Cal Pascol de Baix al Bosc de Vilatersanano.06 A l'actual botiga de mobles, hi vivien la família del bracer Josep Lladó de CAL PASCOL DE BAIX (1802) / Cal Pasqual (1867), fill hereu del bracer i paraire Francisco Lladó i Vilatersana i la Teresa Serracarbassa i Tresserra, natural de Sant Quirze Safaja. Els de cal Pascol de Baix cultivaven un total de 6 trossos: en propietat a la Costa del Rifé (Serrat del Corb), a la Vallxica i als Horts (rectoria), i a parceria a la Costa del Rifé, a la Codina i a Vilatersana. Tenien dos mulos i 1 ase, la qual cosa suggereix que també devien fer de traginers. Sabem que passada la fil·loxera (1894) els de cal Pascol de Baix també cultivaven un tros al Genescà. Sabem pel metge Barriga que dos estius seguits dels anys trenta a cal Pascol hi tenien allotjat un francès a qui el metge visitava.
L'hereu i fill de la segona esposa del Josep, el Magí Lladó i Borrell, fou tinent d'alcalde de la vila el 1890, i entre d'altres qüestions va haver de tractar l'extracció de l'aigua de les fonts per a usos industrials, que alguns vilatans duien a terme en detriment del consum domèstic del veïnat.
no.8 CAL FUSTER. Aquesta casa roman un misteri: sabem que el 1901 hi va morir una filla albada d'un serraller de Terol de cognom Sales, però sospitem que amb anterioritat podria haver estat el taller del fuster de cal Coix, el Pau Genescà i Rovira, del qual en parlarem una mica més endavant. Però ja avancem que el 1854 els de cal Coix posseïen dues cases al carrer Nou i una al carrer del Raval.
inscripció de 1575 trobada recentment a ca Les Mongesno.10 CAL ESTUDI. Actualment la casa es coneix com el Convent o més planerament, les monges, perquè fins a mitjan segle XX hi havia hagut una escola amb monges. Antigament el terme estudi tant podia fer referència a un taller com una escola, i pel què sembla, les escoles a Sant Llorenç Savall han anat tenint el costum de mudar de domicilis. El 1867 no sembla que hi visqués ningú, i tanmateix fa l'efecte que també serví de casa d'acollida de transeünts i així, cap a finals del segle dinou, trobem que hi moren forasters, com ara és el cas d'un Miquel Rabassada i Puigdemunt, d'Amer, que hi traspassà el 1884. Desconeixem qui era el propietari de l'escola a l'època, però per documents posteriors sospitem que era el Josep Valls i Riera (1868).
A l'interior de la casa fa poc es va descobrir un llindar amb una inscripció ben enigmàtica "AXXD DEOTENbREIS1575: TONI BES MEFESIT"
no.12 CAL XOCOLATA. Avui es coneix com cal Cisteller, però antigament devia ser la botiga dels de cal Mirapeix, coneguts amb el renom de cal Xocolata perquè havien estat pioners en la confecció i comercialització del dolç importat d'Amèrica, la llicència de la qual l'obtingueren el 1845. El Llorenç Valls i Gotés, àlies Demià, els devia llogar el local, perquè d'un document de 1863 consta que ell és el propietari del no.12 del carrer Nou. El 1830 el Joan Mirapeix i Duran ja havia obtingut el permís per retirar de La Barceloneta, la sal del trimestre que corresponia al municipi, i el 1836 els Mirapeix també obtingueren el permís per comprar i comerciar amb aiguardents. La notícia més antiga que tenim dels Mirapeix a Sant Llorenç Savall és de 1775, quan un revenedor de Barcelona de nom Miquel Mirapeix es casà amb la pubilla hereva de la casa de La Busqueta.
