Diari d'abord
Sant Llorenç Savall, un carrer Nou que no ho semblaria tant (2ona part)
NÚMEROS IMPARELLS
no.1 CAL SAC DE PALLA. El 1823 hi habitaven el bracer Joan Oliver i Valls àlies sac de palla casat amb la Clara Espalter i Busqueta de cal Gorreta; tingueren 6 criatures de les quals 1 albada. L'hereu seria el Llorenç. Del 1845, sabíem que eren tenders, és a dir, que hi tenien botiga. El conjunt del casal més tard esdevingué la Fonda Oliver i tenia l'entrada principal per la banda de plaça, al costat de la taverna dels Agell, més coneguda com cal Ramon. Del fill hereu sabem que el 1854 els Oliver feien de traginers i cultivaven - tot en propietat - al lloc dit La Coixa, dos trossos a Les Oliveres i al Camp d'en Lluís. Com la majoria de traginers del poble, tenien dues mules. Del doctor Barriga l'any 1832 "El Sach de Paya dia 30. y 31. Mars nos ha treginat 9 pins, que habia de treginar 12. y eran ajustats à 8 pesetas 1 vintidos, y quin treu 2 pesetas per los 3 pins quedan 6 pesetas un vintidos, y ell devia los anys 1830.1831. y 1832". És possible que el renom sac de palla tingués relació amb aquestes animals de càrrega. Per notícies de 1865 sabem que els Oliver també tenien un trull d'oli.
la restaurada barraca del Sacdepalla, a La Roca de la Vall d'Hortano.3 El 1867 era coneguda com CAL SABATER i probablement era un renom heretat dels Riera de cal Sabater de plaça, nissaga de pagesos i paraires del poble. Avui la casa és coneguda com ca l'Estevet i havia estat una merceria. El 1882 sabem que hi vivia l'adroguer Jaume Riera i Riera, quart fill del paraire Josep Riera i Vilatersana, dit "el sabater". De l'hereu Gabriel Riera i Riera de Plaça, sabem que el 1854 cultivaven 13 trossos! en propietat: a la Costa del Rifé, 6 trossos al Burc, dos trossos al Rossell, Camp d'en Lluís, 2 trossos al Borrell, i a parceria un tros La Codina. A més de plaça, tenien casa al carrer de la Creu del Mig, i per a tanta terra, naturalment, tenien 1 mulo.
no.5 CAL MIQUELÓ. Poca cosa sabem d'aquesta casa; segons informació de 1863 aquesta seria la segona casa en propietat que els Genescà de cal Coix tenien al carrer Nou, per la qual cosa sospitem que era una casa que llogaven. Avui es coneix com ca la Carme i a les primeries del segle XXI havia estat una carnisseria. El fet és que en el període 1750-1850 les Carmes són pràcticament inexistents al poble, per la qual cosa sospitem que és un renom recent. Allò que sí sabem del cert és que al no.5 del carrer Nou el 1884 hi vivia el fill petit del ferrer Menna Verneda, natural de Sentmenat, prova que la casa era, efectivament, de lloguer.
cal Xacó
no.7 CAL XACÓ. Recentment havia estat una casa de modistes, i avui és magatzem del fuster Josep Saladelafont i la Teresa Agell. El renom Xacó semblaria una contracció entre xic i Co, que és un altre renom que tenien uns Valls de la vila. A mitjan segle dinou aquesta casa i la fàbrica que hi ha per la banda del riu, eren propietat del Joan Valls i Agell, casat el 1800 amb Caterina Riera i Rovira, de cal Sabater. El 1846 a la fàbrica consta que hi elaboraven aiguardents amb alambins. La parella va tenir set fills dels quals dos foren albats, i l'hereu fou el Josep Valls i Riera àlies Xaconet, amb el nom i cognoms idèntics, com ja havíem vist, de l'hereu de cal Joanet. El 1854 els de cal Xacó cultivaven 4 trossos en propietat a Collbarra, el Burc, el Sot del Verdaguer (La Roca); i a parceria un tros a La Serra. A més de la casa del carrer Nou i la fàbrica adjacent, posseïen cal Pauet (actual cal Polla) del carrer Baix Rectoria. I d'acord amb aquesta important activitat agrícola i industrial, els de cal Xacó també tenien un mulo i un ase.
no.11 CAL TINOT. L'actual estanc del poble a mitjan segle dinou havia estat propietat de l'Ignasi Oliver i Giralt, casat el 1847 Maria Dalmau i Rius, de cal Bonhome. Sabem pel doctor Barriga que la mare de l'Ignasi, la Magdalena Giralt àlies Tinota natural de Mura, feia de dida d'algunes criatures forasteres, pràctica que fou molt habitual fins ben entrat el segle XX; així el gener de 1816 el metge visita "una crietura de Caldas que cria la tinota dia 31. visita y setembre 2. Visitas". També sabem que el Tinot traficava amb pólvora: el març de 1813 "El Tinot dia 1 me vengué una peseta de polvora" i que amb el mulo de cal Tinot el febrer de 1820 "El Tinot vingué à treginar 3 camins de mesquita lo mati del 25. y lo Tinot feu set camins lo mati del dia antes. y aixis ne contarem un quart de jornal."
