Diari d'abord
Dolmen de Roca Sereny
Un dolmen gens espectacular. Conservat atzarosament pels pas dels anys a causa de trobar-se en una cruílla de propietats, un lloc on ningú gosava plantar la seva vinya per por d'envair la propietat del veí. Després de l'incendi de 2003, va ser descobert casualment per excursionistes sabadellencs, notificat al museu de Sabadell i...i....i?...i aqui es va encallar la cosa. Fins que algú va filtrar un avís al Servei d'Arqueologia de la Generalitat i també a l'ajuntament de Sant Llorenç Savall. Es va haver de fer una excavació d'urgència. Si no hagués estat per aquest 'algú' anònim, altruista, probablement s'haurien endut les restes del dolmen a pessics, com s'està fent amb la cova Regal-Marcet de Mura. És evident que hi ha diferències entre consistoris pel que fa a sensibilitat envers el patrimoni: fer un inventari patrimonial no hauria de ser el final d'un procés de cara la galeria, sinó tot just l'inici d'un procés més important per decidir com revaloritzar-lo. En canvi en el cas de Mura, sembla que la Diputació de Barcelona tenia pressa a fer subhasta pública de l'inventari, no fos cas que algun interessat quedés despistat.
I tornant al dolmen de Roca Sereny, així és com ha quedat després de la intervenció arqueològica, enmarcat amb unes tanques metàl·liques, i reomplert de grava. Senzill, però efectiu. Pel meu gust, potser faltaria o bé un plafó explicatiu o qualsevol altra forma de donar a conèixer mínimament el treball arqueològic que s'ha fet amb diners dels contribuents. Crec que continua faltant fer més difusió dels resultats de la excavació: conèixer millor el context de les troballes, en quin punt es troben els estudis pel que fa al megalitisme. I fer aquesta tasca sobretot en l'àmbit local. Crec que si no es fa així, es podria donar la impressió que 'algú ha vingut, s'ha endut i no ha deixat res dit', que vindria a ser la renaixença del mot 'tresor' i la tornada a l'ocultisme.
I tornant al dolmen de Roca Sereny, així és com ha quedat després de la intervenció arqueològica, enmarcat amb unes tanques metàl·liques, i reomplert de grava. Senzill, però efectiu. Pel meu gust, potser faltaria o bé un plafó explicatiu o qualsevol altra forma de donar a conèixer mínimament el treball arqueològic que s'ha fet amb diners dels contribuents. Crec que continua faltant fer més difusió dels resultats de la excavació: conèixer millor el context de les troballes, en quin punt es troben els estudis pel que fa al megalitisme. I fer aquesta tasca sobretot en l'àmbit local. Crec que si no es fa així, es podria donar la impressió que 'algú ha vingut, s'ha endut i no ha deixat res dit', que vindria a ser la renaixença del mot 'tresor' i la tornada a l'ocultisme.
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}