Diari d'abord

Maquis i Emboscats (10) la cova d'en Joan Pich

Poques vegades una cavitat pren el nom d'una persona i no sol ser per pur caprici, com és ara el cas que ens ocupa. En Joan Pich va fer estada en aquesta cavitat per un període gairebé de tres anys, sojornant-hi pràcticament totes les nits. Just els tres anys d'emboscat durant el període de la guerra civil espanyola 1936-1939. Tres anys dins una cova, ben aviat són dits! Tanmateix pocs emboscats van fer el mateix que en Joan; entre ells sovintejava l'estratègia de no quedar-se permanentment en un mateix lloc, per por de ser trobats o bé per por a ser delatats. El cas d'en Joan Pich va ser diferent perquè la cova, llavors completament arrecerada pels arbres, era molt aprop del mas de can Jam (Castellar del Vallès) on ell vivia. De forma que mantenia molt contacte i podia rebre avituallament que tot sovint procedia del treball del mateix mas- tal i com ens recorda el seu fill, Andreu Pich, que va tenir l'amabilitat d'acompanyar-nos a la cavitat.joan pich cova boca diag small L'Andreu va explicar-nos que els motius que van empènyer el seu pare a emboscar-se eren planerament per por a la guerra. Segons l'Andreu- el seu pare, empresari de Sabadell, no es sentia identificat amb cap bàndol ni en cap partit polític concret. O en cap cas mai tant com per sentir-se impel•lit a prendre les armes a favor de ningú. En algun moment de la seva estada va compartir l'amagatall amb una altra persona. Mai van ser més de dues - assegura l'Andreu, contradint els comentaris del Paco de can Torrella que creia que s'hi havia amagat més gent. Segons l'Andreu, aquella solitària estada perllongada i patidora dins la cova, va acabar convertint el seu pare en una persona bastant dubitativa i indecisa. No sé si hauria estat millor per a ell anar al front- es pregunta l'Andreu, mentre fem una cervesa després de la solana que ens havia caigut tot anant a cercar la cova. Passada la guerra, en Joan Pich va fer estada a la presó de Monjuïc durant uns tres mesos, acusat de ‘cobarde a Negrín i traidor a Franco' que era l'expressió més emprada aleshores pel règim de Franco a l'hora de jutjar els emboscats.
Segons recorda l'Andreu, l'accés a la cova es feia per la banda nord de la boca, tot sortint d'un corriol que menava a una pica on hi rajava sempre aigua. Per sort-continua recordant l'Andreu- aquells anys de guerra van ser anys de bones pluges que anaren bé per la fonteta, i també van ser bons anys de collites que ajudaren al manteniment de tota la família. De dia, en Joan Pich també ajudava en les tasques de conreu de can Jam. A la cova també s'hi podia anar venint de can Sallent, bo i planejant per sota de can Torrella. L'Andreu recorda que a la cova s'hi entrava a peu pla, un aspecte molt diferent al que té avui.
joan pich cova andreu small
Un altre fet que ens recorda l'origen empresarial d'en Joan Pich és l'anècdota del vehicle que posseïa, un vehicle poc comú, que aviat va ser confiscat pels republicans i que va ser vist diverses vegades voltant per Sabadell.
En Paco recorda que per can Torrella també hi sovintejaven els guàrdies civils, tot i que tenien predilecció per can Sallent. Sempre se'ls havia de tenir a punt un conill o una gallina. Fins que un bon dia un tal López, tinent a Castellar, va acabar en sec amb aquestes prebendes. L'Andreu també té un record molt viu de la  presència dels tricornis pels volts de can Jam, vestint unes capotes llargues i sempre amb el fusell a l'esquena.
La família Pich solia anar a can Jam per l'estiu i s'ho passaven molt bé. De més gran va saber que una tardor d'aquells anys ‘feliços' en van matar un prop d'allí (l'Elio Ziglioli, del maquis anarquista), però ells n'eren ben aliens.
En la nostra visita, l'Andreu Pich va trobar la cova més gran de com ell la recordava. A les parets vam trobar-hi encara claus que haurien sostingut algunes prestatgeries fetes amb taulonets. Pel terra encara alguna olla vella, un parell d'ampolles de cava, i algun platet per espelmes. El més agradós de la cova: la temperatura fresca en plena canícula estival. Vam suar la cansalada apartant esbarzers i no ho hauríem aconseguit si no fos per la certesa que allí s'havia de trobar  la cova indefectiblement. Un espai on s'hi van eixoplugar durant tres anys les temences d'un home, en Joan Pich, que no tenia cap desig d'anar la guerra.

AGRAÏMENTS

A l'Andreu Pich i Jam per l'oferiment d'acompanyar-me a visitar la cova i explicar-me els records del seu pare (dies 25-10-2002 i 27-6-2004). Al Paco de can Torrella per fer-nos de guia i per deixar-nos pas per la seva finca.
 
 
joan pich cova boca int 4 small
 
 
 
Per conèixer més sobre els emboscats de la guerra civil espanyola, paga la pena veure el documental de 2011 'Emboscats. Memòria d'una geografia secreta' emès per TV3.

 
 
 
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
 

Els comentaris han estat suspesos temporalment.