El de cal Tinot cultivaven 5 trossos del quals en propietat a la Costa del Rifé i al Borrell; a parceria un tros a Saladelafont i dos trossos a Les Oliveres.
Els anys 1867-68 l'Ignasi Oliver fou alcalde del poble, mandat que finalitzà sobtadament amb la revolució de 1868 anomenada la Setembrina o la Revolució de Setembre.
l'enrunada barraca de cal Tinot, a Les Oliveres de la Vall d'Hortano.13 CAL COSÍ. El 1854 hi vivien el Josep Sellarès i Valls, fill d'un paraire i casat el 1837 en primeres núpcies amb la Rosa Riera i Serra de cal Sabater, i en segones núpcies amb la Teresa Olivé i Rovira, de cal Bocapudent. Del primer matrimoni van eixir quatre fills, dels quals dos albats; del segon matrimoni van tenir tres criatures, entres les quals l'hereu Josep. Documentats al poble des del segle XVIII, els Sellarès de cal Cosí cultivaven 9 trossos dels quals 4 en propietat a la Costa del Rifé, a la Vallxica, als Horts; a parceria a Salallassera, a La Serra, dos trossos a La Codina, i un altre a Les Conques. També posseïen un mulo amb el qual traginaven calç, mesquita, fems i llenya per al doctor Barriga. Sabem que els de cal Cosí tenien una premsa a casa: del desembre de 1819 " A Cal Cusi dia 11. dos premsadas: dia 12. una premsada y dia 13. una premsada."
no.15 CAL XACÓ BUSQUETA o CAL BUSQUETA, casa actualment coneguda com cal Sala, que havia estat una pastisseria fins fa no gaires anys. A mitjan segle dinou la casa pertanyia al paraire Llorenç Busqueta i Guitart, casat el 1810 amb la Madrona Cadafalch i Torrella, de cal Comadran. Del germà i pagès Pau Busqueta i Guitart el doctor Barriga del Gener de 1831 "El Pau Busqueta vingué à fer rasas los dias 27. y 28. se guañaba 30sous". El Llorenç i la Madrona tingueren cinc fills dels quals només una albada. El 1834 el Llorenç Busqueta fou proposat com a alcalde d'entre tres vilatans del carrer Nou, però la proposta no va reeixir i l'alcalde acabà sent el Jaume Rius, de cal Rius.
Per l'hereu Joan Busqueta i Cadafalch sabem que el 1854 els de cal Xacó Busqueta cultivaven cinc trossos, dels quals tres en propietat a Collbarra , el Burc, el Borrell; a parceria al Rossell i a Les Oliveres, a més de posseïr un ase per a les tasques agrícoles.
És ben raonable suposar que aquests Busqueta eren descendents del mas de la Busqueta.
la barraca de cal Xacó Busqueta a Collbarrano.17 CAL MIRAPEIX. Actualment es coneix com cal Agapito, nom que sens dubte sembla molt recent. Ja n'hem parlat dels Mirapeix de la xocolateria de 1845, la botiga que llogaven a l'altra banda del carrer, fet que explicaria el renom que encara avui és vigent: cal Xocolata. A més de xocolaters, els Mirapeix també havien oficiat de paraires, pagesos, fideuers, botiguers i també de cirurgians, al llarg dels anys. Tan sols consignarem que a banda de la casa del carrer Sant Feliu, aquesta hauria estat la casa que els Mirapeix posseïen al carrer Nou, propietat del Jaume Mirapeix i Lloberas, casat el 1806 amb la Teresa Duran i Vallbona, natural de Tona (Osona). La parella tingué set fills dels quals cinc foren albats i l'hereu fou el Joan. El Llorenç, germà petit del Jaume, es casà amb l'egarenca Narcisa Marsal i marxà a viure a Terrassa, i només van tornar al poble temporalment, fugint de la Guerra del Francès.
Pel metge Barriga sabem que a cal Mirapeix hi tenien premsa de vi: de l'octubre de 1832 "A cal Mirapeix dia 17. premsada. Dia 20. una portadora de rapa. Dia 23. una portadora. Dia 25. 3 portadores. Dia 26. 2 portadores. Dia 28. 2 portadores. Dia 14 Novembre una premsada. Dia 11. Desembre 3. premsadas. Dia 12. una premsada. son 6. premsadas 9 portadoras de rapa que tot fa 7 premsadas ::: 3ptas i 1/2."
no.19 CAL CONSTANÇO. Avui coneguda com cal Sallent o també cal Sillet. El 1854 la casa era propietat del Josep Otzet i Rifé àlies Constanço que el 1823 es casà amb la Maria Teresa Clusella i Espalter. El matrimoni tingué nou fills del quals 3 albats, sent l'hereu el Melcior. Els de cal Constanço cultivaven un tros en propietat a la Vallxica; a parceria a l'Ermengol, el Galí, el Romeu, a La Busqueta i a Les Comes de La Muntada, i també disposaven d'un ase per a les tasques agrícoles. Semblaria ben plausible que els primers Otzets documentats a Sant Llorenç Savall del segle XVI provinguéssin del mas Otzet, de Granera. Els de cal Constanço no es limitaren a treballar molt pel doctor Barriga, així a l'octubre de 1817 "El Constanso vingué à treginar rahims lo dia 10. y se feya la vida", sinó que també li servien encàrrecs ben selectes com el del desembre de 1819 "El Constanso dia 10. nos portà los fideus de Caldes; se li ha promès mitja peseta".
