Diari d'abord

Eleccions per triar el millor eslògan electoral

INICI DE CAMPANYA PUBLICITÀRIA

 

Ha començat la campanya publicitària per elegir a les urnes el millor eslògan polític català. Una campanya  dels partits majoritaris que cal valorar en la mida justa, sobretot per la mil·lionada que costa.
El PSC ha optat per treure el sobtant perfil d'un Montilla esclatant i somrient sobre fons vermell. Per compensar aquest impacte visual, el lema "ni independentista ni de dretes" assossega i perfila molt bé el programa polític d'aquest partit,  la mobilitat ambidextre del qual queda definitivament mutilada, restant una formació clínicament en estat de DEPENDÈNCIA TOTAL. Explicant tan acuradament el que no són, p.e. tampoc són de Ganímedes, deixen molt clares les seves intencions polítiques als votants més desorientats. L'altre lema socialista 'Garantia de progrés' el deixem perque l'analitzin les companyies asseguradores i l'OCU, que són  experts en el verdader significat de 'garantia'.
Convergència i Unió opta per un pla epidèrmic del rostre de l'Artur Mas
sobre fons blanc dibuixant un somriure de classe 4 on s'endevina un perfil d'alt executiu molt segur d'ell mateix. El lema 'CATALUNYA MILLOR' també acota molt el programa polític convergent dins una escala ISO científicament homologada i capaç d'assenyalar amb mil·limètrica precisió la frontera entre millor/pitjor. P.e. podria ser molt bé que amb CiU al govern, Catalunya acabés 1mm MILLOR que 4 anys enrere. L'altre lema 'Comença el Canvi' també marca amb la mateixa precisió un punt d'inflexió que, microscopi en mà, permetria d'endevinar l'origen d'un canvi d'escala atòmica dins l'esfera catalana, amb un fort regust a emoció i suspens per comprendre'n les causes.
ERC continua enarborant el groc nacionalista i ataronjat de fons, apel·lant a la valentia que els diferencia, de llarg, amb els votants covards que no es decideixen a votar-los. GENT VALENTA. En el seu recorregut guiat per parades de pam i de metro, no semblen gaire partidaris de la independència directe sinó més aviat sotmetre-la, de forma valenta, a votació: amb la majoria absoluta d'ERC al Parlament, a Catalunya  quedaria valentment garantit un referèndum sobre la independència, el caràcter vinculant del qual quedaria per decidir en una propera estació orbital a 4 anys llum de distància.
Iniciativa-Verds ha optat per una campanya holística i decorativa triant com a lema un color de l'arc de St Martí: 'VERD ESPERANÇA, solucions d'esquerres'. Ni vermell, ni blanc ni groc. Amb la paleta de colors no cal explicar res més: el verd barrejat amb el vermell faria marró caca, amb  el groc faria un blau PP, amb el blanc un verd pansit. Per a ells aquesta legislatura pinta VERD, a veure si fa  joc amb el vostre color favorit.
El PP, en un atac de lucidesa mai vist abans, es deixen de 'cursilades' i han triat la crisi econòmica com a síntesi del seu discurs: sobre fons blau es llegeix 'SOLUCIONES PARA LA CRISIS'. Emfatitzen com a primera solució l'enormíssima despesa que representa  que els 'nacionalistes' de CiU parlin d'independència a Catalunya mentre la crisi fa estralls entre la població aturada, especialment  entre els catalans castellanoparlants ... com sempre, la culpa és dels catalans sense assimilar... si la resta de solucions són tan bones, abans que la crisi  jo hauria de solucionar les meves arcades!
Ciutadans ha decidit començar a vestir el seu presidenciable (sense arribar a la corbata) sostenint un rètol on es llegeix un lacònic 'REBÉLATE' amb un fons de 9 rebels despullats de cap a peus, entre feliços i atònits. Probablement es tracti d'un crit d'amotinament dels rebels contra el seu propi dirigent Albert Rivera per tal de no morir congelats a ple hivern abans del dia de les eleccions. La veritat és que fa de mal dir res intel·ligible sobre aquesta formació, sempre més preocupada per fer espectá-culo de tot plegat.
Sort que n'hi ha més per triar i remenar.

Els comentaris han estat suspesos temporalment.