A l'amillarament de 1854 consta que els de cal Xocolata cultivaven 4 trossos: en propietat, dues peces al Rossell i una al Rossinyol, i a parceria a Les Oliveres (Vall d'Horta). A més d'una casa al carrer Sant Feliu, també eren propietaris d'una casa en despoblat: el Rossinyol de la Vall d'Horta, casa avui desapareguda.
no.14 CAL RIUS. Avui hi ha la botiga d'un rellotger i una segona porta per accedir als pisos, però tot era una mateixa casa a la qual s'hi van tapiar finestres i una porta per separar-la del local comercial. Abans hi havia hagut el barber de cal Rius i més recentment una perruqueria. El 1854 hi vivia el pagès que també fou alcalde de la vila entre els anys 1835-37, el Jaume Rius i Riera, fill hereu del pagès i negociant Pau Rius i Brossa i la Teresa Riera i Jané, natural d'Horta. El Jaume de cal Rius es casà el 1808 amb la Marianna Palmés i Ventura i tingueren 10 fills dels quals 6 albats, sent l'hereu el Pere. El besavi Llorenç havia estat mestre de cases de la vila i per tant, un potencial constructor de barraques de vinya.
Sabem pels dietaris del dr. Barriga que a cal Rius hi tenien una premsa de vi que llogaven per fer les premsades, i els Rius pagaven al metge Josep Barriga molt sovint amb fruits secs, concretament amb anous. Els de cal Rius cultivaven 9 trossos, set dels quals en propietat, la qual cosa mostra la puixança de la casa. Cultivaven a Comabella, els Horts, Burc, El Carner, el Borrell i els Camps d'en Lluís. I a parceria cultivaven a l'Ermengol i a La Muntada (Vall d'Horta). Amb tants trossos per cultivar és ben avinent que els de cal Rius també tinguéssin un ase per a les tasques agrícoles.
l'enrunada barraca no.373 de Cal Coix, a la Soleia de Les Oliveresno.16 CAL COIX. Abans d'haver estat una botiga de comestibles, cal Coix havia estat propietat del fuster Pau Genescà i Rovira, fill del també fuster Joan i nét del darrer propietari de la casa del Genescà, el Manel. Es dona el cas que el Pau Genescà es casà fins a tres vegades: el 1829 la primera dona - la Teresa Barriga i Daví de cal Barriga - morí "d'una caiguda", i el segon casament es va fer d'amagotis a l'església de Santa Marta de Barcelona, l'any 1843. I per quin motiu? doncs aparentment per no haver de declarar i pagar la corresponent dispensa eclesiàstica per un quart grau de parentesc - d'altra banda ben habitual a Sant Llorenç - amb la seva nova parella, la Margarita Gotés i Daví, de ca l'Ànima. L'església els descobrí, però ells van al·legar que eren pobres; només després d'haver tingut canalla, la cúria va legitimar la seva situació. La tercera i última parella del Pau fou la Mònica Òssul i Calvó, amb qui es va casar l'any 1851. El fuster Genescà - que era com coneixia el dr. Barriga el seu gendre - llogà molts cops el matxo del metge, sovint per anar a bàtrer; "En lo Juny de 1830. vas deixar lo Matxo per anar à acompañar à la seba Mare à Artés, y va tornar lo mateix dia, va dar lo menjar al matxo. Dia 15 Juriol 1830. vas deixar el matxo al Pau per anar à buscar cornaleres à Artés, va tornar el mateixa dia, y nosaltres varem fer la vida al matxo."
Amb les tres parelles, el Pau Genescà va arribar a tenir fins a tretze criatures, cinc de les quals foren albades. Els de cal Coix, a més de fusters, cultivaven 5 trossos: als Horts i al Borrell en propietat, i a les Oliveres, La Muntada i Vilatersana a parceria. Tal i com s'ha explicat més amunt, els de cal Coix posseïen dues cases al carrer Nou, i una al carrer Raval, clars símptomes que no eren, precisament, gaire pobres! És possible que l'altra casa del carrer Nou fos el no. 8 Cal Fuster, però això encara no ho tenim provat.
no.18 Tot i que avui hi podem veure el rètol de "Cal Ferrer", aquesta casa era coneguda com CAL MENESCAL, és a dir, el ferrer dels animals, l'equivalent a un veterinari actual. Pels volts de 1760 i vingut de Sant Sebastià de Montmajor va arribar al poble el ferrer Josep Oliver i Valls. El 1854 sabem que el títol de menescal el tenia l'hereu Francesc Oliver i Colomer, que vivia i tenia casa al carrer Vic i també posseïa aquesta casa del carrer Nou. El fill hereu Josep sembla que tot i mantenir el renom d'"albeilar" (en castellà, menescal) preferia fer de pagès, per la qual cosa i a partir de 1848, el càrrec de menescal passà al Valentí Ribas i Pedregosa, vingut del Mas Ribas d'Oristà, que compaginava l'ofici de menescal amb el d'inspector de carns de la vila. El Valentí fill va heretar el càrrec de menescal i també el d'inspector de carns de l'escorxador, però sembla ser que el 1894 van impugnar-li aquest darrer càrrec, perquè a més de ser mut, deien que no era prou competent, i per aquest motiu la casa de cal Menescal també s'havia conegut un temps amb el renom de Cal Mut.
