Diari d'abord
De cara a Barraca (46) forn de calç de La Riba
De cara a barraca (46) el forn de calç del torrent de La Riba
Trobem aquest forn a pocs minuts de pujada per la riba esquerra del torrent de La Riba (Matadepera), una vegada hem deixat el tram asfaltat de la urbanització Els Rourets que creua la llera per anar a l'urbanització de Les Pedritxes. Una alzina a l'esquerra del camí ha estat fitada. Aquí trobareu el croquis. No és complicat trobar-lo, especialment ara que ja sabem on és i s'ha netejat l'interior! En un quart d'hora de passejar es pot trobar.
Es tracta d'un pou d'uns cinc metres de diàmetre per gairebé 4 d'alçada. És un forn important, que quan el vam trobar amb el Quim Solbas, vam tenir la primera impressió que havíem trobat per fi el mític avenc de La Riba, però no. Aquesta mena de pous s'excavaven ens marges tous dels torrents amb la finalitat de coure pedra amb la major quantitat de matriu calcària possible. Amb aquesta cocció, que podia durar fins a tres dies, s'obtenia la calç que s'emprava per fer el morter de calç, la matèria primera per a la construcció abans de l'arribada del morter de ciment. Una vegada s'excavava el pou es muntaven unes mínimes parets interiors de pedra seca rebossades amb fang per evitar fuites, i l'espai interior quedava dividit en diferents seccions: al fons de tot hi havia l'olla on s'encenia el combustible (llenya prima) i a on quedava dipositada la calç. La necessitat d'aigua per fer el fang podria explicar la proximitat d'aquestes construccions amb els torrents, als quals s'hi feien petites preses per tal de retenir l'aigua. A sobre de l'olla hi havia el forn amb la pedra que s'havia de coure i damunt del forn la corona que és el tancament superior. L'únic accés al forn es feia per l'olla que s'havia d'anar atiant amb llenya. La cuita durava entre 24 a 60 hores seguides. A cada fornada les parets del marge anaven cedint, de forma que el forn s'anava engrandint a cada cocció que s'hi feia. Si una carretada equivalia a uns 800 quilos de calç, es calcula que cada fornada donava unes 12-40 carretades. Segons expliquen alguns autors, si el forn era en terrenys aliens, es solia pagar l'amo amb una carretada de calç. També expliquen que durant les llargues nits de cuita, s'hi aplegava gent i es solien fer cantades i ballades al voltant del foc: una curiosa forma de vetllar el treball.
Es tracta d'un pou d'uns cinc metres de diàmetre per gairebé 4 d'alçada. És un forn important, que quan el vam trobar amb el Quim Solbas, vam tenir la primera impressió que havíem trobat per fi el mític avenc de La Riba, però no. Aquesta mena de pous s'excavaven ens marges tous dels torrents amb la finalitat de coure pedra amb la major quantitat de matriu calcària possible. Amb aquesta cocció, que podia durar fins a tres dies, s'obtenia la calç que s'emprava per fer el morter de calç, la matèria primera per a la construcció abans de l'arribada del morter de ciment. Una vegada s'excavava el pou es muntaven unes mínimes parets interiors de pedra seca rebossades amb fang per evitar fuites, i l'espai interior quedava dividit en diferents seccions: al fons de tot hi havia l'olla on s'encenia el combustible (llenya prima) i a on quedava dipositada la calç. La necessitat d'aigua per fer el fang podria explicar la proximitat d'aquestes construccions amb els torrents, als quals s'hi feien petites preses per tal de retenir l'aigua. A sobre de l'olla hi havia el forn amb la pedra que s'havia de coure i damunt del forn la corona que és el tancament superior. L'únic accés al forn es feia per l'olla que s'havia d'anar atiant amb llenya. La cuita durava entre 24 a 60 hores seguides. A cada fornada les parets del marge anaven cedint, de forma que el forn s'anava engrandint a cada cocció que s'hi feia. Si una carretada equivalia a uns 800 quilos de calç, es calcula que cada fornada donava unes 12-40 carretades. Segons expliquen alguns autors, si el forn era en terrenys aliens, es solia pagar l'amo amb una carretada de calç. També expliquen que durant les llargues nits de cuita, s'hi aplegava gent i es solien fer cantades i ballades al voltant del foc: una curiosa forma de vetllar el treball.
Si voleu més informació sobre els forns de calç us adjuntem el següent enllaç a Viquipèdia
Si observeu atentament, al sòl del forn encara trobareu restes de calç amuntegades.
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}