Qui sap, potser a cal Barriga l'escudella d'aquell Nadal fou elaborada amb pastes Sanmartí!
la restaurada barraca de cal Constanço al Galíno.19bis CAL MANUEL. Formant part de l'actual cal Agapito, el 1854 havia estat la casa del Francesc Comas i Saladelafont àlies Manuel, que era el quart fill del Joan del Mas Comas i que el 1822 es va casar amb la seva veïna Rosa Otzet i Rovira, "La Manuela" de cal Constanço; a Sant Llorenç Savall només sabem que la parella van tenir una filla albada. Per una comunicació de l'alcalde Francesc Rius a la Diputació amb data de 1841, sabem que la parella s'havia traslladat a viure a Centelles, on el Francesc hi treballà d’aprenent de ferrer, afegint-hi l'alcalde que “no pudiéndose dar otra relación por haber a 1836 la facción Navarra ha invadido ésta población y a su entrada redujo a cenizas todos los documentos que tenía archivados el secretario del Ayuntamiento”. Cal suposar que la parella devia tornar, perquè a l'amillarament de 1854 el Francesc Comas continuava posseint aquesta casa al carrer Nou, i cultivaven en propietat a Comabella i al Burc; i a parceria al Galí. El de cal Manuel es va fer un tip de pencar pel doctor: "Ab el Francesc Comas: dit Manuel del carrer nou dia 6. hem pasats comptes y queda à deurer 7. pesetas: y de aqui en devant pagará cada any de conducta dos jornals fense la vida jo li daré un porró de vi per cada jornal. la tarde del 21. Abril 1832. vingué à sembrar lo canem se feya la vida".
no.21 CAL PARAIRE. Avui coneguda com a cal Protasio la casa era dels Serra de cal Paraire, sent el nostre darrer paraire conegut el Joan Serra i Lloberas. El fill hereu fou el Pere Serra i Salvó casat el 1839 amb la Rosa Rifé i Borrell de cal Quirze. Van tenir sis fills, l'hereu dels quals tornaria a dir-se Joan. Els de cal Paraire cutiven 5 trossos: en propietat als Horts i al Burc; a parceria al Burc, La Serra i a Les Comes de La Muntada. Com a pagament pels serveis mèdics, aquests Serra també treballaren molt pel doctor Barriga: cavaven, segaven, feien cols, cobrien formigons, traginaven palla, tallaven pins però sobretot, allò que feien més era estellar-li la llenya, així el setembre de 1817 "El Paraire vingué à estellar tot lo mati del dia 24 y á la tarde vingué à vermar à la Vallxica y guañaba 2 pesetas". El Pere Serra fou un dels vint-i-un llorençans agraciats amb el poder de votar l'any 1876, encara que ja fossin tots morts.
El 1899 l'hereu Joan Serra i Rifé fou un dels pèrits encarregats de tasar els desperfectes provocats per la nova carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès.
la restaurada barraca de cal Paraire a Les Comes de La Muntada
no.21 CAL PARAIRE. Avui coneguda com a cal Protasio la casa era dels Serra de cal Paraire, sent el nostre darrer paraire conegut el Joan Serra i Lloberas. El fill hereu fou el Pere Serra i Salvó casat el 1839 amb la Rosa Rifé i Borrell de cal Quirze. Van tenir sis fills, l'hereu dels quals tornaria a dir-se Joan. Els de cal Paraire cutiven 5 trossos: en propietat als Horts i al Burc; a parceria al Burc, La Serra i a Les Comes de La Muntada. Com a pagament pels serveis mèdics, aquests Serra també treballaren molt pel doctor Barriga: cavaven, segaven, feien cols, cobrien formigons, traginaven palla, tallaven pins però sobretot, allò que feien més era estellar-li la llenya, així el setembre de 1817 "El Paraire vingué à estellar tot lo mati del dia 24 y á la tarde vingué à vermar à la Vallxica y guañaba 2 pesetas". El Pere Serra fou un dels vint-i-un llorençans agraciats amb el poder de votar l'any 1876, encara que ja fossin tots morts.
El 1899 l'hereu Joan Serra i Rifé fou un dels pèrits encarregats de tasar els desperfectes provocats per la nova carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès.
la restaurada barraca de cal Paraire a Les Comes de La Muntadano.23 CAL MADRONA ó CA LA MUNDA. Aquesta casa avui coneguda com cal Mundet, sembla que anava canviant de nom al ritme de les esposes dels succesius Genescà que hi habitaven. Així, del matrimoni entre Miquel Genescà i Viñolas àlies el Noi de la Madrona - renom probablement heretat de la seva àvia Madrona - i la Cecília Guitard i Busqueta de Sant Andreu de Palomar, la casa també fou coneguda com cal Guitard, ben bé fins el 1863. No obstant aixó, el 1802 el doctor Barriga continuà identificant l'hereu i pagès Joan Genescà i Guitard com el Madrona. El Joan es casà en primeres núpcies pels volts de 1835 amb la muretana Maria Pontons i Giravent, i el 1841 amb la Raimunda Boixader i Codina, natural de Pujol de Planès (Berguedà). Dels dos matrimonis eixiren cinc infants, tots albats menys l'hereu, el Pau que - com ja us podeu imaginar - esdevindria el Pau de La Munda. I de la Munda a l'actual Mundet, ja només hi ha un pas!
