Itinerari 15. Vinyes Verdes vora el Bosc, la volta de pedra seca per La Serra i Gallifa

Itinerari que ens descobreix les barraques ocultes en una vall dins el bosc de La Serra, un sector que es va mirar d'ocultar al fisc i que pocs podrien endevinar que fou la màxima explotació vitícola de Sant Llorenç Savall durant el segle XIX, amb un pic de fins a 74 cultivadors l'any 1854, propietari de La Serra inclòs. Aquesta ruta circular transita per bosc frondós i sovint seguint traces de corriols que us descobriran barraques en indrets insospitats, barraques usualment recolzades en grans blocs i molt característiques de La Serra. I si es vol també permet connectar Sant Llorenç Savall amb el poble veí de Gallifa (Vallès Oriental) via el mas de La Ferreria. Molt recomanable de realitzar en una temporada on s'agraeixi l'ombra, com ara a finals de la Primavera (Maig) o bé a l'estiu.
 
 


Itinerari 15. Vinyes Verdes vora el Bosc, la volta de pedra seca per La Serra i Gallifa


Si hem arribat en bus al poble, partirem de la parada de bus de Mossèn Miró i travessarem el pont homònim que travessa el Ripoll. Prendrem el primer trencall a la nostra dreta que és el carrer Ripoll, que baixa paral·lel a la llera del riu. Trencarem al primer carrer a l'esquerra anomenat torrent Micó, torrent que a mitjan segle XIX fou soterrat, i el seguirem fins a desembocar a l'aparcament de l'Agell, solar adjunt a la masia del mateix nom. A la nostra dreta puja un carrer en fort pendent, és el carrer dedicat al reconegut mestre que fou de Sant Llorenç Savall: Josep Albagés. El carrer fa un revolt pronunciat a la dreta i desemboca en una altra pujada i canvia de nom anomenant-se de la Alta Creu de Pedra. Quan al final trobareu la Creu de Pedra tombareu a l'esquerra pel carrer de la Ronda del Vallès. Metres enllà surt una pista de terra a la nostra dreta. La prendrem fins a trobar un trencall a la nostra esquerra que entra al tros: és el senyal que haurem de buscar per sobre un parell de marges la barraca de la Vinya de cal Solé, avui pràcticament colgada de vinya borda. Segurament abans haureu trobat el dipòsit d'aigua i el xupet per fer-hi els sulfats.
El 1862 el poble de Sant Llorenç Savall va veure incrementat el seu percentatge de contribució a Hisenda amb una quota addicional que va considerar inacceptable. A finals de gener del mateix any l'ajuntament va redactar una queixa pel greuge que això ocasionava, i va exigir una revisió que es resolgués en una rebaixa de la mencionada quota. Entre altres motius, l'ajuntament assegurava que una plaga d'Oïdium tullery havia deixat el cultiu de la vinya pràcticament improductiu i que la supressió de la 4a categoria de les vinyes - la que menys pagava contribució- per part d'Hisenda, també havia perjudicat els comptes "és de absoluta necesidad el tenerla só pena de matar el cultivo de las tierras flacas que tenemos especialmente de viñas ya muy pasadas y situadas muy lejos de la población, pues hay muchos que las tienen á mas de una hora de distancia ¿ Y que culpa tiene en esto el propietario ó cultivador si tiene la tierra suya mala y de peor calidad? ¿ No tiene ya en esto bastante castigo en tenerla así? ¿ No vale mas á la Nacion que puedan cultivarse estas tierras y poder percibir de ellas alguna contribucion que no que tengan que abandonarse y quedar no mas que yermas? ningun mérito ni habilidad és el hacer producir tierras fértiles y de buenas condiciones: solo el que hace salir el jugo de las esteriles é ingratas es el digno de mejor suerte". En resposta l'Administració - amb el funcionari Manuel Rodríguez al capdavant - decideix que farà una comprovació sobre el terreny bo i fent un mostreig representatiu dels diferents tipus de riquesa rústica al poble: el Dalmau, Comabella, els Camps d'en Lluís, els Horts del Rector i La Serra seran objecte d'inspecció. En 34 dies l'agrimensor Pere Ribas haurà mesurat sobre el terreny aquestes terres i aixecats els corresponent plànols.



