Amb la barraca 391 de la Creu del Galí, el grup de Pedra Seca Ballestar dona per finalitzades les restauracions de barraques amb gravats, ja sigui de dates a les llindes com de creus a l'interior. Les dues barraques datades a la llinda, la no. 295 "1878" de l'Ermengol i la barraca 112 del Victo el Campaner, amb la data de 1861. I des del febrer de 2022 la barraca 308 de la Portalada -també a l'Ermengol- on després d'un munt de vistes per a restaurar-la i després d'apadrinar-la, hi vam descobrir una pedra a l'interior amb el gravat "Jané 1847", i fins i tot és possible que hi posi el dia (11) de finalització de l'obra. Ara com ara, és la barraca de pedra seca datada i més antiga a Sant Llorenç Savall.
I pel que fa a les creus, les restaurades o que estan en bon estat són la barraca 391 del Galí, la 136 del Torrent Micó, la 127 de cal Cames i la 426 de l'Isidre Dalmau. A Catalunya no s'han trobat barraques amb una data gravada que sigui anterior a l'any 1750.
darrere el rètol de la barraca restaurada, l'angle de la llum ens descobrí un gravat insòlit
Durant el segle XIX la majoria de pagesos, jornalers i bracers no sabien escriure. A banda dels terratinents, fabricants, metges i comerciants, els pagesos no començaran a dur els fills a l'escola fins la segona meitat del segle XIX, i tot i amb això inicialment només ho faran els primogènits. Les dones en quedaran excloses fins el tombant de segle. És per això que en la majoria de documents d'arrendaments, plens de l'ajuntament, actes notarials, herències etc, serà un testimoni lletrat o el secretari de l'ajuntament qui signarà pels pagesos, bo i afegint l'expressió 'por no saber escribir'.
A Sant Llorenç Savall resten tres barraques més amb gravats, en aquest cas en barraques fetes amb volta veritable de maons. Dues les va fer construir a finals del s.XVIII el pagès il·lustrat Pau Agell: la barraca de Les Oliveretes i la barraca del Burc. Existia una tercera barraca datada del mateix propietari a Les Marines, però sembla que la urbanització la va fer desaparèixer. La tercera barraca amb volta veritable pertanyia a Pere Dalmau, i es troba a la finca del Dalmau.
Durant el segle XIX la majoria de pagesos, jornalers i bracers no sabien escriure. A banda dels terratinents, fabricants, metges i comerciants, els pagesos no començaran a dur els fills a l'escola fins la segona meitat del segle XIX, i tot i amb això inicialment només ho faran els primogènits. Les dones en quedaran excloses fins el tombant de segle. És per això que en la majoria de documents d'arrendaments, plens de l'ajuntament, actes notarials, herències etc, serà un testimoni lletrat o el secretari de l'ajuntament qui signarà pels pagesos, bo i afegint l'expressió 'por no saber escribir'.
A Sant Llorenç Savall resten tres barraques més amb gravats, en aquest cas en barraques fetes amb volta veritable de maons. Dues les va fer construir a finals del s.XVIII el pagès il·lustrat Pau Agell: la barraca de Les Oliveretes i la barraca del Burc. Existia una tercera barraca datada del mateix propietari a Les Marines, però sembla que la urbanització la va fer desaparèixer. La tercera barraca amb volta veritable pertanyia a Pere Dalmau, i es troba a la finca del Dalmau.
la barraca de la Creu del Galí
La restauració en solitari de la barraca de la Creu del Galí es presentava complicada pel fet que bona part del material font eren uns gresos molts disgregables (fotografia superior). La sort era que la llinda restava intacte. En set sessions matinals vam concloure la barraca, havent-nos trobat en la necessitat de traginar molta pedra i reble dels encontorns.
L'encarregat de vetllar la barraca serà el Ramon Suades, qui també ha fet una important contribució en la localització de barraques d'aquest sector i de la majoria de barraques trobades a la resta del parc.
L'encarregat de vetllar la barraca serà el Ramon Suades, qui també ha fet una important contribució en la localització de barraques d'aquest sector i de la majoria de barraques trobades a la resta del parc.
{play}images/stories/mp3/flickr.mp3{/play}