Diari d'abord

1344-1669. El Burc merdós 1.1

 
 
Així és com ho vam llegir de primeres, i amb el Roger no vam poder evitar un somriure sorneguer. Lo Burc merdós... Preguntat per Sant Llorenç Savall, el Roger Rocavert em va treure un llibrot considerablement gruixut d'un dels prestatges de l'Arxiu Històric de Castellar del Vallès. El llibre no era cap antigalla, es va editar l'any passat (2014) amb el títol de Tres Capbreus del Vallès Occidental i és una acuradíssima i monumental transcripció feta per Joan Antoni Ferran i Sol, un ex-administrador de finques ( per tant avesat en aquest tipus de literatura ) el lleure del qual és transcriure documents antics.

savall costat burc pan small
                                            Sant Llorenç Savall pel vessant del torrent del Burc

 

Al llibre hi deu haver quatre o cinc entrades relacionades amb St Llorenç Savall, i la primera fa referència a un document de venda amb data de 1669 d'un tros de terra propietat del pagès Pau Soler a favor d'en Miquel Bruch, propietari del Mas Burc. Està escrit en llatí i parlant dels límits de la peça diu "un tros de terra llaurada, tenint quatre quarteres sembrades de blat de moro poc més o menys, amb algunes nogueres i altres arbres de diversos tipus tenen les seves arrels en l'esmentada peça de terra, amb els Introhitibus, exhibitus, tots els seu drets i pertinences que jo tinc i posseeixo a la dita parròquia de Sanctii Laurentii Sevall en el lloc anomenat BURCH MERDÓS també anomenat lo Camp del Burch. La dita terra termeneja: per orient, amb la riera dita LES GAVARRES, (ibi transeunte) que es pot travessar (o transitar); a migdia, part amb la dita riera i part amb el camí públic que de la vil·la de Sanctii Laurentii Sevall porta a la ciutat de Barcelona; per ponent amb honors del mas Burch, que la separa de la parròquia de Sanctii Laurentii Sevall; i pel Nord, mitja part amb honors de Miquel Bruch, i mitja part amb el camí que del dit mas Burc va al TRULL DE FER OLI."
D'entrada descobrim que el desaparegut mas Burc tenia extramurs un trull d'oli, i trobem també el desconegut topònim de Les Gavarres corresponent a un torrent fins avui innominat als mapes. Un torrent tributari del Burc i confinat a compartir límits amb el camí de Barcelona: no hi ha gaires opcions, per no dir que només n'hi podria haver una. La carta de precària de la peça, propietat del monestir de Sant Llorenç del Munt, era de l'any 1344.
 
Seguint el fil del Burc merdós, i aprofitant una caminadeta per veure com florien els lliris de les barraques restaurades en aquest sector, vaig decidir capbussar-me a les entranyes del torrent del Burc, en el punt del caminet on hi ha un bonic pou que encara guarda una pica tallada en pedra, un xic més amunt de l'hort del Solà. En aquest pou el juny de 1838 hi va morir ofegat un nen de 4 anys, l'Isaac Sors i Clusella, fill del parcer del tros. Recentment (2019) el lloc ha estat estassat i un bloc de la cinglera ha aturat la seva caiguda a mig metre d'aquest pou (maig 2020). El torrent és especialment embardissat, però tot i no dur cap tisora de seguida vaig trobar el tàlveg del torrent i una barrera d'arítjols. I amb l'enteniment mig col·lapsat per l'ordre 'fi de trajecte-fi de trajecte-fi de trajecte', bo i fent equilibris damunt un arbre caigut i mig podrit, la vista va anar recorrent el que semblava un curiós roc alçat, dreturer, col·locat al costat d'altre blocs tombats i que jo segons abans i privat de millor perspectiva, els havia integrat en forma de pontet. I així, mentre s'unien aquella ordre repetitiva amb la frustració de no trobar l'idíl·lic pontet enmig de rocs i bardisses, els ulls anaven fent, deslliurats de l'esclavatge d'un cervell ara en standby, centrats a contornejar aquella massa de roca dreta. De dalt a baix, parsimoniosament, van anar baixant fins a trobar a la base un revoltó d'obra i així, ben calmosament... Un revoltó d'obra??? Vaig haver de baixar del tronc i sucar els peus dins l'aigua del Burc. Sí noi. I tant, revoltons d'obra! Ara el cervell havia recuperat les regnes dels ulls i desfent l'anterior recorregut catatònic vaig acabar descobrint que aquella forma dreta era un bon pany de paret.

pou burc merdsLa primera impressió va ser que allò podia haver estat el Mas del Burc, però era obligat donar un cop d'ull a la literatura llorençana i aquesta aviat va desfer la intuïció: "(el Burc) s'aixecava a llevant del poble, prop de l'actual nucli urbà - a l'era del Co- i damunt del torrent del Burc.(...) A principis del segle XX encara restaven algunes parets dempeus però amb la urbanització de la zona de l'era del Co, a llevant del nucli urbà, en va desaparèixer qualsevol rastre'. Merde! així doncs, què figura que és aquella paret a frec del Burc merdós? En retornar al lloc amb eines de desbrossar va resultar que aquella construcció era un segon pou encara més profund que el primer. Què hi feien dos pous a frec del torrent del Burc, un a tocar de l'altre? No podrien suggerir la presència d'un altre mas desaparegut?

No fa pas gaire que el Burc encara devia ser un torrent una mica merdós, perque al seu pas per la vila l'any passat s'hi va construir una claveguera nova de trinca. Però està clar que al seu redós hi havia vida i ja des de temps reculats i fins avui, els Camps del Burc continuen sent un dels enclavaments més importants d'hortes i cultius del poble.
dio autostart}pavana.mp3{/audio}

                                                                 



pou burc merds 2 small

 
interior del pou


pou burc merds detall encaix small

 
 
detall d'una fornícula per a la bastida del pou



pou burc merds 3 small

vista de perfil del pou encatifat d'heura




BIBLIOGRAFIA

FERRAN I SOL, Joan Antoni. Tres capbreus del Vallès Occidental. Les rendes del Monestir de Sant Llorenç del Munt i les del Priorat i Sagristia Major del Monestir de Sant Cugat del Vallès (segles XVII a XIX). Ed. Fundació ARS. 2014.
 
 

Els comentaris han estat suspesos temporalment.