Aquest estiu érem amb la Montserrat Domingo, l'ermitana de St Joan del Codolar (Cornudella de Montsant, Priorat), i de cop va començar l'incendi a la fondalada del costat.

st joan del codolar 3 large

st joan del codolar 2 large

Vam baixar plegats en cotxe fins els voltants de Cornudella, vora el cementiri, i vam estar una bona estona veient la progressió del foc, amb les flames intentant escalar les parets de la cinglera. Tothom havia pensat en la Montserrat, que no parava de rebre trucades. Molts veïns s'aturaven on érem nosaltres per veure com evolucionava el foc.

st joan del codolar large

Tot plegat va recordar-me l'incendi de Sant Llorenç Savall de 2003, quan vam veure la primera columna de foc a l'altra banda de la piscina municipal, on estàvem nosaltres. Novament el que més em va impressionar no van ser les flames que envoltaven el poble cada nit, sinó la indiferència de molts vilatans que prenien la fresca com si res, enmig d'aquell caos de fum, avions i helicòpters. Vaig tornar a tenir la impressió que com que no cremava casa seva, el foc ja podia anar fent. Ells rai, al bosc no se'ls havia perdut res exceptuant-suposo- l'hora d'anar a buscar cabassos de bolets. La mena de veïnat que deu pensar que per televisió ja es veurà tot millor, ben escarxofats i amanint una bona menja.
A St Llorenç Savall vaig tenir la impressió que per aquests veïns allò que s'incendiava eren els terrenys d'algú altre, i que si cremaven seria perquè no ho tenien prou endreçat o vés a saber quina una haurien fet...
Si alguna cosa he après dels incendis, és que el foc no coneix propietaris ni límits administratius de cap mena.
Penso que entre d'altres coses, la restauració de les nostres barraques de vinya pot ajudar a revaloritzar el nostre territori, anomenar-lo, apreciar-lo, viure'l, visitar-lo, conèixer-lo més enllà de qui puguin ser els seus propietaris. Cada barraca esdevé un punt de vista diferent, una pausa en el territori, un bocí d'història que, pel que fa els incendis, més val que no es repeteixi.



LA RESTAURACIÓ DE LA BARRACA no.408 de l'ARC

b408 final small

Aquesta barraca es situa a l'extrem nord-occidental de Sant Llorenç Savall, a l'indret anomenat els Fondos, de camí cap el mas enrunat del Vilet. La construcció es troba al peu del torrent on hi ha la font del Coronell. Fins la data és la única barraca de tot el terme de Sant Llorenç Savall llur llinda és feta amb un arc. Després de l'incendi va rebre l'impacte de la caiguda d'un pi i aquest fet li havia fet perdre bona part dels contraforts. Vam obrir un corriolet d'accés, vam retirar el pi caigut i vam restaurar la paret esfondrada. Vam aprofitar que, enterrada, hi havia molta pedra plana per cosir-li un bon ràfec a tot el volt. Amb aquesta barraca anem tancant, poc a poc, el nou cercle de pedra seca Ermengol-Salallassera, amb la seva variant per saltar cap el poble veí de Granera passant, precisament, per la ben amagada font del Coronell. Espero que gaudiu de la nova restauració.


b408 vista general small

nota- el Dani serà el cuidador de la barraca de l'Arc.
 
udio autostart}flickr.mp3{/audio}

 

Els comentaris han estat suspesos temporalment.