Barraca de la Vinya del Sol Pequeo
                                                               una barraca molt propera al nucli urbà, la de la vinya del Solé
 
 
 
Tornem a la pista que passa pel costat d'un xalet amb un torreó. Continuem davallant per la pista principal fins arribar a la Raconada dels Tres Pins, amb uns bancs al bell mig. Seguirem per la nostra esquerra seguint pel costat (sense travessar-lo) del torrent del Burc. Deixarem a la nostra dreta el trencall que travessa el Burc per anar a cal Casanovas. Veiem els horts del Burc trobant alguns plataners ben grossos. Ens surt un altre trencall que vol travessar el Burc però tampoc el prendrem. Fem un gir a la dreta: costa de veure però a la nostra dreta, a l'altra banda del torrent, hi ha la paret de la barraca d'obra - una de les tres - que va fer construir el Pau Agell i Puigmartí el 1797. Un xic més amunt i més aprop de la llera s'amaga una altra barraca de pedra seca que tot just s'insinua per un dipòsit blau d'aquests que fan servir als horts: és la barraca del Recollidor. Seguint amunt passarem a frec de la Granja del Boada i pel costat d'un xalet. Travessem els camps i a la nostra dreta hi ha uns ametllers, rere els quals i baixant cap el Burc hi trobarem la Font del Gat, una font que no sol rajar, i molt menys com veureu aquí!
L'ajuntament es plany que hi ha tot de coses que no s'han tingut en consideració a l'hora de calcular la contribució a Hisenda i defineix les terres de Sant Llorenç Savall com un  "país quebrado, montuoso, arenisco, y de rocales en su mayor parte. Todos los trabajos que han de aplicarse son muy costosos, su conservación muy dificil, y en gran número de cuarteras, la mayor parte destinadas á viñas, casi imposible por aparecer la roca cerrada casi á la misma superficie, vienen lo aguaceros, arrastran y se llevan la tierra que sirve de cultivo; y van quedando yermos y rocales, la mayor parte en un estado imposible de nunca jamás poder producir nada: Cuales amargas verdades están á la vista de todo el mundo" i afegeix que "se agrega la circunstancia de que por la sobredicha naturaleza del terreno, todos los quehaceres tienen que hacerse á cargas y algunos á lomo, á causa de la misma escabrosidad. Consideraciones todas en nada faltas de verdad, y de gran peso para que no queden desatendidos y perjudicados los mas laboriosos moradores de los pueblos de Cataluña."


Font Gat Pequeo                                                                                                  la font del Gat amb un raig insòlit
                                                                                                                                                               

