Diari d'abord
De cara a Barraca (14) la barraca d'en Pere Brincs
De cara a barraca (14) La barraca d'en Pere Brincs
Un dels personatges del poble és el meu vell amic Brincs. La seva història és molt senzilla.
Pere Brincs arriba a la barraca de la vinya amb el sol alt. Obre la porta de bat a bat i, mentre penja el sarró en un clau i deixa el bastó darrere la porta, pica de mans. Surten quatre gallines avalotades, hi ha un gran batibull d'ales davant del sol, una ploma de borrissol li queda penjada al bigoti.
-Tites, tites, tites...
Pere Brincs té quatre gallines a la vinya per mor de donar-li color.
Com que els matins són frescos, d'arribada fa foc a la llar de la barraca. A l'estiu el fa al pas de la porta, a l'ombra.
Mentre es torra el pa i es daura l'arengada, encén un cigarret. Després, assegut al pedrís de l'entrada, menja la torrada amanida amb oli i vinagre, fregada amb un gra d'all. La llesca de pa té un color sumptuós, sembla un tros de casulla de cardenal tacada per un sol moribund. Hi ha casulles molt importants. La torrada és una mica salada i convida a beure. Havent menjat carrega de vinassa. Ben fumat, amb el tràmec, fa el tomb per la vinya. Cada dia, en aquella hora, es posa la mateixa qüestió: per on començaràs?
Dona la volta al tros lentament, com un gos que volta un plat. De vegades es mira la vinya de reüll, volent dir:
-Em fas una poca gràcia...
(...)
-Tites, tites, tites...
Pere Brincs té quatre gallines a la vinya per mor de donar-li color.
Com que els matins són frescos, d'arribada fa foc a la llar de la barraca. A l'estiu el fa al pas de la porta, a l'ombra.
Mentre es torra el pa i es daura l'arengada, encén un cigarret. Després, assegut al pedrís de l'entrada, menja la torrada amanida amb oli i vinagre, fregada amb un gra d'all. La llesca de pa té un color sumptuós, sembla un tros de casulla de cardenal tacada per un sol moribund. Hi ha casulles molt importants. La torrada és una mica salada i convida a beure. Havent menjat carrega de vinassa. Ben fumat, amb el tràmec, fa el tomb per la vinya. Cada dia, en aquella hora, es posa la mateixa qüestió: per on començaràs?
Dona la volta al tros lentament, com un gos que volta un plat. De vegades es mira la vinya de reüll, volent dir:
-Em fas una poca gràcia...
(...)
Josep Pla 
"El quadern gris", 1918-1919 
"El quadern gris", 1918-1919 Nota- Pere, amb aquesta aportació literària et dec una excursió per les darreres barraques incorporades i un bon vas de vi. El caliquenyo, si es tercia, també estarà inclòs. Salut i doppés.
Nota 3- i el relat més complet AQUÍ.
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}