Els darrers menescals i ferrers de la casa al segle vint, van ser els Brossa vinguts de Sant Quirze Safaja.
A l'amillarament de 1854 consta que el Valentí Riba, menescal vingut del Lluçanès, cultivava a parceria un tros al Romeu de la Vall d'Horta (fff B a l'atzar del ROMEU).
avui cal Ferrer, ahir Cal Menescalno.20 CAL COMADRAN. Els de cal Comadran eren Cadafalch de cognom, i en el nostre període d'estudi, era el pagès hereu Llorenç Cadafalch i Genescà, que el mateix dia que es casava amb la Francisca Sellés i Olivé, de Sant Sebastià de Montmajor (terme de Caldes de Montbui) també es casaven en segones núpcies els seus respectius pares. El renom comadran sembla que podria provenir del seu besavi Joan Cadafalch i Comadran, probable descendent de la casa homònima de la Vall d'Horta. L'avi Josep havia estat alcalde durant el període 1827-1828 i el seu pare, el Joan Cadafalch i Torrella, fou alcalde de la població en el període 1837-38. De l'amillarament de 1854 consta que els de cal Comadran cultivaven en propietat dues peces al Burc i tenien un ase. Sabem pel metge Barriga que a Cal Comadran hi criaven nens de Caldes, Sabadell i Terrassa. Els Comadran pagaven el dr. Barriga amb molts treballs, especialment traginant llenya, fems i raïms amb el seu ase, però el juliol de 1823 els Comadran acompanyaren l'esposa del metge a la presó, on s'estava: "La presó de Mataró; lo hereu Comadran va acompañar á Mataró á la Paula y estigué 3 dias que ja hem contat que val 7 pesetas y mitja".
no.22 CAL JAUMIRA. Sospitem que aquesta casa va ser llogada per algun descendent de cal Jaumira de Plaça. El 1802 el metge Josep Barriga consignà que l'Esteve Valls i Baget, de mare nascuda a Itàlia, era el Jaumira de Plaça: aquest Esteve tenia un oncle solter de nom Jaume Valls i Agell, que probablement visqué i donà el renom d'aquesta casa del carrer nou. El nét hereu de l'Esteve, el Pau Valls i Casanovas, el 1854 tenia en propietat la casa a Plaça, i cultivava 4 trossos: al Burc, el Borrell; a parceria, a La Codina i a Les Oliveres.
El Pau formà part del peritatge per al nou amillarament de 1867 "Conviene nombrar al efecto una comisión de personas más inteligentes de la población en el ramo de la estadística entre la clase de contribuyentes (...)"
no.24 CAL FERRER, avui coneguda com cal Pau Roma. Els de cal Ferrer eren una destacada nissaga de ferrers de cognom Daví, un dels quals, el Sever Daví i Genestós, fou alcalde del poble de 1828 a 1834, un període convuls quan tot just s'encetava la primera guerra carlina, i va d'encarregar-se - entre d'altres coses - de gestionar l'allotjament de tropes al poble. També signava les autoritzacions per tal que els pagesos puguessin fer ús de la pólvora per trencar pedra. Quan li demanen permisos en temps de guerra per "divertirse los domingos y las fiestas que discorren todos los carnestoltes en Saraos", el Sever prefereix passar la comanda a estaments superiors. El Sever es casà el 1801 i en primeres núpcies amb la Rosa Pobla i Riera de cal Vicenç, amb la qual tingueren tres fills dels quals un albat. El 1808 es casà en segones núpcies amb la Francisca Gotés i Dalmau de cal Ànima de plaça, i tingueren 11 criatures de les quals cinc foren albades. Del doctor Barriga, de l'agost de 1817 "El hereu Sabé vingue un quart de jornal à ajudar à segar lo dia 6", i del novembre de 1820 "Lo hereu Sabé vingué à trafegar y conduir viandas los dias 15.16.17. y 18. guañaba idem".