Sortint de la font no creuarem el torrent en direcció a la Font de Fontanelles sinó que seguirem els pals de mitja tensió per un camí a la nostra esquerra que ressegueix l'horta del Salou, separant-nos de la llera del Burc. Arribarem a un cadenat i seguirem pel trencall de la dreta, seguint de baixada un fil de telefonia. Travessarem un xaragall i passarem a frec de l'Hort del Solà, indicat i restaurat el 1987. Seguint el corriol trobarem marges de pedra seca i ben aviat un bloc enorme (caigut el 2020) que ha quedat aturat a mig metre d'un dels dos pous del Burc: aquest que veiem ara l'hem anomenat Pou de l'Isaac, en honor del petit Isaac Sors i Borrell de "cal Ranxero" que un fatídic dia 24 de juny de 1838 a les dues de la tarda, hi va perdre la vida en caure-hi; només tenia 4 anys. Seguim metres enllà i abans de creuar la llera principal del Burc, a la nostra esquerra s'insinua un petit camí que ens menarà a la barraca de vinya restaurada del Pou, barraca que suposem devia pertànyer als Sors de cal Ranxero. Retornem al corriol que seguíem i ara travessem la llera del torrent de Les Costes i enllacem amb una pista que seguim per la nostra esquerra, fent pujada. De seguida veureu unes tanques que aprofiten somiers i altres andròmines. Rere aquestes tanques hi ha força ben conservada la barraca no.36 de cal Miguelín. A la nostra dreta hi ha un petit promontori que hem de mirar de voltar per la dreta, a mitja alçada, abandonant la pista present. Quan gairebé li haurem donat tota la volta, i al límit i al costat mateix dels camps, hi ha la barraca restaurada de l'Alzina, una construcció que la natura l'ha feta seva, i li hem respectat el desig d'abraçar la construcció. De la barraca baixarem la feixa i ens plantarem als camps ran de torrent, i els seguirem amunt superant el pastor elèctric i els pals caiguts de telefonia. A la nostra esquerra recuperem un traça de pista i la seguim, paral·lels amb una línia de baixa tensió fins que la creuarem per sota. Sortirem a camp obert desembocant en uns horts de sota la casa de La Serra trobant tot seguit - i ben flanquejada d'esbarzers - la Font de La Serra, font que segurament s'hauria conegut temps enrere amb el nom de la Font del Boix. De la font estant pujarem amunt i travessarem un alzinar i anirem a trobar l'aparcament que coincideix amb el final de la fila de plataners de la carretera. És el Km 3 de la crta. a Gallifa. Seguirem la pista de la nostra dreta a camp obert, i en pocs minuts travessarem la llera del Burc per una passera de ciment i també creuarem la línia d'alta tensió. Deixarem enrere dos trencalls a la nostra dreta i després de creuar un xaragall pararem atenció a sortir de la pista per la nostra dreta, fora de camí. L'aventura boscosa comença exactament aquí. Una fita ens hauria d'ajudar a trobar el punt, que és a les envistes de la barraca de la font del Perruca, a l'altra costat del torrent homónim. El corriolet marxa en direcció sud i travessa una canalització de pedra seca (dos rastres de paret de pedra seca paral·leles) i aviat pujarem un estrat de roca a la nostra esquerra (no continueu planejant per la traça de camí!): sobre mateix de l'estrat ens està esperant -ara invisible- la barraca restaurada de l'Heura Esporgada, una barraca que es conservava molt bé a excepció d'alguna esllavissadeta i de la pròpia...heura!.
L'ajuntament de Sant Llorenç Savall continuà revelant les difícils circumstàncies a les quals els pagesos llorençans havien de fer front en el seu dia a dia i que Hisenda no tenia en consideració "Casi todos los años en medio del verano no solo falta enteramente el agua para los huertos sino que hasta escasean para los casos mas precisos de la Poblacion. Otra consideración de bastante monta debe este Ayuntamiento consignar, y es que en cuanto a las viñas antes que estas rindan su respectivo producto ocasiona un gasto extraordinario y peculiar de este término el cual por ser tan pendiente y lleno de rocales que en todas partes salen a la superficie, es preciso é indispensable al fin de conservar la poca tierra que en ellas se renueva, construir grandes margenes de la propia piedra cuyos gastos en nada son considerados en sus respectivas relaciones por las graves dificultades que ofrece."


B heuraesporgada Pequeo                                                   la restaurada barraca de l'Heura Esporgada, inici de la veritable aventura

 
Encara que no ho sembli, som a lloms d'un carener secundari de la Serra de la Codina. La nostra missió és seguir amunt d'aquest llom, trobant pel camí i al costat d'un formós pi blanc les restes de xapa aprofitada pels carboners. Tombarem lleugerament a la nostra esquerra i pujarem una mica més encara fins a trobar-nos al carener, quan el corriol es decanta per la banda obaga uns metres més. Cal parar atenció perquè en pocs metres hem de tornar a pujar al carener i seguir-lo amunt fins a un lloc on el carener fa una mica de cinglera i hi ha escampadissa de pedres: una altra canalització d'aigua. Ara no seguirem pel fil del carener - hauríem de grimpar!- sinó que ho farem per la banda obaga, és a dir, a la nostra esquerra bo i planejant. Circumvalem un pi caigut i més enllà acabem trobant la barraca restaurada dels Nans. Tot i ser una barraca de mides força normals, l'entrada és de les més baixes del terme.
8 anys després del primer amillarament - i que continuava servint de referència el 1862 - la comissió d'Hisenda descobreix que d'entrada, aquest amillarament contenia errors molt importants i, a tall d'exemple, ja avança que la propietat de La Serra ara resulta que tenia un 19% més de terres que no havien estat computades el 1854... el comissionat ho rebla amb contundència  "Desde luego voy á ocuparme de los trabajos que resten para concluir el expediente".


