Diari d'abord
De cara a Barraca (63) Els cavallers i el Castell de Pera
ELS DE CASTELLAR ERIGEIXEN UNA ALTRA ICONA DE LA PEDRA SECA
Restauració d'envergadura la que van dur la colla de Castellar de Pedra Seca, amb qui s'estarà en deute permanent mentres les pedres aguantin a lloc. I compte que no són qualsevol mena de pedres: les dimensions de la barraca i el seu estat completament aterrat, no feien preveure altra cosa que una tasca de dimensions desconegudes amb anterioritat. Dubto que ni amb vint anys de feinejar, la colla de Sant Llorenç Savall s'hagués plantejat una restauració semblant: sent la raó principal que nosaltres hauríem hagut de menester més d'un any per fer-ho. Però amb total despreocupació i ple d'optimisme, en Joan Roura (fotografia) la va triar per a conmemorar el baptisme de la colla de Castellar a Sant Llorenç Savall, cinc anys abans a la Torrota de La Roca. Sens dubte la tria era coherent amb aquella primera intervenció: el collet del Castell és a tocar d'un altre vestigi de primera magnitud per al nostre poble: un lloc força concorregut per a tots aquells que volen visitar el castell roquer de Castell de Pera. I així, amb el vist i plau (i també la clau) de la propietat dels Saladelafont un dia de juny de 2013 va començar el desbrossament de la barraca de vinya: no es va trigar a descobrir que, molt probablement l'esfondrament de la barraca va originar-se pel cantó oest, quan un bloc gegant de sorrenca havia cedit en trencar-se l'armari del càntir. Si, com diuen els experts, un moviment de més de 5cm en una estructura de pedra seca poden ser suficients per esfondrar-la, aquí el moviment devia ser d'uns 20/30 cm... un terratrèmol! L'armari del càntir va ser traslladat uns centímetres més amunt per convertir-se en un armari pel menjar. I també es va decidir obrir un finestró, gairebé un tunel a causa del gruix de les parets! Des del primer dia els de Castellar van desembarcar amb el ternal, i l'enginy no va parar quiet ni un moment pels volts de la barraca, i així va estar fins el darrer dia. Jo no havia vist mai alçar pedres d'aquelles dimensions! feia feredat de veure-ho. Tant foc va arribar a treure el ternal que després que un dels puntals s'arribés a doblegar, el grup de Castellar es va plantejar seriosament d'establir uns protocols d'actuació i de seguretat. A la setmana següent ja s'havien reunit, i tot va quedar ben concretat i acordat; l'ús del ternal havia de concentrar tot l'esforç i atenció del major nombre d'operaris disponibles.
Quan faltava poc per situar la llinda al seu lloc, un dels pesants blocs del muntant que devia portar allí 170 anys immòbil, va decidir desprendre's sense previ avís, caient a pocs centímetres del peu del Llinares (fotografia). No va passar res, prova superada. A mida que la feina progressava s'anava fent evident que mancaria, com gairebé sempre passa, el material font: la pedra. Sortosament en Josep Saladelafont va ensellar el tractor i com el 7è de Cavalleria d'un western, va aparèixer en el moment que més se'l necessitava, carregat amb més municions.
Després de la pausa obligada de l'estiu, es va reprendre el tancament de la barraca, moments emocionants que van culminar amb el darrer servei del nostrat ternal, desplaçant una magnífica taula de pedra. El roc més gran mai abans arrossegat va ser mogut fins l'entrada de la barraca. Allí sobre, i una vegada plantats els lliris, el darrer dia es va servir un refrigeri de moscatell, es va desplegar l'estelada i es va brindar per l'èxit de la recuperació de la magnífica barraca del Collet del Castell. Dies més tard el Josep Saladelafont i la Teresa Agell ens van convidar a un esmorzar ben assortit a cal Ramon, on els components van gaudir d'esforços menys pesants en companyia del comú barracaire, aprofitant per traçar noves conquestes a cops de pedra. Si com diu la dita els catalans de les pedres en fan pans, els mestres de Castellar en fan, a més, obres d'art. Des d'aquí us convido a visitar la seva exposició permanent al Collet del Castell de Pera.
** Si voleu veure el ternal com balla, cliqueu AQUÍ.
{play}images/stories/mp3/marxapedra.mp3{/play}