Ens consta que el 1854 el fill hereu Josep Daví i Gotés cultivava 5 trossos: al Camp d'en Lluís en propietat, i a parceria a Salallassera, l'Ermengol , a la Costa del Rector i a La Serra. A més del carrer Nou, els de cal Ferrer devien tenir el taller al c/Raval (actual cal Sadurní no.31). Els de cal Ferrer també disposaven d'un ase per a les tasques agrícoles.
cal Ferrer, generacions de ferrers de cognom Davíno.26 CAL TRUITA. No sabem gairebé res d'aquest renom que s'ha mantingut als nostres dies. És probable que el motiu de la casa sigui de finals del segle XIX, donat que el doctor Barriga (1767-1834) no cita mai cap Truita en els seu aconductaments. Sabem que a finals de segle dinou a la casa hi vivien la Rosa Riera i el Pau Girvent i Cava, segon fill d'un Francesc que a la vegada també era un segon fill dels Giravent de cal Rei (c/Rifé o c/Rei, actual carretera de Monistrol). La propietat devia ser de la Rosa Riera i Galí, pubilla i descendent d'un tercer fill dels Riera de cal Príncep, el Llorenç Riera i Busqueta, que el 1854 tenia casa en propietat al carrer Nou i cultivava un únic tros a parceria al Romeu de la Vall d'Horta.
l'atrotinada barraca no.146 de cal Truita, amb El Romeu al fonsno.28 CAL PAU ROMA. El Pau Roma i Marmany era un espardenyer vingut d'Olesa de Montserrat, que el 1848 es casà amb la llorençana Coloma Riera i Rifé, de cal Quirze. A partir de 1848 el Pau Roma i el Magí Armengol van ser els dos espardenyers oficialment reconeguts al poble. L'hereu Joan Roma Riera fou regidor del poble el 1889. De 1854 consta que els Roma cultivaven a parceria un tros a Les Oliveres, a la Vall d'Horta. Aleshores encara no tenien cap casa en propietat. Després d'adquirir aquesta casa també van adquirir la del no. 24 de cal Ferrer, i és per això que avui és la que es coneix com a cal Pau Roma.
A finals del segle vint la Maria Marfà i el Joan Roma hi tingueren botiga.
no.30 CAL MASTEGAI. Probables descendents del Borrell de la Vall de Mur, els de cal Mastegai eren propietaris de botiga, repartidors de carbó i fins fa poc, hi tenien la merceria que és l'aspecte que conserva actualment a la façana, sent la darrera propietària la Núria Borrell, que molt amablement m'acompanyà a localitzar els noms actuals del carrer Nou. La Núria comenta que això de "Mastegai" podria venir d'alguna dificultat amb el mastegar. De l'amillarament de 1854 consta que el Pere Borrell i Lladó es va casar en plena guerra del Francès (1812) amb la Rosa Valls i Cadafalch de cal Aiguadé, i cultivaven 4 trossos a parceria: al Torrent Bo-Ermengol, Rossinyol, Galí i a La Muntada. El fet que consti que tenien 2 mulos ja és un indicador que a més de ser pagesos, també feien de traginers. L'hereu de la parella fou el Mariano Borrell i Valls, que de gran fou comerciant i traginer. El 7 de juliol de 1883 el Mariano de cal Mastegai fou denunciat per alguns veïns, per tal com solia deixar el carro carregat amb carbó barrant el pas pel carrer Nou: "Mariano Borrell vecino de la mis(ma) calle tiene la mayor parte de los dias el carro con otros bultos de carbon en la calles que impiden el paso libre, por lo tanto suplicamos a Vos que tengan a bien aplicarles los medios posibles para hacer desembarazar la calle, como marca la Ley municipal vigente, y por tenerla a paso libre a fin de evitar los perjuicios que pueden sobrevenir".