El 1854 els de cal Madrona cultivaven un sol tros en propietat a Collbarra.
no.25 CAL PADRINET. Agell és un cognom llur presència al poble es remunta al s.XVI i ha deixat abundant toponímia: Mas de l'Agell, Cingles de l'Agell, Molí de l'Agell. A mitjan segle dinou el propietari de la casa és el Francisco Agell i Arnau, casat el 1819 amb la Clara Lladó i Rius, de cal Pascol Cucut. Tingueren cinc fills, dels quals tres albats, i l'hereu seria el Llorenç. Els de cal Padrinet cultivaven 5 trossos: en propietat a la Costa del Rifé i a la Vallxica; en propietat a l'Ermengol, Burc i La Muntada. Per al doctor Barriga els de cal Padrinet fan de manobra, arrenquen cànem, fan parets de pedra seca, tallen pins i estallen llenya: "El Padrinet vingué à tallar pins a Vilatersana los dias 19 y 20. se guañaba 3sous9. y despues vingue à estallar la tarde del dia 1. de desembre", però destaquen els lliuraments de trunfos (patates): Gener 1820 "Del Padrinet carrer nou dia 6. he rebut una quartera de trunfos. La mitat xichs y la mitat grosos, que valen una peseta y mitja." El 1834, tot just encetada la primera carlinada, el Francesc és proposat per a Síndic Personer (síndic de greuges). De l'hereu Llorenç Agell i Lladó, el 1887 declarà que ja no tenia edat ni salut per exercir el càrrec de regidor "Hallandome desempeñando el cargo de concejal del Ayuntamiento de esta villa (...) por ser mayor de sesenta años, lo que justifico por la fe baptismal que acompaño al presente documento, y deseandome eximir de esta cargo, porque ni la edad, y mucho mas por no tener libre mis acciones por las muchas atenciones que debo á mi familia, por las diferentes enfermedades que sufre (...)" . Només sis anys més tard, el Llorenç també figurà a la llista de veïns que declaraven que el carrer Nou s'havia convertit en un bassal "Los vecinos de la calle nueva cercanos a la devallada y á la fuente situada frente al no. 36 con el debido respeto exponen: Primero: que hallandose la cloaca por donde marchan las aguas que se derraman del abrevadero y de la fuente citada, llena de basura tanto en su embocadura, como en su desague; las aguas que deberian pasar por aquell pasan por sobre el piso de la calle, quedando ésta convertida en un aguacero (...)".
la caseta de cal Padrinet, a tocar de la residència d'avis de Sant Llorenç Savallno.27 CAL CLOSCA o CAL COSTA. Avui conegut com cal Sabater, aquesta casa pertanyia a mitjan segle dinou al pagès i porquer Andreu Camprubí i Borrell. De la banda de la mare, l'Andreu també heretà la casa de can Borrell, casa que estava adosada a l'església i que més endavant, probablement amb l'obertura del pont de plaça, seria enderrocada. L'octubre de 1825 el doctor Barriga fa l'única referència de l'Andreu als seus llibres d'aconductament " A la Clareta de Cal Andreu de la Davallada*, que estaba amb uns dolors de bentre y li vas ordenar un calman, y li vas fer las visitas dia 24.1 25.1 26.1". La Clareta era la germana de l'Andreu i morí 6 anys més tard, amb només 34 anys. El de cal Closca es casà el 1829 amb la pubilla de cal Costa, l'Anna Costa i Cava i dels tres fills no en sobrevisqué cap. El 1843 l'Andreu es casà en segones núpcies amb l'Antònia Girbau i Garriga, de Castellar del Vallès, parella que ja no tingué descendència.
Un cosí germà de l'Andreu, el Josep Camprubí i Sastre, morí per "una desgràcia" relacionada amb fets de carlins, a Viladecavalls de Calders; aleshores tenia 23 anys i fou capturat juntament amb el Josep Vilatersana "el Valls" pels homes del capitost carlí Agustí Dachs, mentre treballaven a la masia del Soler, a Mura. Posteriorment foren assassinats a Viladecavalls.
L'Andreu Camprubí destaca per figurar entre els tres pagesos llorençans que el 1854 treballaven un major nombre de trossos: 14 en total! En propìetat: 2 trossos a la Costa del Rifé, 2 trossos a la Vallxica, 4 trossos al Burc, als Horts, al Carner, al Camp d'en Lluís i al Borrell; a parceria: a Saladelafont i a Vilatersana, i - com ja hem mencionat - a banda de la casa del carrer Nou, també tenien casa al carrer Baix Rectoria, anomenada can Borrell. I naturalment i per a tant tragí, un ase per moure's d'un lloc a l'altre!
Deixem constància que el 1867 la casa de cal Closca ja era deshabitada.
