Diari d'abord
De cara a barraca (7) barraca de carboners
De cara a barraca (7) la barraca de carboners a la canal del Séc
Eren els carboners respectuosos amb el medi natural on treballaven?
Una pregunta tal volta capciosa o, fins i tot, absurda, però que després d'una àrdua labor de camp, ja pot tenir una resposta: NO, en general no eran massa respectuosos o com a mínim, tant com la gent de pagès. Feta la troballa d'una barraca de carboner prop de la canal del Séc, vam decidir indagar pels encontorns a la recerca de restes de la seva presència. Efectivament, tot i disposar de més d'un rocater, totes les deixalles trobades es concentraven en un sol rocater annex a la barraca, cosa que ens ha fet pensar que, durant l'hivern, temps que feien la seva feina, els dinars es devien fer cercant la màxima insolació és a dir, orientació sud. És també molt probable que la intenció d'abandonar les deixalles en aquest entorn fos de fer-les desaparèixer precipici avall, cosa que no hem pogut provar d'una forma definitiva, malgrat que hi ha exemples com els del Hospital de Sang, on a la base del precipici s'amunteguen restes de ceràmica de tots colors. Tot i que els costava desempallegar-se de res, els nostres avantpassats presentien algun mal en llençar les deixalles al camp, com ho demostrava el sr. Lluís Vergés i Solà, prolífic escriptor sobre Sant Llorenç, que recomanava els excursionistes d'abandonar les seves deixalles en llocs apartats de la vista. Testimoni generalitzat d'aquesta actitud d'escombrar sota la catifa són les desenes d'abocadors clausurats als marges de la carreteres locals, dels quals encara n'hi ha d'actius. No es tractaria tant de fer desaparèixer els residus com de fer-los invisibles, fet que preval tant per la gent de camp que alguns n'havien idealitzat el comportament, com pels de ciutat. Si visiteu la barraca, de la qual tan sols resta el marge excavat d'uns 3 metres per quatre amb un xic de parament, també podreu visitar la exposició temporal in situ oberta al públic les 24hores al dia, i veureu diverses tipologies ceràmiques, calçat, llaunes de menjar, ampolles i altres objectes que nosaltres, molt lliurement, potser fins i tot massa, atribuïm als usuaris d'aquesta barraca de carboners.
Una pregunta tal volta capciosa o, fins i tot, absurda, però que després d'una àrdua labor de camp, ja pot tenir una resposta: NO, en general no eran massa respectuosos o com a mínim, tant com la gent de pagès. Feta la troballa d'una barraca de carboner prop de la canal del Séc, vam decidir indagar pels encontorns a la recerca de restes de la seva presència. Efectivament, tot i disposar de més d'un rocater, totes les deixalles trobades es concentraven en un sol rocater annex a la barraca, cosa que ens ha fet pensar que, durant l'hivern, temps que feien la seva feina, els dinars es devien fer cercant la màxima insolació és a dir, orientació sud. És també molt probable que la intenció d'abandonar les deixalles en aquest entorn fos de fer-les desaparèixer precipici avall, cosa que no hem pogut provar d'una forma definitiva, malgrat que hi ha exemples com els del Hospital de Sang, on a la base del precipici s'amunteguen restes de ceràmica de tots colors. Tot i que els costava desempallegar-se de res, els nostres avantpassats presentien algun mal en llençar les deixalles al camp, com ho demostrava el sr. Lluís Vergés i Solà, prolífic escriptor sobre Sant Llorenç, que recomanava els excursionistes d'abandonar les seves deixalles en llocs apartats de la vista. Testimoni generalitzat d'aquesta actitud d'escombrar sota la catifa són les desenes d'abocadors clausurats als marges de la carreteres locals, dels quals encara n'hi ha d'actius. No es tractaria tant de fer desaparèixer els residus com de fer-los invisibles, fet que preval tant per la gent de camp que alguns n'havien idealitzat el comportament, com pels de ciutat. Si visiteu la barraca, de la qual tan sols resta el marge excavat d'uns 3 metres per quatre amb un xic de parament, també podreu visitar la exposició temporal in situ oberta al públic les 24hores al dia, i veureu diverses tipologies ceràmiques, calçat, llaunes de menjar, ampolles i altres objectes que nosaltres, molt lliurement, potser fins i tot massa, atribuïm als usuaris d'aquesta barraca de carboners.
Situació: baixant per la carretera el coll d'Estenalles cap a Talamanca, en el primer revolt de la carretera surt a la nostra dreta el corriol que porta al cimal dels Cortins. El camí travessa la llera de la canal del Séc i s'enfila per l'alzinar fins a sortir a un rocater. Abans d'entrar novament al bosc baixarem uns quinze metres el rocater i en aquest punt entrarem al bosc. Allí hi ha la barraca de carboners. Des de la barraca en direcció NW es pot tornar a sortir a un segon rocater, que és on vam trobar tot el material que forma l'exposició Ceràmica Carboners 2009.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}