el no.30 del carrer Nou, fins fa poc era la merceria de cal Mastegaino.32 CAL CORDER. Aquesta casa posseeix el llindar més antic del poble, amb la data gravada de 1580. El 1803 el dr Barriga consigna un Jaume Rius com el corder que viu al c/Raval, tot i que el cal Corder actual pertany al carrer Nou, està al límit amb l'antic carrer del Raval. Sense estar-ne del tot segurs, creiem que la nissaga de corders podria ser la del Jaume Rius i Valls, que es va casar el 1813 amb la Maria Baruta i Tort, de Molins de Rei. La parella - malgrat tenir fins a 11 fills, 6 dels quals foren albats - no va tenir descendència masculina; nosaltres creiem que es tracta del mateix "Jaume Rius" que el 1854 cultivava dos trossos a parceria: a l'Ermengol, i al Galí, i tenia casa al carrer Nou.
el llindar de cal Corder, el més antic del pobleno.34 Cal PARRACH/PARROCH. Fins l'any 2001 hi havia hagut la carnisseria del Pere Daví de cal Melé. És molt possible que la casa for propietat d'un Pere Olivé àlies Parrach, germà que no teníem documentat del Francesc Oliver i Colomer, àlies Menescal. Precisament el 1893 cal Parrach sembla que és la casa més perjudicada per les aigües que baixaven del carrer Ravall i que s'entollaven al racó de la Davallada "corrompiendose dicha agua por no poder circular exhala un olor fétido, en alto grado perjudicial á la salud del vecindario".
A partir de cal Parrach podem dir que el carrer canviava de nom i passava a ser l'inici del carrer del Raval original, tot i que d'aquesta banda del carrer el canvi de nom no sembla tan clara com a l'altre costat, on hi havia la Davallada (actualment conegut com el Pont de la Gavellada). Avui hi ha una placeta que alguns coneixen com la placeta groga.
la placeta groga, amb cases que avui pocs recorden el nom originalno.36 al poble no es recorden del renom d'aquesta casa, però segons documentació de 1867 la casa era dels de CAL SECAI i és possible que amb el 1809 i amb el Vicenç Rius i Datzira "el xic Secai" al capdavant d'una fleca, també s'hagués conegut com a Cal Vicenç. Més endavant trobarem un Francesc Rius propietari hisendat del mas Pregona de la Vall d'Horta, d'una fàbrica al carrer Creu del Mig i també, d'una casa al Raval. Aquest Francesc cultivava - en propietat - a Collbarra, 4 trossos als Horts, al Burc, al Carner, al Borrell i a parceria, a La Serra. El Francesc també tenia un mulo per a les tasques agrícoles.
no.38 D'aquesta casa, actualment en venda i amb un llindar del balcó datat de 1703 o de 1803, no hi ha record que tingui cap nom específic. A mitjan segle XIX era coneguda com CAL MINGO. Per a nosaltres era molt temptador assignar aquesta casa al Domingo Valls àlies Escaiola, però a l'amillarament de 1854 queda molt clar que, a banda de la casa que tenia al carrer Sant Feliu (ca l'Escaiola), l'altra casa que el Domingo posseïa era al carrer Nou, i no pas al carrer Raval, que és on som ara mateix; no obstant el lloc és frontera entre els dos carrers i com ja hem dit, per la banda dels números imparells la transició es produeix clarament a la ratlla de la Davallada, però pel costat dels números parells la línia de demarcació no semblaria tan clara.
Sigui com sigui, a les primeries del segle dinou aquesta casa fou llogada al Sastre vingut de Mura l'Ignasi Sala i Grau, casat el 1814 amb la filla del cirurgià del poble, Margarida Velasco i Tubau, tot i que també el doctor Barriga els situa vivint al carrer Nou. A banda de fer de sastre, ens consta que el 1854 l'Ignasi només cultivava un tros a parceria a La Muntada. La parella no tingué descendència masculina, i pels volts de 1860 la pubilla es casà amb el Ramon Prat i Gotés la nissaga del qual el dr. Barriga els coneixia com "El germà del Rector" ; de l'amillarament de 1854 consta que el Ramon Prat cultivava a parceria un tros a Salallassera.