EL PONT DE LA DAVALLADA
Avui conegut com el Pont de la Gavellada. Tal i com hem pogut llegir de les anotacions del doctor Barriga*, l'Andreu Camprubí era la darrera casa del carrer Nou, sent el seu límit el lloc aleshores anomenat la Davallada, un col·lector d'aigües que desviava les aigües del costerut carrer del Raval cap a la riera del Ripoll.
la Davallada
Deixem constància que el 1867 la casa de cal Closca ja era deshabitada.
EL PONT DE LA DAVALLADA
Avui conegut com el Pont de la Gavellada. Tal i com hem pogut llegir de les anotacions del doctor Barriga*, l'Andreu Camprubí era la darrera casa del carrer Nou, sent el seu límit el lloc aleshores anomenat la Davallada, un col·lector d'aigües que desviava les aigües del costerut carrer del Raval cap a la riera del Ripoll.
la Davalladano.29 CASA FERRER. Avui coneguda com cal Sadurní, botiga i fleca fins fa pocs anys, aquesta casa podria haver estat el taller de la nissaga de ferrers de cognom Daví, dels quals ja n'hem parlat al no.26 del carrer Nou. Aprofitem aquí per dir que el renom "Sadurní" podria remuntar-se al 1802 i correspondre - sempre segons escriu el doctor Josep Barriga - a uns masovers vinguts Gallifa, de cognom Güell que vivien a finals del segle XVIII al carrer Barcelona. No obstant això, no ens consta que aleshores els de cal Sadurní tinguéssin descendència masculina.
Sigui com sigui, del 1867 consta que la Casa Ferrer del carrer Raval era deshabitada.
no. 31 CAL CALDERER. Avui coneguda com Cal Cirera, a mitjan segle dinou aquesta casa havia estat la llar del Joan Rius i Valls àlies Calderer, casat el 1822 amb la Magdalena Genescar i Escaiola, de cal Manuel. El matrimoni tingué cinc fills dels quals dos foren albats, sent l'hereu el Pere. El cognom Rius està documentat al poble des del segle XVII i la casa mare seria, com ja hem vist, el no. 14 cal Rius. Els de cal Calderer cultivaven 7 trossos: en propietat al Camp d'en Lluís, La Coixa; a parceria, 3 trossos a Salallassera, al Romeu i a Ponsferrer (d'on el sogre del Joan n'era el masover). També tenien un ase per a les tasques agrícoles.
De l'hereu Pere Rius sabem que el 1880 fou denunciat per la venda il·legal de vi: "por haber dado principio á la venta de su cosecha de vinos sin haber dado parte como debia a la Administracion de hallarse ya el liquido en disposición de venderse cuyo acto esta probado por haber cojido al carro numero doscientos veinte y nueve de Sabadell en la citada calle Nueva con catorce pellejos que contenian noventa y una arroba, cuyos derechos pagó el dueño de dicho vino como comprador de buena fe que ninguna culpa tiene y mediante su devolucion por haberlo sacado del término (...) El Pere acabà sancionat amb una multa de 50 pessetes. Tal i com podeu veure en aquesta imatge d'una postal antiga, sembla que els de cal Calderer del tombant de segle van dedicar-se a embotellar sifons.
Sigui com sigui, del 1867 consta que la Casa Ferrer del carrer Raval era deshabitada.
no. 31 CAL CALDERER. Avui coneguda com Cal Cirera, a mitjan segle dinou aquesta casa havia estat la llar del Joan Rius i Valls àlies Calderer, casat el 1822 amb la Magdalena Genescar i Escaiola, de cal Manuel. El matrimoni tingué cinc fills dels quals dos foren albats, sent l'hereu el Pere. El cognom Rius està documentat al poble des del segle XVII i la casa mare seria, com ja hem vist, el no. 14 cal Rius. Els de cal Calderer cultivaven 7 trossos: en propietat al Camp d'en Lluís, La Coixa; a parceria, 3 trossos a Salallassera, al Romeu i a Ponsferrer (d'on el sogre del Joan n'era el masover). També tenien un ase per a les tasques agrícoles.
De l'hereu Pere Rius sabem que el 1880 fou denunciat per la venda il·legal de vi: "por haber dado principio á la venta de su cosecha de vinos sin haber dado parte como debia a la Administracion de hallarse ya el liquido en disposición de venderse cuyo acto esta probado por haber cojido al carro numero doscientos veinte y nueve de Sabadell en la citada calle Nueva con catorce pellejos que contenian noventa y una arroba, cuyos derechos pagó el dueño de dicho vino como comprador de buena fe que ninguna culpa tiene y mediante su devolucion por haberlo sacado del término (...) El Pere acabà sancionat amb una multa de 50 pessetes. Tal i com podeu veure en aquesta imatge d'una postal antiga, sembla que els de cal Calderer del tombant de segle van dedicar-se a embotellar sifons.