B nans Pequeo                                                                                                         la restaurada barraca dels Nans
 
Visitada la barraca seguirem la direcció que portàvem, pujant tot seguit per l'únic lloc que el bosc ens deixa. En pocs metres trobarem que anirem de forta baixada, arribant-nos a la llera d'un torrent amb marges de pedra seca. El travessem i ben aviat trobem la barraca de Les Falgueres. Som a ple cor d'una vall i unes vinyes que durant el segle XIX es van mirar d'ocultar al fisco. A aquesta barraca només li falta afegir-hi terra i lliris a la coberta. Seguim. Planegem cap el nord fins que trobarem una fita que coincideix amb una altra canalització que ens fa remuntar uns metres a la nostra dreta, travessem un xaragallet i tornem a planejar per dins el bosc. Travessem un xaragall on hi ha força oms. Metres més enllà tombarem a la nostra dreta i de pujada travessarem unes feixes: ben amagada trobarem la barraca de la Molsa: tenia una paret exterior esfondrada i està en procés de restauració a l'espera de trobar més pedra! Seguirem la ruta per damunt la barraca, superarem un estrat conglomeràtic i entrarem dins un alzinar força obert. Som molt propers a la pista carenera de la Serra de la Codina. Mirarem d'anar trobant les fites, sobretot per acabar trobant el corriol que ens permetria fer les tres opcions circulars. Som al costat de la pista semiasfaltada i al costat d'una tanca de filferro: un corriol a l'esquerra ens endinsa de nou a la vall secreta (veure opcions 1,2 i 3), però si volem arribar-nos al Santuari de Gallifa, caldrà seguir la pista des d'aquest punt. Aviat passarem per sota una línia d'alta tensió. Més enllà trobarem un rètol que indica que ens trobem al camí ral cap a Castellterçol. Metres enllà i (abans d'arribar a la baixada fins a la cruïlla) i a tocar de l'esquerra de la pista, hi ha dos murs paral·lels a la pista: és una barraca de vinya - la barraca del camí de la Serra de la Codina - que devia ser aterrada en eixamplar a pista. Arribem a la cruïlla i nosaltres prenem al ramal de la nostra dreta. En suau baixada, aquesta pista la deixarem en una cruïlla que està indicada, i prendrem el corriol a la nostra esquerra. A tocar d'aquesta cruïlla hi ha una de les poques barraques quadrangulars del terme: la barraca del Camí Nou. Està en ruïnes. Una eventual restauració potser posaria de manifest que no era tancada amb pedra seca, que potser la van tancar amb bigues i teules, no ho sabem.
Al final d'una relació d'escriptures presentades a la comissió d'Hisenda, l'inspector Manuel Rodríguez hi escriu: "Si hubiese podido ocurrir algun error en el extracto que precede, es efecto de que todas las escrituras presentadas a excepción de una estan redactadas EN CATALAN". En els preliminars del seu informe, el comissionat consigna que sobre l'amillarament de 1854 - deixant de banda la ja citada diferència del 19% de La Serra -  la resta d'inspeccions tampoc surt ben parada "Las fincas comprobadas facultativamente arrojan una diferencia en alza de 15 por ciento sobre la Cavida Amillarada"... mala peça al teler!



 
Gallifa Castell Pequeo
                                                                    el Castell de Gallifa, amb el tram de mur ibèric indicat

 