Tal volta influenciats pel nom de la casa o per casualitats de la vida, a finals del segle dinou (1897) hi viurà el nét del sastre, el Domingo Prat i Sala, i més tard a CAL MINGO també hi neixerà un albat de nom Domingo Otzet i Font.
la barraca no.150 de l'Ignasi Sala, el sastre de Murano.40 CAL SASTRE. Ignorem qui hi podia haver viscut, però calculem que amb el temps esdevingué una casa de lloguer. Segurament fou la llar de la família del Sastre Gotés, molt citat pel doctor Barriga que - per desgràcia nostra - també els situa vivint al carrer Nou, com acabem de veure amb el sastre de Mura - i ara mateix ja hauríem de ser al carrer Raval. No obstant això, explicarem detalls d'aquesta nissaga dels sastres Gotés - Josep i després Andreu - perquè allò que sí sabem és que a l'amillarament de 1854 ja només hi consta un Llorenç Gotés com a propietari d'una casa - ara sí - al carrer Raval, i no cultivava cap terra.
L'hereu Andreu Gotés i Roca es casà el 1825 amb la Joaquima Taló, la Quima, natural de Caldes de Montbui. L'Andreu es fa un tip de vestir els de cal Barriga, que sovint el coneix com el sastre Demià: cus i talla, els fa armilles, gipons, calces, baietons de cotó, pantalons, gecs de pany i també de vellut, gipons de tapisseria, capots ... fins que l'any 1833 - als inicis de la primera carlinada - la Quima li comunica que ella es vol desconductar, però el marit sembla que no hi està massa d'acord en això: " La Quima del Sastre dos ó tres dias que habia caigut la conducta vingué que se volia desconductar, y al cap de dos dias me pagá y desconductá, y lo endemá lo sastre digué al Barbe que ell no se tenia per desconductat. Lo dia 9. Maig 1833. venin de La Roca lo sastre me digué que ell no se tenia per desconductat, y que era com antes. " Mesos abans de la mort del metge, el juliol de 1834, el sastre Demià encara féu un jec per al seu fill hereu, el Vicenç Barriga. Sospitem que poc després de la mort del metge, la família del sastre Demià va emigrar, probablement a Caldes: al padró de 1860 la família Gotés Taló no hi deixa cap rastre. És possible que la propietat de la casa passés - tal i com consta a l'amillarament de 1854 - a mans d'un Llorenç Gotés (l'oncle Llorenç Gotés i Genestós..?).
A finals del segle XIX trobem vivint a cal Sastre una família de cognom Vila, concretament l'Isidre Vila i Paré, natural de Navarcles. Sembla clar que cal Sastre s'havia acabat convertint en una casa de lloguer.
l'única paret que es conserva de l'antic MAS COMAS, adosat a l'ermita de Sant Feliuetno.42 CAL COMAS. Avui es coneix amb el renom de cal Toi. El 1854 la casa pertanyia a l'hereu Miquel Cot i Comas que, segons el doctor Barriga, era el Miqueló Comas. El segon cognom del Miquel ens indica que el seu pare - el pagès Joan Cot i Pregona i Rius - s'havia casat amb la pubilla de cal Comas: la Maria Comas i Daví. El Miqueló es va casar el 1812 amb la Maria Valls i Rovira, i van tenir 7 fills dels quals tots albats menys l'hereu Pau que, per alguna raó, marxà a viure al Papiol, i només vindrà a Sant Llorenç Savall a visitar la família i apadrinar algun nebot. El Miqueló Comas es va fer un fart de treballar pel doctor Barriga; així p.e. trobem que al gener de 1831 " El Miqueló Comas vingué à adobar pedras al torrent Bo los dias 24.25. y 26. se guañaba 3 sous 9." . Els de cal Comas cultivaven a parceria al Torrent Bo - Ermengol i a Salallassera.
Sabem que a finals del segle XIX a cal Comas hi vivia un Llorenç Salvó i Dalmau, descendent de cal Sardà, la qual cosa prova - un cop més - que la casa també era llogada.
no. 44 CAL CAMES. Els Cames del segles XVIII i XIX eren Dalmau de cognom i les diferentes generacions alternaven entre els noms Quirze i Isidre, i ens consta que els de cal Cames van treballar molt cops per al metge Barriga, probablement per causa de veïnat. Així p.e. el dia 2 d'octubre de 1819 "El Camas lo matí mos treginà los rahims de la Vallxica". L'Isidre Dalmau i Calvó es casà el 1812 amb la Magdalena Daví i Fonoll de cal Verdader, i tingueren 9 fills dels quals 6 foren albats. Els de cal Cames cultivaven terres a parceria a Salallassera, l'Ermengol i a Les Oliveres; i en propietat a la Costa del Rifé, els Horts, el Burc i al Rossell, destacant les restaurades barraques del Rossell i Salallassera on hi hem trobat sengles creus gravades a l'interior, fet que provaria la seva religiositat i que fins i tot, potser, eren partidaris dels carlins...