el no.33 del carrer Nou, avui coneguda com cal Jep
no. 33 El 1867 aquesta bonica casa - amb un llindar gravat de 1695 amb referències a un "Genestós" i altres llindes de finestres amb dates de 1662 i 1669 - era de CAL JOANET, és a dir dels mateixos Valls que ja hem comentat en parlar del no.48 i 50 del carrer Nou. La casa avui es coneix com cal Jep, nom força recent d'un Josep Camprubí que feia d'encarregat a les fàbriques del carrer Vapor. A mitjan segle dinou sabem per tant, que era una casa de lloguer. També sabem que a les acaballes del segle dinou hi morí - amb només 29 anys d'edat - el flequer Jaume Valls i Camprubí, i potser d'aquesta conjunció Valls i Camprubí, podríem deduir com la casa hauria passat dels prolífics Valls als prolífics Camprubí, vinguts al poble als anys seixanta del segle XVIII provinents de Monistrol de Calders; concretament del Jaume Camprubí Calvet - fill del traginer Bartomeu- casat el 1762 amb la Maria Bruach i Oliver, de cal Andreu. Des d'aleshores es podria afirmar que els Camprubí (de vegades escrit camrubí als documents antics) van arrelar en un temps rècord al poble, i es van fer un fart de pencar!
no. 33 El 1867 aquesta bonica casa - amb un llindar gravat de 1695 amb referències a un "Genestós" i altres llindes de finestres amb dates de 1662 i 1669 - era de CAL JOANET, és a dir dels mateixos Valls que ja hem comentat en parlar del no.48 i 50 del carrer Nou. La casa avui es coneix com cal Jep, nom força recent d'un Josep Camprubí que feia d'encarregat a les fàbriques del carrer Vapor. A mitjan segle dinou sabem per tant, que era una casa de lloguer. També sabem que a les acaballes del segle dinou hi morí - amb només 29 anys d'edat - el flequer Jaume Valls i Camprubí, i potser d'aquesta conjunció Valls i Camprubí, podríem deduir com la casa hauria passat dels prolífics Valls als prolífics Camprubí, vinguts al poble als anys seixanta del segle XVIII provinents de Monistrol de Calders; concretament del Jaume Camprubí Calvet - fill del traginer Bartomeu- casat el 1762 amb la Maria Bruach i Oliver, de cal Andreu. Des d'aleshores es podria afirmar que els Camprubí (de vegades escrit camrubí als documents antics) van arrelar en un temps rècord al poble, i es van fer un fart de pencar!
no. 35 Avui coneguda com cal Perisco, a mitjan segle XIX era adosada al no.37 i totes dues portes eren CAL MARIT, renom que actualment només s'ha conservat per al no.37 del carrer Nou.
Segons els afrontaments de cases, al sud de cal Sastre Bous hi vivia el Melcior Crusella, i al sud del Melcior el Pere Camprubí, o sigui que és possible que l'actual Perisco (no.35) derivés del Pere Cambrubí - fill cabaler - que es casà el 1827 amb la Maria Genescà i Valls, i per ella també van posseïr cal Biel, una casa del carrer Sant Feliu. La parella tingué onze criatures de les quals sis foren albades, sent l'hereu el Josep; al padró de 1860 encara apareix una segona esposa del Perisco: la Francisca Gotés. Els de cal Perisco cultivaven en propietat al Camp d'en Lluís, als Horts i dos trossos al Burc; i a parceria al torrent Bo (Ermengol) i dos trossos a Sant Jaume de La Busqueta
la restaurada barraca de cal Marit als Fondos de Salallasserano.37 CAL MARIT. Els Crusella de l'actual cal Marit (no.37) tenien trossos en propietat als Horts i al Burc; a parceria, als Fondos de Salallassera i a La Serra i tenien un ase. Fill de paraires, l'hereu Melcior Clusella i Espalter va néixer el 1794 i el 1819 es casà amb la Caterina Rius i Riera, de cal Rius; tingueren deu criatures de les quals cinc foren albades i la Teresa morí amb 17 anys d'una "enfermetat natural". L'hereu seria el Jaume, que el 1852 es casà amb la Coloma Valls i Rovira de cal Rovira, i a partir d'aquí ja podríem especular que cal Marit passà a mans dels Valls ... Allò que sí sabem és que actualment aquesta barraca de la part de La Jonsa és coneguda com la barraca de cal Marit, i els qui avui ostenten aquest renom son Valls de cognom .
A l'amillarament de 1854 consta que els de cal Marit cultivaven 4 trossos: en propietat als Horts i al Burc, i a parceria a Salallassera i a La Serra.
El metge Josep Barriga cita els de cal Marit diverses vegades, però al llistat d'aconductats no fa cap menció dels cognoms; els de cal Barriga sovint hi duen a fer les premsades de vi i els de cal Marit els traginen sovint, la qual cosa vol dir que tenien animals de bast; així del novembre de 1825 "dia 28. premsada y dia 29. premsada que juntas la de 11. Octubre son tres que valen una peseta y mitja. Mitg jornal de treginar fems." ; del juliol de 1826 "El hereu Marit dia 7. al mati nos vá treginar 2 camins de mesquita al hort de regadiu. També vingué lo dia 13. à treginar las garbas; lo mati va treginar las de las concas y à la tarde va treginar la de la Vallxica que hi hagué 3. camins, y tenia temps de fer dos camins mes, y jo li volia fer treginar fems y digué que tenia feina per ell: y se pot descontar" ; i del 1833 "A cal Marit dia 26 Octubre hem premsat 3 portadoras de xapa."
