Diari d'abord
Tormenta al cor d'una barraca
Totes les barraques es mullen. De vegades unes més que altres, igual que passava amb els trossos de vinya. Per això la majoria de pagesos tenia cultius en diferents indrets, perquè de vegades un el podies salvar de la pedregada. Però totes les barraques es mullen. I gairebé totes gotegen per dins. Ho vaig poder comprovar el dia 3 de novembre. Quan ja era dins la barraca del Plàtan van començar a caure gotetes. Després va començar a ploure i tot seguit, una pausa de vuit compassos. El temps just per donar entrada als cors de granotes del torrent de la Vall d'Horta. Estava assajat, perquè immediatament va començar la descàrrega forta i sostinguda, amb llampecs i trons dispersos. Jo era a dins, enregistrant el so. Un, dos, tres minuts i la cortina d'aigua va trobar un parell de camins per les juntes de pedra seca, formant dos rajolins verticals prop de l'entrada. La idea de fer una barraca amb forma d'iglú tal volta havia estat una idea original, però tenia el problema que tot el tram corbat del sostre, desprovist de terra, era un engolidor que els pedaços de molsa només podien deturar parcialment. La barraca s'anava amarant d'aigua per fora, però l'interior estava prou sec. Passats cinc minuts més, el DJ celeste va reduir dos decibels la potència de la pluja per donar pas a una descàrrega de trons constant. Cada canonada moria amb el so d'una nova descàrrega, talment com si el firmament hagués mudat en un escenari bèl·lic. Gràcies a la porta i a la finestra de la barraca, podia captar l'estereofonia dels bàndols rivals. Els d'esquerres contra els de dretes, els de dalt amb els de baix, els de biaix contra els horitzontals. Em sentia com un espia situat al bell mig d'unes confessions tan abrandades, que el més normal era que allí no hi quedés ningú per escoltar-les. Però la barraca em permetia flairar la terra humida, els canvis d'intensitat del vent al bell mig de la tempesta. I jo allí dins em sentia segur, poca cosa, però segur. Tampoc la mena de seguretat d'estar dins d'una casa amb parets gruixudes sinó més aviat com volar en avioneta i no dins una cabina pressuritzada d'un avió a reacció.
Vaig poder escoltar com alguns ocells no enmudien el seu cant per nosa de l'aigua.
Quan va haver passat la tormenta, vaig comprovar que gairebé a totes les barraques, tant les restaurades com les que només s'hi havia afegit terra a la coberta, hi havia entrat aigua. Però jo vaig sortir-ne completament eixut i amb tot de confessions que clamaven al cel.
/audio}
Quan va haver passat la tormenta, vaig comprovar que gairebé a totes les barraques, tant les restaurades com les que només s'hi havia afegit terra a la coberta, hi havia entrat aigua. Però jo vaig sortir-ne completament eixut i amb tot de confessions que clamaven al cel.
/audio}