No em pensava que ho veuria amb els meus ulls però sí, estan fent arqueologia als jaciments de la cova de les Ànimes (Matadepera), la cova Simanya i la cova de la Canal (Sant Llorenç Savall). Tres en un.
Simanya int arqueo2021 Pequeo                                                                    Interior de la cova Simanya

Sembla que tot va començar el 2016 de la mà del Joan Lleonart (Grup Sabadell) i de l'actual co-director d'excavació Artur Cebrià (UB)*: calia confirmar els mals presagis que hi havia jaciments llorençans en procés brutal de degradació. Els valuosos jaciments no ho mereixien, això: el misteri dels dipòsits neolítics de milers de denes al fons de la cova de les Ànimes -una cova enlairada a la muntanya i de passos estretíssims- bé mereixia una segona oportunitat -esperem que definitiva- per treure'n l'entrellat: què va motivar aquest dipòsit de joies de l'època en una cova tan incòmode i avui poc accesible?. La cova de la Canal gairebé no havia passat de ser una cavitat de possible interès arqueològic, arxivada per a futures generacions però amb un estratigrafia prou interessant que probablement pagarà la pena de seguir excavant.

Canal cova arqueo2021 Pequeo                                                                Interior de la cova de la Canal

I com no, la mítica Simanya de ciutats encantades ara mateix (2021) és en procés de revisió de les nombroses excavacions que l'han sotjada amb mètodes antiquats i com no, també de les clandestines. I de tot plegat sembla que encara se'n podrà treure molta i valuosa informació però per damunt de tot, el treball arqueològic també haurà de ser un clam perquè entre tots respectem aquestes cavitats com a ecosistemes que són: els arqueòlegs en podrien escriure una tesi a banda sobre els sàpiens contemporanis que amb aires de mística Port Aventura han anat desfilant aquests anys pels jaciments. Les coves també són Parc Natural, no són les portes de cap deixalleria oculta.
I en nom del mateix equip aprofito per fer una crida a qualsevol persona que tingui notícies d'excavacions i material trobats en aquests àmbits al llarg dels anys: qualsevol indici sempre serà benvingut.
Tant de bo aquests treballs siguin la llavor d'un treball arqueològic permanent al Parc i- qui sap - s'arribi a formar un equip potent i especialitzat que situï el massís com a pas obligat i ben informat de qualsevol debat arqueològic al país: la humanitat no ha deixat empremtes de tots els períodes a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac perquè avui caiguin en un oblit definitiu, sinó per ser convenientment recuperades i interpretades. I per això mateix no hi ha millor protecció per als  jaciments arqueològics que ... fent arqueologia!
Molta sort a l'equip d'excavació i que per a molts anys puguin explicar-nos històries del nostre passat. Potser no les protagonitzaran espectaculars dinousaures ni mamuts tot i que mai se sap, potser faci aparició un drac acompanyat d'hostes sarraïnes llurs cendres justifiquin l'esplendor d'un monestir al capdamunt de la Mola. Jo si de cas, ja m'he demanat cadira a primera fila!


Simanya cova arqueo Pequeo                                       Sistema de politges per extraure sediments



* L'altre co-director és Juan Ignacio Morales. Ambdós co-directors pertanyen al SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques) del Departament d’Història i Arqueologia Facultat de Geografia i Història, amb el catedràtic J.Mª Fullola i Pericot al capdavant del projecte Tradicions culturals durant el Pleistocè superior i l’Holocè al litoral – prelitoral central de Catalunya, vigent entre els anys 2018-2021 dins del programa de projectes Quadriennals de Recerca en matèria d’arqueologia de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat. 

Els comentaris han estat suspesos temporalment.