no.39 CAL SASTRE BOUS. Avui coneguda com cal Bous, a mitjan segle dinou cal Sastre Bous era propietat dels sastres vinguts de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental) de cognom Parera. El fill hereu fou el Pere Parera i Bellver que es casà en primeres núpcies pels volts de 1805 amb la Rosa Clapés i Ginestós de cal Hora Pronobis, i en segones núpcies el 1812 amb la Maria Teresa Espalter i Busqueta, de cal Gorreta; amb les dues parelles tingueren 8 fill, dels quals 3 albats. L'hereu Joan - conegut al poble com el Pereparera - ja només feia de pagès, perquè a l'amillarament de 1854 els de cal Sastre Bous cultivaven en propietat a Collbarra, al Burc i al Camp d'en Lluís; i a parceria a La Muntada i a Vilatersana. Per documents sabem que amb anterioritat també havien tingut tros a La Jonsa.
La Muntada de la Vall d'Horta, un dels indrets amb més concentració de vinyes a Sant Llorenç Savallno.41 CAL SARDÀ. Avui coneguda com cal Llauner aquesta fou la primera llar dels primers Salvó vinguts de Bellver de Cerdanya pels volts de 1793: el piler Josep Salvó i Baderlas i la Teresa Grau. A mitjan segle dinou hi vivia el Pere Salvó i Grau àlies Sardà, casat en primeres núpcies el 1815 amb Caterina Valls i Rius de cal Co, i en segones núpcies el 1850 amb la vídua Josepa Valls i Armengol, de cal Pauet. Del primer matrimoni tingueren set fills, dels quals dos foren albats, i l'hereu fou el Josep. A l'amillarament de 1854 consta que els de cal Sardà cultivaven 6 trossos; en propietat, a La Coixa; a parceria, dos trossos als Fondos de Salallassera, dos trossos a La Serra i un a La Muntada . També disposaven d'un ase.
no.43 CAL SORS o CAL JOSEPÀ Aquesta casa que avui es coneix com cal Torras, era propietat del Josep Sors i Dalmau àlies Josepà que el 1823 es casà amb la Rosa Torras i Turell, de ca la Niñas. Com que el matrimoni no tingué descendència, podem deduir que més tard la casa passà als Torras, tot i que a finals del segle encara sabrem que hi morirà un nebot seu, el Narcís Sors i Clusella, i també la seva esposa. Els de cal Sors cultivaven dos trossos a parceria; a La Serra i can Sallent. També tenien un ase per a les tasques agrícoles.
El casuc del Vilet (Els Fondos, Salallassera), possible origen de cal Silet del carrer Nou
no.45 CAL SILET. És probable que l'origen d'aquest renom tingui alguna cosa a veure amb un mix entre el cognom Sala i el casuc del Vilet (Fondos, Salallassera), del qual els estadants de cal Silet n'eren propietaris; o sigui una possible contracció de qui p.e. es podria haver dit el " Sala del Vilet ". El propietari en qüestió era el Joan Sala i Oliver, pagès hereu del Gaspar Sala, el cua d'ase del Raval - com el coneixia el dr. Barriga -, que el 1823 es casà amb la Julita Roca i Vilaseca, natural de Sant Joan d'Oló (Moianès). El matrimoni tingué set fills dels quals quatre foren albats, sent l'hereu el Pere.
Els de cal Silet tenien en propietat una casa als Casucs, i cultivaven en propietat un tros al Vilet (casuc) i un tros al Burc; a parceria cultivaven un tros a La Muntada, i també tenien un mulo.
no.47 CAL GORRETA. Avui part del carrer del Vapor no.1B, a mitjan segle dinou la casa pertanyia al paraire i pagès Jaume Espalter i Busqueta, àlies Gorreta, casat el 1804 amb la Teresa Clusella i Cadafalch. La parella tingué set fills dels quals 2 foren albats, i l'hereu de cal Gorreta sembla que fou el Llorenç. Els de cal Gorreta cultivaven quatre trossos: en propietat un tros al Burc; a parceria a La Serra, a Les Comes de La Muntada, i a Vilatersana. A més de la casa del Raval també tenien una casa en propietat al carrer Nou, i també disposaven d'un ase per a les tasques agrícoles.
no.45 CAL SILET. És probable que l'origen d'aquest renom tingui alguna cosa a veure amb un mix entre el cognom Sala i el casuc del Vilet (Fondos, Salallassera), del qual els estadants de cal Silet n'eren propietaris; o sigui una possible contracció de qui p.e. es podria haver dit el " Sala del Vilet ". El propietari en qüestió era el Joan Sala i Oliver, pagès hereu del Gaspar Sala, el cua d'ase del Raval - com el coneixia el dr. Barriga -, que el 1823 es casà amb la Julita Roca i Vilaseca, natural de Sant Joan d'Oló (Moianès). El matrimoni tingué set fills dels quals quatre foren albats, sent l'hereu el Pere.
