Diari d'abord
De cara a barraca (39) La creu dels carlins 1.1
De cara a barraca (39) La creu dels carlins
Sembla ser que les creus gravades a l'interior d'algunes barraques (barraca del Coc, Rocafort de Vallbona) podria tenir relació amb el moviment carlí, tal i com apunta en Ramon Queralt a la seva obra 'Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent.' Sent el carlisme un moviment que comptava amb un important suport social provinent de les àrees rurals, els pagesos no veien amb bons ulls l'entrada dels principis econòmics liberals al camp, i sent també un moviment de defensa d'un catolicisme militant que no admetia la llibertat de culte ni tampoc la laicitat de l'Estat, les creus gravades a l'interior de les barraques podrien ser un avís discret de suport i adhesió a les partides de carlins que sovintejaren pel terme de Sant Llorenç Savall. En els bons temps de la vinya, la població llorençana fou un indret especialment significat en favor de l'arxiduc Carles Maria Isidre i les promeses de retornar els furs catalans. 
Si aquest fóra el cas, la barraca B127 de cal Cames, a l'indret del Rossell, podria correspondre al que avui diríem un carlí 'extremista', donat que la barraca no té una creu gravada sinó dues de ben grosses (fotografia), una al costat de l'altra. El mateix Isidre Dalmau podria haver estat el parcer de la barraca del cal Cames a Salallassera, amb una altra creu gravada a la roca. L'altra barraca, situada al Galí i restaurada, la B391, també té gravada una creu a l'interior, de dimensions més modestes. Menys evident, segurament a causa del desgast, és la creu de la barraca B136 a la Vall de Maria. També era costum d'alguns pagesos de gravar a les pedres unes marques verticals indicant el nombre d'ensulfatades de la vinya, en senyal de recordatori (fotografia de les marques- barraca B20 a l'Ermengol).
ENLLAÇOS
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}