Diari d'abord
De cara a barraca (21) la primera reconstrucció
DE CARA A BARRACA (21) LA PRIMERA RECONSTRUCCIÓ
Després de dues matinals dedicades a la barraca dels avellaners, a La Serra, finalment el grup de Pedra Seca de Sant Llorenç Savall ha assolit la fita de recuperar i reconstruir la seva primera barraca. Recordem que la barraca de la Torrota va ser una demostració del grup de Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar, la primera llavor per fer créixer un nou grup a Sant Llorenç.
La part més afectada de la barraca 356, després de retirar els avellaners que segellaven l'entrada, era el muntant que havia quedat desplaçat per l'efecte dels arbres. La primera idea era situar uns puntals sota la llinda i a l'interior i d'aquesta forma poder redreçar el muntant sense haver de desfer res més. Però a l'hora de la veritat, quan es situava el puntal sota la llinda, el muntant i la llinda van aprofitar per desmuntar-se sense previ avís. Per sort, ningú va prendre mal, i la barraca tot i haver perdut la llinda i un muntant, restava intacte. Amb molta cura es va anar refent el muntant, aquest cop ben lligat amb la paret, es va resituar la llinda i es va reconstruir la part de la façana. I el resultat aquí el teniu. Una barraca molt ferma, envoltada d'unes feixes amb pedra provinent de la voladura de la carretera a Gallifa, i la proximitat de l'aigua del torrent del Burc. Més amunt, seguint el corriol, podeu trobar passeres, una altra barraca enrunada, un engorjat amb dues basses, i una mena de corralot de pedra seca compltament envoltat de boixos. De moment, la renovada barraca ja ha rebut la visita d'inspecció d'aquesta llisona (Anguis fragilis) que també es coneix amb el nom de serp de vidre, noia, lliseta, vidriol, llinosa. El cas és que aquesta sargantana sense potes, sembla haver aprovat l'obra i ja ha decidit instal·lar-se a les parets de la barraca. A tots els participants (no surten tots a la foto): la llisona es treu la cua i jo em trec el barret!
La part més afectada de la barraca 356, després de retirar els avellaners que segellaven l'entrada, era el muntant que havia quedat desplaçat per l'efecte dels arbres. La primera idea era situar uns puntals sota la llinda i a l'interior i d'aquesta forma poder redreçar el muntant sense haver de desfer res més. Però a l'hora de la veritat, quan es situava el puntal sota la llinda, el muntant i la llinda van aprofitar per desmuntar-se sense previ avís. Per sort, ningú va prendre mal, i la barraca tot i haver perdut la llinda i un muntant, restava intacte. Amb molta cura es va anar refent el muntant, aquest cop ben lligat amb la paret, es va resituar la llinda i es va reconstruir la part de la façana. I el resultat aquí el teniu. Una barraca molt ferma, envoltada d'unes feixes amb pedra provinent de la voladura de la carretera a Gallifa, i la proximitat de l'aigua del torrent del Burc. Més amunt, seguint el corriol, podeu trobar passeres, una altra barraca enrunada, un engorjat amb dues basses, i una mena de corralot de pedra seca compltament envoltat de boixos. De moment, la renovada barraca ja ha rebut la visita d'inspecció d'aquesta llisona (Anguis fragilis) que també es coneix amb el nom de serp de vidre, noia, lliseta, vidriol, llinosa. El cas és que aquesta sargantana sense potes, sembla haver aprovat l'obra i ja ha decidit instal·lar-se a les parets de la barraca. A tots els participants (no surten tots a la foto): la llisona es treu la cua i jo em trec el barret!
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}