El corriol va de baixada i ens aboca a una cruïlla de pistes: nosaltres ni dreta ni esquerra sinó avall que fa baixada. La pista tomba a la nostra esquerra i deixem a la nostra dreta el trencall que mena al collet de Penjallops. Damunt nostre i enmig d'un alzinar, hi han les ruïnes del mas Cellers (també escrit Sellers) del qual tenim notícies que reculen al 1361. Actualment - i per pocs metres- és dins el terme de Gallifa, però això és cosa nova perquè abans pagava les contribucions a Sant Llorenç Savall i al segle dinou li van mudar el nom i passà anomenar-se ca l'Àngel. Seguint pista enllà passarem per sota La Ferreria (actualment una granja que comercialitza ous de gallina sota la marca homònima). Travessarem dos torrents més i trobarem una cruïlla a l'esquerra que passarem de llarg. Nosaltres continuarem planejant per la pista fins al Santuari (s.XI) i Castell de Gallifa (s.VIII aC).
En resposta a les primeres apreciacions de la comissió d'Hisenda, l'ajuntament treu pit - i no sense deixar entreveure que el comissionat no sap ben bé de què està parlant -  li espeta coses com "rebaja Usted gastos para abonos, rebaja Usted número de jornales los cuales pone Usted todo al precio de ocho reales, siendo asi que únicamente se encuentran á este precio durante el rigor del invierno, y por complemento de esta inprocedencia vemos que Usted dá á la tierra para abono su propio rastrojo en el año de la siembra del trigo cuando nunca se ha visto ni aun en los fértiles llanos del Vallés sembrar el trigo sin abonarlo, ya sea por medio de hormigueros, basura de letrina, guano ó estiercol, circunstancia de mas imprescindible necesidad en este ingrato país, el cual por ser tan quebrado y montuoso ocasiona el nuevo y crecido gasto de conducción, pues como Usted no ignora todo debe ser trasladado á las tierras con acémilas de carga"



Santuari int Pequeo

                                                                                        detall de l'interior del santuari ecològic de Gallifa

 
 
 
 
OPCIÓ 1 Barraca de la Catedral i la font del Perruca
 
 
 
 
Situats prop de la tanca, no la travessarem. Seguirem el corriolet que ens redirigeix novament al bosc, per la nostra esquerra. Tot i que aquest caminet figura en alguns mapes de l'ICC, és tan poca cosa que convé a l'inici no desviar-se mai cap a la nostra dreta, sinó més aviat sempre decantant-nos de baixada cap a l'esquerra. El camí llavors sí planeja cap a la nostra dreta i decideix baixar dreturer pel fil de la carena, arribant a un primer planet amb pins on a la nostra dreta neix la OPCIÓ 2/OPCIÓ 3  Si no prenem cap d'aquestes opcions, nosaltres continuem avall, un tram curt ben costerut que travessa el torrent, planeja i passa pel costat mateix d'una barraca en reconstrucció: la barraca de la Catedral de La Serra, que no es va poder acabar per falta de pedra i d'estris per pujar-la tan amunt. Seguint avall enllacem amb una pista que ve de la Serra de la Codina i que nosaltres prendrem cap a la nostra esquerra, de baixada. Aviat travessarem un torrent secundari i al fons de tot travessarem el torrent principal, parant atenció tot seguit a la nostra dreta - normalment hi ha una fita de pedres - per baixar fins a la llera i trobar la font del Perruca, on hi ha un registre que cobreix la sorgència; en època de pluges, l'aigua surt per aquí amb molta força. Seguim pista avall i abans de trobar el punt on originalment havíem abandonat - de pujada - aquesta mateixa pista,  veurem a la nostra dreta la barraca restaurada de la font del Perruca. Pujant-hi trobarem les restes d'una bassa que segurament s'alimentava de l'aigua del torrent. Travessarem de nou la passera de ciment del torrent del Burc i si ho volem, ens podem enfilar als camps de La Serra i trobar, sota mateix de les línia elèctriques i sota una figuera, la barraca ensorrada dels Camps de La Serra, una barraca que no es podrà reconstruir perquè la maquinària que va feixar els camps van endur-se la pedra que la formava. A partir d'aquí, desfem tot el camí ja fet en iniciar aquesta ruta.
L'ajuntament i la seva junta pericial continuen el seu al·legat contra els càlculs fets pel comissionat d'Hisenda "Usted no ha hecho diferencia de lo que debe hacerse poniendo igualmente 22 en regadio y 22 en secano siendo asi que la del regadio siempre es mas costosa de trabajar por ser la tierra mas gruesa, mas compacta, y siempre se ponen mas jornales que no en secano que es menos apisonada y mas ligera ó removible. En las cuentas que Usted nos presenta de produccion y gastos tambien se observa la misma marcha que en las tierras de regadio; esto es, en hacer aparecer muy poco mas ó menos la misma produccion que dá el pueblo y en la parte de gastos desentenderse de muchos de los accesorios no poniendo mas que los principales como que los otros que se demuestran por el Ayuntamiento y Junta Pericial tambien absolutamente preciso pudiesen hacerse por milagro, como por ejemplo para el transporte de abonos, y esto que en ninguna casa del término se puede trabajar con carro y sí todo tiene que hacerse á cargas ò á lomo" i sense estalviar cap epítet al comissionat, afegeix "no sabemos si nos hemos de reir ó si lo hemos de tomar a burla, o más que todo, á los pocos conocimientos prácticos que Usted tendrá en agricultura ¿Qué se podria esperar de productos con el método de cultivo que Usted nos quiere enseñar? !Pobres tierras y desgraciados moradores si no empleaban mas trabajos y abonos que los que Usted señala en su cartilla de demostración! El pueblo pone también alguna módica cantidad para el mantenimiento de las tierras en estado de conservacion como son dirigir las salidas de las aguas, mantener las paredes y márgenes, de cuyo gasto no se puede absolutamente prescindir, mayormente en los terrenos de este término tan quebrado y montuoso, como tambien la señala para la conservacion de los aperos de labranza é imprevistos, pues que tampoco nadie puede negar que esto constituye un gasto constante para el dueño de la tierra sobre todo en romperse hierro en terrenos tan pedregoso como este, y Usted no pone nada, pues ó bien no lo comprende, ó bien se desentiende de ello. Todas las casas tienen que estar bien provistas de toda clase de enseres de labranza, pues si el jornalero lleva su propia azada tienen que abonársele un tanto por ella; los animales tienen que reemplazarse, ya por perderse alguno ó bien por volverse inutil por demasiado viejo.Todo esto es justo tenerlo en consideracion y destinar alguna cantidad para ello como se hace con todas los aparatos, ingenios ó industrias que ha inventado el hombre en cualquier parte del mundo"


