Diari d'abord
La mel de Sant Llorenç Savall, la millor del país
Jaume Valls i Vila.
el senyor del Castell de Pera cobrava els tributs amb espècies, comptant-t'hi la mel
NOTÍCIES DE LA MEL A SANT LLORENÇ SAVALL
"De mitjan segle XIV sabem que els senyors del Castell de Pera obtenien les rendes de 55 famíles llorençanes. De la concòrdia entre l'abat del Munt Marc i el senyor del Castell sabem que la producció dels masos "era basada en la vinya, l’aviram, el bestiar oví, boví i porquí, la mel i els formatges, amb la ferreria per produir i llossar les eines i la fusteria per construcció de carros i de bótes. També es consolidaria l’artesanat tèxtil".
"El 1323 Ramon Casanova, del Mas Casanova - avui podria ser el Balumí o Saladelafont - pagava a cens a Francesc Marquès senyor del Castell de Pera "dues quarteres i mitra de blat, mitja d’espelta, quatre sisens de forment, altre quartera llossera de blat, dos quarters de vi, un quarter de mel i altres prestacions".
"La Guerra del Francès entre 1808 i 1814, empitjorà les condicions de vida, en un escenari marcat per la fam i els tifus. El poble hi hagué de contribuir amb càrregues, pagues, allotjaments de tropa i de cavalcadures, i també amb el concurs de soldats. L’any 1833 Sant Llorenç estatjava dues fàbriques de cotó i una fassina d’aiguardent. S’hi produia sobretot vi, però també blat, oli, mill, civada, patates i la mel de romaní, la més renomenada de Catalunya. Aquell any s’inicià la primera carlinada, la "guerra dels set anys", on Francesc d’Asís Rius, “El Secai”, acabdillà el cos de voluntaris liberals, el qual, en un poble fortificat, resistí les pressions i els atacs dels escamots carlins que dominaven els pobles veïns del Bages
VALLS i VILA, Jaume ONOMÀSTICA LLORENÇANA. 2005
el masover dels Òbits pagava el metge amb mel
PAGAR AMB MEL
Del metge Josep Barriga i Sala (1767-1834) el desembre de 1812: "A Miquel Vilet Masover dels Ovis (Òbits) dia 3.li venut mitja quartera de blat masurca per preu de 13. duros la quartera, y me la pagará á mesades, y si es ab blat, mel ha de portar á casa".
Del maig de 1843 "Del Miquel Basté: he rebut 30. cuartos de mel que ha venut á la Noya gran de Cal Fuster".
El Miquel Cava i Puigdomènec, d'ofici paraire, era el fill hereu del baster del poble, l'Ignasi, que havia arribat a Sant Llorenç pels volts de 1770 provinent de Sant Feliu de Codines. Els de cal Basté van arrelar al poble - vivien al carrer Sant Feliu - i el cognom Caba (avui escrit amb b) continua ben viu a Sant Llorenç.
Als anys trenta del segle dinou consta que el Miquel cultivava dos trossos de terra: un a La Coixa (La Roca de la Vall d'Horta) i a l'Ermengol. És probable que en algun d'aquests dos indrets, hi tingués l'abellar. Els nebots Pau i Francesc únicament cultivarien terres a La Muntada, fins ben entrat el segle vint.
L'Annabel i l'Andreu amb les abelles del romaníRECUPERAR EL PRESTIGI DE LA MEL LLORENÇANA
Des de 2014 que amb paciència i dedicació l'Annabel i l'Andreu han anat forjant el prestigi de la mel llorençana, inicialment empesos a experimentar - per pura curiositat - amb dues arnes i culminant els anys 2024 i 2025 en obtenir el premi a la millor mel de romaní del Principat: la Reina de la Mel.
La Reina de les mels, rebent el premi de l'edició 2024 (cliqueu la foto per veure la notícia)PÀGINA WEB
La seva mel - La Mel - ja té pàgina web
lamel.cat
