Diari d'abord
La Cova Torta, l'esperit subterrani 1.0
LA COVA TORTA, L'ESPERIT SUBTERRANI (1)
El pastor acabava d'endinsar-se a la cova, la cova ' Torta', com la coneixia el seu pare. Estava suant tot ell. A fora feia molta xafogor. Sabia que era el moment de refugiar-se dins d'aquell forat, mentre deixava a l'exterior els ramats de bens pasturant al seu aire, per la canal de Tanca.
Era ple Agost, en plena canícula estival. De lluny el dringar dels esquellots barrejats amb el cant de les cigales convidaven a la somnolència. Una mena de cadència esmorteïda de sons que, si anava acompanyada d'un bon raig de vi, esdevenia un estat de glòria gairebé perenne. El pastor fruïa del vi de la bóta i de l'abandó tan desitjat de l'esperit. Somreia amb una expressió feta d'una mescla d'esgotament i felicitat. Es va estirar dins la cova i poc abans d'adormir-se li arribava, com sempre, un lleu corrent d'aire fred que amb unes mans etèries li eixugava la suor del treball lliurat a la intempèrie. Aquella alenada de vent fresc li xiuxiuejava una melodia a cau d'orella que li deixava permanentment gravada a la memòria un desitjable estat d'ingravidesa. Era l'esperit de la cova Torta. Una dama de cabells llargs que tan bon punt queia mort de son, li premia la mà i se l'enduia cova endins. Travessaven, valents, passos infranquejables. Ella li mostrava una immensitat d'espais amagats dins la muntanya. Pous gegantins, reblerts de foscor que esdevenien llum amb els seu pas, descobrint rius daurats i molts indrets poblats per mil•lers de criatures alegres i estranyes. L'esperit de la cova sempre el duia a un indret mig en penombra, on el raig d'un minúscul avenc, il•luminava amb precisió la figura retallada d'un rei assegut al tron, voltat de ministres i consellers. Sempre succeïa de la mateixa manera. Arribaven allà agafats de la mà, i la remor dels ministres s'aturava en sec. Es feia un silenci curt i insuportable. La dama deia que per fi havia trobat el seu promès i, com sempre, es repetia aquell silenci angoixant.
La pausa l'estroncava una veu ominosa i greu de l'home assegut al tron, que li espetava amb fúria:
- Com goses portar aquest home aquí, amb els seus ulls profans fitant la nostra llar, que t'has tornat boja?
Era ple Agost, en plena canícula estival. De lluny el dringar dels esquellots barrejats amb el cant de les cigales convidaven a la somnolència. Una mena de cadència esmorteïda de sons que, si anava acompanyada d'un bon raig de vi, esdevenia un estat de glòria gairebé perenne. El pastor fruïa del vi de la bóta i de l'abandó tan desitjat de l'esperit. Somreia amb una expressió feta d'una mescla d'esgotament i felicitat. Es va estirar dins la cova i poc abans d'adormir-se li arribava, com sempre, un lleu corrent d'aire fred que amb unes mans etèries li eixugava la suor del treball lliurat a la intempèrie. Aquella alenada de vent fresc li xiuxiuejava una melodia a cau d'orella que li deixava permanentment gravada a la memòria un desitjable estat d'ingravidesa. Era l'esperit de la cova Torta. Una dama de cabells llargs que tan bon punt queia mort de son, li premia la mà i se l'enduia cova endins. Travessaven, valents, passos infranquejables. Ella li mostrava una immensitat d'espais amagats dins la muntanya. Pous gegantins, reblerts de foscor que esdevenien llum amb els seu pas, descobrint rius daurats i molts indrets poblats per mil•lers de criatures alegres i estranyes. L'esperit de la cova sempre el duia a un indret mig en penombra, on el raig d'un minúscul avenc, il•luminava amb precisió la figura retallada d'un rei assegut al tron, voltat de ministres i consellers. Sempre succeïa de la mateixa manera. Arribaven allà agafats de la mà, i la remor dels ministres s'aturava en sec. Es feia un silenci curt i insuportable. La dama deia que per fi havia trobat el seu promès i, com sempre, es repetia aquell silenci angoixant.
La pausa l'estroncava una veu ominosa i greu de l'home assegut al tron, que li espetava amb fúria:
- Com goses portar aquest home aquí, amb els seus ulls profans fitant la nostra llar, que t'has tornat boja?
- Però si té els ulls tancats- replicava ella!
Llavors el pastor estranyat, feia el gest d'obrir els ulls i veia com aquella escena de llum s'esvaïa de sobte, i reapareixia aquella mitja foscor de l'entrada de la cova.
Era l'hora d'aixecar-se i caminar cap a la boca de la caverna. Retornava lentament, els so de les esquelles, ara sense el cant de les cigales. El sol començava a caure rere el monestir de Sant Llorenç del Munt. Ja un cop a fora, el baf de la terra reflectia l'escalf d'hores acumulades al sol ardent. Era arribat el moment de reunir el ramat, de tornar cap a casa, al confort de la llar, mentre l'avi ja esperava el seu retorn per poder explicar històries de dracs i tresors ocults dins la muntanya.
Llavors el pastor estranyat, feia el gest d'obrir els ulls i veia com aquella escena de llum s'esvaïa de sobte, i reapareixia aquella mitja foscor de l'entrada de la cova.
Era l'hora d'aixecar-se i caminar cap a la boca de la caverna. Retornava lentament, els so de les esquelles, ara sense el cant de les cigales. El sol començava a caure rere el monestir de Sant Llorenç del Munt. Ja un cop a fora, el baf de la terra reflectia l'escalf d'hores acumulades al sol ardent. Era arribat el moment de reunir el ramat, de tornar cap a casa, al confort de la llar, mentre l'avi ja esperava el seu retorn per poder explicar històries de dracs i tresors ocults dins la muntanya.
ENLLAÇOS
{play}images/stories/mp3/covatorta1.mp3{/play}