B PiBlanc Pequeo
                                                                                        la barraca del Pi Blanc, buc insígnia del Grup Ballestar







 
OPCIÓ 2 Barraques del Pi Blanc, Heura i Avellaners


Situats al planet dins la pineda, convé deixar el corriol per la nostra dreta i trobar traces de fites per arribar-nos planejant - en uns 50 metres - fins a la barraca restaurada del Pi Blanc, un dels vaixells insígnia del Grup de Pedra Seca Ballestar, que hi dedicà moltes sessions matinals - i sessions extres!- per restaurar-la. Visitada la barraca, sortirem pel costat nord, per on es va desbrossar un corriol que enllaça de pujada amb la pista que ve de la Serra de la Codina. Seguint a la dreta de la pista neix la OPCIÓ 3, a l'esquerra i de baixada seguim amb la nostra OPCIÓ 2. En un parell de revolts i abans que la psita planegi, pararem atenció a la nostra dreta (normalment hi ha una fita de pedres i una obertura visible entre la vegetació) per sortir de la pista. El corriol ens durà en fort pendent fins a l'amagada barraca de l'Heura. A diferència de l'altra barraca - i de forma purament experimental -, aquesta heura  no la vam esporgar. Quan vam localitzar la barraca es conservava sencera, però havia perdut tots els contraforts. Seguirem la traça de camí per sota la barraca, travessant un bosquet d'oms, fins que acabarem travessant el torrent principal a l'altra banda del qual discorre un corriol perfectament marcat. Seguirem aquest corriol per la nostra esquerra, passant pel costat del Gorg de La Serra, i seguint de baixada pararem atenció per quan serem a tocar d'una paret de pedra seca important: damunt d'aquesta paret hi ha la barraca restaurada dels Avellaners, la primera que afrontà el grup Ballestar en solitari. Seguint camí avall i poc abans de creuar per sota la línia d'alta tensió, passarem pel costat mateix d'un xupet de la vinya, el xupet que corresponia a la barraca dels Camps de La Serra, que es troba sota mateix d'una figuera, a la nostra esquerra. El camí circular paral·lel a la carretera a Gallifa i aviat ens deixarà prop de la Font de la Serra, lloc comú de la nostra ruta.
El 31 de juliol i després d'una llarguíssima demostració de càlculs, el comissionat Manuel Rodríguez conclou al seu informe "cumple á mi proposito dejar consignado, que cuanto he expresado al contestar las observaciones que el Ayuntamiento ha creido dever hacer en vista de los trabajos, es hijo de un convencimiento imparcial adquirido en el curso de aquellos y fundado en los mismos datos que los constituyen; sin que por esto pueda creerse que abrigo la presuncion de infalibilidad en mis apreciaciones: que lo único en mi infalible es la buena fe y deseo del acierto en el desempeño de cuantos servicios se ponen á mi cargo: que lo que haya dejado de hacer en mi parte respectiva, es por no alcanzar á mas: y que al producirme con la claridad que acostumbro hacerlo no llevo ni la mas remota idea de herir susceptibilidades, mucho menos tratandose de Corporaciones como el Ayuntamiento y Junta pericial de San Lorenzo Saball á que tan agradecido quedé por las deferencias que les merecí como particular interés mereci en aquel punto, y la eficaz Cooperacion que en ellas encontré para facilitar el desempeño de este servicio. Por lo tanto estoy dispuesto á rectificar ó puede desde luego entenderse rectificada toda equivocacion en que por cualquier concepto ó causa haya podido incurrir, seguro de que si asi ha sucedido no podrá ocultarse á la ilustracion y buen criterio de la Superioridad á que tengo la honra de someter estos trabajos"


