Diari d'abord
De cara a barraca (27) 1.3 Saladelafont
De cara a Barraca (27) Cau una altra supervivent de l'incendi
Després de l'incendi cadascú va fer el seu propi calvari. A mi una vegada la processó em va dur per damunt la casa dels Saladelafont. I damunt un turonet que domina les cases, hi havia vist una petita barraca adosada a uns blocs de pinyolenc (fotografia). Un fet poc usual en una barraca que, gairebé sempre, mira d'estar a recer en un vessant o altre de muntanya. Al costat mateix de la barraca hi havia allò que semblava un pal llençat i que en realitat era un roure que s'havia cremat de cap a peus, mirant d'aturar amb el seu cos aquella embestida de foc i flames de 2003. He fet una ullada als mapes d'en Ballestar i aquesta barraca no hi era. Així que tan bon punt la pluja ha fet una pausa, m'hi he arribat i la barraca, que havia sobreviscut l'incendi, ja s'havia enfonsat (cliqueu damunt la fotografia). En un lloc tan enlairat (cota 690) més que una barraca de vinya sembla una barraca de pastor. Amb prou feines hi cabia una persona, i les pedres són ben menudes, aptes per ser alçades a dues mans. Al llarg d'aquest carener, que és el límit entre el mas de Saladelafont i Agramunt, s'hi pot veure el fonament d'un antic parament que devia fer de frontera entre els dos masos. Davant mateix de la barraca hi han crescut una bona colla de rebrots d'alzina, cosa que contrasta amb els mil·lers de cilindres protectors de pins replantats. Com és que no s'ha afavorit allò que espontàniament ja hi està creixent? Dels Abeuradors fins a Saladelafont es veuen centenars de roures que hi estan creixent de forma natural. Llavors, com és que dins l'àmbit d'un Parc dit 'Natural' insistim a plantar espècies com el pi que, a més de ser potencialment molt més ignífugues no són les que hi pertoquen? Interrogants, com la caiguda postincendi d'aquesta magnifíca barraca que esperem poder restaurar el més aviat possible, amb el permís del seu propietari.Tot i la decepció de trobar la barraca aterrada, la sortida no ha estat en va: hem trobat una altra barraca inèdita i una font que no coneixíem: la font d'en Comas. Un sobreeixidor d'un embassament de torrent que servia per regar els horts de la zona i com, no, també per abeurar el bestiar de càrrega i transport. A més d'un helicòpter amb càmera en vol rasant, mentre reforçàvem la nova barraca, ens ha visitat el senglar, una parella de senglars. La curiositat els pot gairebé més que el cames ajudeu-me amb el qual sempre acaben fugint a tota pastilla, més ràpids que un helicòpter!
Aquí teniu el mapa per fer la sortida amb les tres barraques i la font, amb l'itinerari a seguir remarcat en negre. Amb una horeta es pot fer ( i amb més temps també, que ja no som senglars! )
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}