A més de cames, els de cal Cames també disposaven de dos mulos, cosa que ens fa sospitar que també feien de traginers, així el 9 d'agost de 1822 el "Camas nos portá mitja cuartera al molí, los ports valia una peseta y la farina mitja: y ab tot una peseta y mitja".
el Molí de l'Agell proveïa de farina als de cal Barrigano.46 CAL BARRIGA. Aquí va viure el metge procedent de Badalona el dr. Josep Barriga i Sala (1767-1835). El 1803 el Josep es casà amb la Paula Daví i Rius la pubilla de cal Ferrer i tingueren 9 fills dels quals 6 foren albats. Com ja hem explicat a la ruta de pedra seca dedicada al dr. Barriga, els estadants de cal Salvó - actual renom de cal Barriga - han conservat dos llibres d'aconductament del metge, autèntic testimoni del Sant Llorenç Savall del primer terç del segle XIX - així com un rellotge de sol i una rajola amb el nom Barriga gravat.
El 1823 el doctor Barriga fou pres pels realistes durant la Guerra dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i va restar un temps a la presó de Mataró. De l'hereu i pagès Vicenç Barriga sabem que cultivaven en propietat al Torrent Bo - Ermengol (fff B425), a la Vallxica, al Burc i al Camps d'en Lluís; i a parceria a l'Ermengol i a Les Oliveres. Anys més tard, el 1872, tenim notícies d'una font del Barriga, al carrer Vic.
Avui dia, el cognom Barriga s'ha perdut completament a Sant Llorenç Savall.
nos.48 i 50. CAL JOANET. Tot i que avui només el no.48 es coneix com cal Joanet i el no.50 com a cal Boter, abans eren una sola casa, habitada pels Valls de cal Joanet que, a més, eren propietaris d'una altra casa al carrer Raval. El Josep Valls i Riera de cal Joanet era contemporari d'un altre Josep Valls i Riera de cal Xacó, i en un poble on abundava la consanguinitat com és el cas de Sant Llorenç Savall, els renoms de casa esdevenien molt més importants que els cognoms. En el nostre període d'estudi (1750-1850) trobem que el besavi del Josep es deia Pau, i l'avi es deia Joan, i potser d'aquí vingués el sobrenom Joanet. El Josep Valls i Riera es casà el 1848 amb la Josepa Traens i Arisa natural de Viladecavalls i, després de dues generacions de joseps, l'hereu portà altra vegada el nom de Joan.
El 1854 els de cal Joanet cultivaven 9 trossos, prova de la seva puixança: en propietat tenien trossos a la Vallxica, al Carner, al Camp d'en Lluís i 4 trossos al Burc; i a parceria, dos trossos a l'Ermengol ; també tenien un mulo, un animal que es llogava entre els llorençans: així, el dia 14 de febrer de 1832 el matxo del Joanet "comensá de treginar pedras dos camins antes de mitg dia" per al doctor Barriga. A finals dels anys quaranta del segle dinou, el Josep Valls de cal Joanet fou regidor de l'ajuntament.
els de cal Joanet i cal Barriga tenien tros a l'Ermengolno.52 CAL ROVIRA. Tot i que a l'amillarament de 1854 no consta que cap Rovira tingués casa al carrer Raval, sabem que la casa era propietat del Domingo Valls i Rovira, casat el 1817 amb l'Antònia Rovira i Riera de cal Silvestre, amb qui mantenia parentescos de 3er i 4rt grau: tingueren 10 fills dels quals 6 foren albats. L'hereu fou el Pau que, en no tenir descendència va fer que la casa passés al seu nebot Joan Valls i Serra.
