Diari d'abord
De cara a Barraca (60) el turturà
La Barraca de la Serp Verda i el torturà
Situada a la capçalera del torrent de Ricó, a uns 100 metres del dipòsit d'aigua carener, vam reconèixer aquesta barraca quan vam estar ben bé al damunt de la construcció, completament en ruïnes i colgada d'esbarzers. Dos pins havien aprofitat la coberta de terra esfondrada per créixer a l'interior i, tot i que la planta de la barraca encara es podia reconèixer, dins la barraca ja hi havia un metre de terra i rocs caiguts.
Novament en solitari es va anar reconstruïnt aquesta barraca, començant pel desempedregament i la neteja de brolla. Sota una de les pedres planes, a l'exterior de la barraca, va aparèixer una pacífica serp verda que ben calmosa es va refugiar entre les restes de la construcció. Llavors ens vam adonar que moltes de les pedres no eren l'habitual conglomerat eocènic sinó un material amb una superfície molt rugosa, talment com si fos pedra tosca. Joan Roura ens confirmà que aquest material era conegut popularment com torturà (calitx, tapàs), i al vessant castellarenc del riu ripoll, a una determinada profunditat, n'és ple.
L'explicació de la presència d'aquest material en un vessant que no ho és directament del riu Ripoll, potser s'expliqui per una certa aleatorietat de les aigües d'infiltració del riu cap els vessants o bé un relleu molt diferent en temps reculats, quan el Ripoll trancorria a major alçada que no pas ara. La llinda, notòriament allargassada, va ser pujada amb l'ajut de membres del grup de pedra seca llorençà i també del CEC que casualment passaven per allí.
En situar-la novament a lloc la llinda es va partir, però això no va ser cap problema per aprofitar-la amb aquesta mateixa funció. Quan ja érem a punt de tancar-la, vam situar tres llosetes portades del Pla d'Anyella (Ripollès) aprofitant una visita que es va fer al museu etnològic de Ripoll i també a unes barraques de pastor de l'indret.
Feta la celebració inaugural i anomenada la persona que en tindrà cura, la barraca de vinya de la Serp Verda resta al bosc per a qui en vulgui fruir. De moment les serps i també algun cua-roig ja hi han fet estada.
{play}images/stories/mp3/marxapedra.mp3{/play}