Diari d'abord
L'hotel penjat als arbres
No fa gaires dies vaig tenir el plaer de passar una nit dins una cabana penjada en un avet americà, una cabana situada a uns 8 metres de terra. Una habitació d'un hotel de cinc fulles, 30 metres quadrats d'habitatge, lavabo en sec, teulada de fusta, llum d'espelmes, estufa de parafina, balcó amb vistes al Montseny total, i res de TV ni ràdios ni Internet, tan sols quatre llibres entre els quals uns de registre de la cabana, atapeïts d'una explosiva necessitat d'expressar l'elevació d'esperit que el lloc produeix als estadants. Les cabanes - en vam comptar fins a 11, algunes en parelles - estan allunyadíssimes unes de les altres, i situades en vessants diferents: amb vistes cap a la Plana de Vic, St Hilari Sacalm etc. Els boscos i l'entorn de la barraca són completament lliures d'antropització. Tú estàs allà sol com un mussol penjat dalt d'un arbre i no hi ha res mes que un bosc espectacular al bell mig de les Guilleries. Tan sols al matí et trobes que abaix, lligat d'una corda t'han deixat l'esmorzar dins un cistell. Si amb la politja no l'hisses aviat amunt, te'l foten els senglars! 
L'hotel de veritat pot estar a 600 metres o a un quilòmetre de les cabanes, seguint corriols i passat algun pont penjat de cordes i fusta. És la masia de La Vileta, una antiga casa de colònies reconvertida en oficines, dutxes, menjador, lloguer de bicicletes on de moment només serveixen sopars i segurament, més endavant, també dinars. També he de confessar que els preus no són barats, però si intenteu reservar una cabana us anireu a l'any vista, cosa que prova que la originalitat de la proposta supera amb escreix les exigències econòmiques. Les cabanes als arbres són un model nou de negoci: un que, per exemple, exigiria extensions de boscos cada cop més abundants i amb arbres sans i forçuts i lliures d'antropitzacions evidents. Jo personalment vaig quedar molt agraït de l'amabilitat que va tenir l'avet Barbarbrat de soportar-nos tot el sant dia. Vaig tenir ocasió de parlar llargament amb el seu tronc, durant els meus somnis infantils de dormir dins un niu d'ocell de bosc. Un somni fet realitat.
PD- Si dieu que aneu de part del caudelguille no us faran cap descompte, però igualment us tractaran molt bé.
{audio autostart}stagnes.mp3{/audio}