Diari d'abord

El secret del Molí de l'Agell 1.0



L'any 1816 el Llorenç Soler i Oliver va néixer gairebé orfe de pare i avi. Fou el mateix any que traspassaren el seu pare Francisco Soler i Gotés i l'avi Miquel Soler i Farell: amb 30 i 67 anys respectivament. Ambdós eren bracers, 'treballadors' - com en diríem avui.
El Llorenç tenia un germà més gran, el Josep, i encara n'hauria tingut un de més gran -el Miquel- sinó hagués mort amb tan sols sis mesos de vida. Sa mare, la Rosa Oliver i Riera, emparentada amb un moliner fill de St Feliu del Racó, el Salvador Picanyol, i havia heretat el nom de la padrina i esposa del moliner, la Rosa Padrós, de Gallifa.

MOL Small

El petit Llorenç es delia per veure funcionar el Molí de l'Agell i les rescloses, el brogit d'una aigua que no volia ser domesticada vessant per les canalitzacions i desaigües, però sobretot el fascinaven els contes que el moliner de Sant Feliu del Racó li explicava sobre els habitants sobrenaturals de l'aigua, llurs tresors eren arrossegats aigües avall en dies de tempesta, tresors que quedaven temporalment captius a la resclosa del molí i pels quals era menester inspeccionar-la sovint. Sempre que podia s'hi escapava i cada cop hi sovintejava més, especialment des que sa mare s'havia tornat a casar amb el Josep Rovira i Rifé, moliner de l'Agell, i ja no estava tant per ell com pels tres germanastres que aviat van venir, encara que només en sobrevisqué un: el Josep. I ara el Llorenç de cal Llop corria i jugava per la llera del Ripoll flanquejat per dos germans de nom Josep.

RIPOLL Small

En una de les basses del molí, annexa a la resclosa, el Llorenç hi tenia un inquilí secret, una vistosa serp d'aigua. Al Llorenç li feia tot l'efecte que la bèstia duia anells d'or enroscades al cos, de forma que amb el sol i l'aigua lluïen sobremanera, especialment quan la serp xipollejava tota orgullosa per la superfície de la bassa, en una dança hipnòtica que li ressaltava les riqueses cromàtiques adherides a la pell. En una de les visites, en plena tardor i després d'una setmana llarga de pluges intenses, veié com la serp havia quedat atrapada en un filat arrossegat per les aigües. Si mirava d'apropar-s'hi amb una canya -va pensar- podria alliberar el rèptil de la trampa. Ho provà un parell de cops, però a la tercera temptativa s'acostà massa a la vora i el llim humitejat el va fer caure a plom dins la resclosa bo i brandant una canya partida per la meitat i agitant sobtadament les aigües somortes de l'embassament.
Del cop al clatell se n'hauria sortit si hagués caigut en terra ferma, però dins l'aigua de la bassa va quedar-hi insconscient el temps just per ofegar-se.

Quan van trobar el cos no hi va haver res a fer, el dr. Barriga va certificar-ne el traspàs el dia 3 d'octubre de 1825. Tenia 9 anys. Dos dies més tard i després que l'Alexandre Carreras -el rector de la parròquia- hagués oficiat una missa resada, van donar-li sepultura.
Ningú va saber però, que aquell fatídic dia d'octubre el Llorenç havia aconseguit alliberar el seu millor secret d'una mort segura.


DATA MOLI Small  
NOTA- el molí de l'Agell fou construït el 1775 per iniciativa del pagès il·lustrat Pau Agell i Puigmartí


moli agell portada Small



Els comentaris han estat suspesos temporalment.