Els de cal Silet tenien en propietat una casa als Casucs, i cultivaven en propietat un tros al Vilet (casuc) i un tros al Burc; a parceria cultivaven un tros a La Muntada, i també tenien un mulo.
no.47 CAL GORRETA. Avui part del carrer del Vapor no.1B, a mitjan segle dinou la casa pertanyia al paraire i pagès Jaume Espalter i Busqueta, àlies Gorreta, casat el 1804 amb la Teresa Clusella i Cadafalch. La parella tingué set fills dels quals 2 foren albats, i l'hereu de cal Gorreta sembla que fou el Llorenç. Els de cal Gorreta cultivaven quatre trossos: en propietat un tros al Burc; a parceria a La Serra, a Les Comes de La Muntada, i a Vilatersana. A més de la casa del Raval també tenien una casa en propietat al carrer Nou, i també disposaven d'un ase per a les tasques agrícoles.
la barraca de vinya de cal Bagarro a Saladelafont. Al fons, la restaurada barraca del Sot de les Artiguesno. 49 CAL BAGARRO. Aquest renom que denotaria certa improductivitat pertanyia a l'Anton Vilatersana i Sellarès dit també el Biel, que tenia la casa on avui és l'inici del carrer Vapor. El 1810 es casà amb la Francisca Lloberas i Cadafalch de cal Corema. El fet és que el 1854 només consta que cultivava un tros a Saladelafont d'una quartera i escaig de vinya un fet que si bé era normal entre els pagesos llorençans, ho era més entre els fadrins bracers. També sabem que tenia un mulo, però per la part del doctor Barriga tampoc hi tenim massa activitat, només aquesta cita; del Gener de 1831 "El Anton Vilatersana dit Viel ó Bagarro vingué à fangar al Armengol los dias 22 y 23. se feya la vida". La parella tingué nou fills dels quals cinc albats, probablement sent l'hereu l'Isidre, del qual perdrem la pista completament als arxius parroquials. D'un padró fet el 1860 sabem que la Francisca ja era vídua i feia de captaire, i vivia amb una altra captaire en una casa que desconeixem. A finals de segle dinou uns Jo, teixidors de lli arribats de Monistrol de Calders cap el 1800, serien els nous inquilins de cal Bagarro.
no.51 CAL CAP BLANC. Casa avui desapareguda i que es trobava just al pati del davant de l'ajuntament (el Marquet de l'Era), placeta presidida per un gros mural. De l'entrada sabem que donava al carrer del Raval, perquè la casa va perdurar fins a mitjan segle XX. Per al doctor Barriga el Cap Blanc de 1809 era el Ramon Sala i Artigas, que el 1799 es casà en primeres núpcies amb la vídua Maria Comas i Daví, pubilla de cal Comas: d'aquest matrimoni només sobreviurien el Gaspar que va néixer el 1803 - i del qual no en sabrem res més, tal volta va ser solter o va morir fora - i la futura pubilla de cal Cap Blanc, la Maria Sala i Comas. Del segon matrimoni del Ramon Sala del 1809 amb Teresa Bigas i Ollé de cal Pau Pastor només sabem que el 1823 va néixer un Pau, però d'ell tampoc en sabrem res més als arxius parroquials. Del padró de 1860 sabem que un foraster de nom Josep Saladich i Fabregà - llavors amb 62 anys - s'havia casat en lloc i data indeterminada amb la Maria Sala i Comas - llavors amb 60 anys - , la pubilla de cal Cap Blanc.
Al padró de 1860 hi consta que a cal Cap Blanc la parella viu amb una filla de 9 anys, la Dolors Sala, filla que devien tenir miraculosament quan la parella ja havien passat dels 50 anys!
El doctor Barriga ens fa saber que, efectivament, el 1834 un Josep Saladich era el gendre del cal Cap Blanc vivint al carrer del Raval. Segons l'amillarament de 1854 el Josep Saladich tenia casa al Raval i cultivava un tros a parceria a La Serra.
l'indret que ocupava cal Cap Blanc del carrer Raval
Al padró de 1860 hi consta que a cal Cap Blanc la parella viu amb una filla de 9 anys, la Dolors Sala, filla que devien tenir miraculosament quan la parella ja havien passat dels 50 anys!
El doctor Barriga ens fa saber que, efectivament, el 1834 un Josep Saladich era el gendre del cal Cap Blanc vivint al carrer del Raval. Segons l'amillarament de 1854 el Josep Saladich tenia casa al Raval i cultivava un tros a parceria a La Serra.
l'indret que ocupava cal Cap Blanc del carrer RavalBIBLIOGRAFIA i FONTS
Arxiu Històric Municipal de Sant Llorenç Savall
Arxiu Episcopal de Vic
ONOMÀSTICA de Sant Llorenç Savall. VALLS i VILA, Jaume (inèdit)
Dietaris del dr. Josep Barriga i Sala (1802-1834)
Arxiu de la Corona d'Aragó
Arxiu de la Corona d'Aragó
Llibretes de comptabilitat de l'espardenyer Isidre Mas de cal Mosquit
Arxiu privat del Miquel Casals i Suades
FORANIES I ALTRES COSES DE SANT LLORENÇ SAVALL. VERGÉS i SOLÀ, Lluís. 1971
Converses amb Núria Borrell de cal Mastegai, Joan Roma de cal Salvó, Joan Roma i Font, Antoni Brossa de cal Ferrer