b198 marge final small                                                                             la restaurada barraca de la Blada, a frec de la opció 3



OPCIÓ 3 Barraques de La Blada i de les Espitlleres


Si pugem uns metres la pista per la nostra dreta, en sortirem el més aviat possible per un trencall de corriol a la nostra esquerra que vam obrir per, de baixada, connectar amb una pista terminal al final de la qual es trobava - i es troba - la barraca restaurada de la Blada. Aquesta barraca segurament la devia aterrar el maquinari que va obrir aquesta pista (de desboscament?) sense continuïtat. Visitada la barraca - la blada grossa es troba per sota de la barraca - seguirem pista en direcció nord, travessant de primer un torrent i ben aviat situant-nos a la línia del carener següent, lloc on deixarem la pìsta per sortir-ne per la nostra esquerra. Tot i que es fora de camí, si seguim pel llom carener no tindrem cap problema per arribar-nos a una pista que discorre per baix. Si reculem uns metres aquesta pista per la nostra esquerra, trobarem una barraca a tocar de la pista, la barraca no.56, barraca colgada de vegetació i amb una llinda a punt de caure. Reculem i seguim per la pista cap al nord, travessem un torrent secundari i més tard el torrent del Burc. La pista va un tros en direcció sud i nosaltres prendrem un trencall per la nostra dreta que creua el llom de la Serra de les Garses. Poc després de creuar un torrent secundari, trobarem la barraca restaurada de les Espitlleres, per sota la pista. Per retornar a la Font de la Serra, recularem fins a situar-nos novament a la pista de baixada pel Burc que s'acaba convertint en un corriol i passa pel costat del Gorg de La Serra i la barraca dels Avellaners, com ja s'ha descrit en la OPCIÓ 2.
Sembla ser que al final la queixa de l'ajuntament no prosperà perquè fet i fet, la revisió i actualització de l'amillarament de 1854 encara hauria incrementat aquella quota addicional d'Hisenda inicial i que havia estat objecte de la queixa per part de l'ajuntament. Tot plegat va quedar amb un "millor no toquem res" i no sabem si va ser casual o no, però la inspecció a La Serra en fou un dels arguments determinants.

 




 

ELS CROQUIS DE LES DIFERENTS ETAPES DE LA RUTA

01

RutaSerraGallifa MAPA01 Mediana
 
02

RutaSerraGallifa MAPA02 Mediana

03
 
 
RutaSerraGallifa MAPA03 Mediana
 
04

RutaSerraGallifa MAPA04 Mediana

05


RutaSerraGallifa MAPA05 Mediana

Als croquis també hi trobareu barraques que no formen part de la present ruta - generalment representades amb un sol número, sense nom -  per si mai voleu provar de sortir de camí alguna vegada...més!

 

 

 

 

 

 

 

Els comentaris han estat suspesos temporalment.