Els de cal Rovira cultivaven en propietat un tros al Burc; a parceria tenien trossos a Salallassera, La Serra, el Rossinyol i Vilatersana, i comptaven amb un ase per a les tasques agrícoles.
no.54 CAL CORDER. Coneguda avui com cal Liron, aquesta casa pertanyia al corder / espardenyaire Magí Armengol i Busqueta, fill d'un llinatge de pagesos. El cognom Armengol es compta entre els quatre més antics del poble, i està documentat a Sant Llorenç Savall des del segle XII. El 1820 el Magí es casà amb la Teresa Lladó i Serracarbassa, de cal Pascol de Baix, amb qui tingué 10 fills dels quals 3 albats. L'hereu Josep - i també el segon fill Llorenç - continuaren exercint l'ofici d'espardenyaire, ofici que en el seu temps compartien amb el Pau Roma de cal Roma i l'Isidre Mas, de cal Mosquit. Però per si la feina d'espardenyaire fos poca cosa, el Magí tenia temps per cultivar la notòria quantitat de ... 10 trossos!
Efectivament, els de cal Corder cultivaven en propietat a Collbarra, a la Costa del Rifé i dos trossos al Camp d'en Lluís; a parceria cultivaven a Les Oliveres, dos trossos a l'Ermengol i tres a Vilatersana. L'hereu Josep Armengol fou alcalde de Sant Llorenç Savall durant els anys 1877-1879.
la marca del Magí Armengol de cal corderno.56 CAL CLÈRICO. Avui la casa es coneix amb el nom de cal Vergés, perquè fou la casa de l'autor de llibres sobre Sant Llorenç, el castellarenc Lluís Vergés i Solà, i més recentment hi havia hagut un rellotger. No sabem si el segon cognom de l'escriptor hi tenia res a veure, però a mitjan segle dinou els de cal Clèrico eren Solà de cognom.
El 1815 el Joan Solà i Grau es casà amb Paula Solà i Valls, amb qui - curiosament - no mantenia cap vincle de consanguinitat. Tingueren 11 fills dels quals 6 foren albats. L'hereu de cal Clèrico fou l'Anton Solà i Solà i a casa seva cultivaven 5 trossos: en propietat, dos trossos a Collbarra; a parceria, un a la casa de l'Agell i dos a La Serra, i també tenien un ase. El 19 de novembre de 1818 els de cal Barriga van fer una premsada de vi a cal Clèrico. I del 18 de juliol de 1887 hi ha una curiosa anotació als llibres de comptabilitat de l'espardenyer de cal Mosquit: "Vaig atrapar el Clerico a la vinya"...
no.58 CAL PAU PASTOR. Aquesta casa fou enderrocada per obrir l'actual carrer Llevant que separa l'actual carrer Nou del carrer Raval. El Pau Bigas i Serra era, efectivament, fill d'un pastor, el Jaume Bigas i Ollé. El Pau Pastor es va casar el 1837 amb la Teresa Fontseca i Plans, natural de Sant Llogari de Granera (Moianès), i van tenir 7 fills dels quals 3 albats. Els de cal Pau Pastor cultivaven en propietat dos trossos a la Vallxica; i a parceria, un tros a La Muntada. Aquesta família va fer moltes tasques per al dr Barriga, com ara trencar pedra: així els dies 4,5,6 i 8 de gener de 1813 "el Bigas vingue à trencar pedra Los dias 4.5.6. y 8. guañaba 2ptes y un porro de vi, y ell me te rebut un setze menos mitja y lo vi anaba à 6 quartos".
Pel padró de 1860 sabem que la Teresa ja era vídua i llavors considerada pobre. En els vint anys abans del seu traspàs sabem que s'havia tornat a casar.
Cal Pau Pastor, la darrera casa del carrer Nou per la banda dels números imparells. Avui ocupada pel carrer Llevant.
NOTA - Per descomptat, si voleu apadrinar alguna de les barraques de vinya presentades aquí, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres
BIBLIOGRAFIA i FONTS
Arxiu Històric Municipal de Sant Llorenç Savall
Arxiu Episcopal de Vic
ONOMÀSTICA de Sant Llorenç Savall (inèdit) VALLS i VILA, Jaume
Dietaris del dr. Josep Barriga i Sala (1802-1834)
Llibretes de comptabilitat de l'espadenyer Isidre Mas de cal Mosquit
Converses amb Núria Borrell de cal Mastegai, Joan Roma de cal Salvó, Miquel Casals, Joan Roma i Font, Antoni Brossa de cal Ferrer,