Diari d'abord

L'arqueologia que no funciona

Corria l'any 1998 quan acompanyat de la llavors Arqueòloga Territorial, Araceli Martin, sortíem del recent trobat jaciment de la cova del Centenari (Horts de La Mata, Mura). L'Araceli em deixava clar que donat l'escàs gruix de sediment de la cavitat, el jaciment no seria susceptible de ser excavat. Quan li vaig dir si algun estudiant arqueòleg o aficionat podria estar disposat a retirar la resta de fragments esparsos que poguessin quedar a la cavitat em va espetar: 'això no funciona així'.
Suposo que intentar explicar com funcionen les coses resulta infinitament més senzill que intentar explicar com no funcionen, perque m'hauria pogut passar la vida preguntant. Però amb el temps he descobert que les coses no és que no funcionin així o aixà: pocs anys m'han calgut per saber que en el terreny de l'arqueologia d'àmbit local les coses, de fet, no funcionen.

sin ttulo-1
                                               gerreta trobada a la cova dels Lladres (Vacarisses)


Dedueixo que hi va haver un temps on els arqueòlegs treballaven per la cara, sense cobrar un duro, empesos per l'amor a l'art. Dedueixo que quan va arribar la democràcia i es va obrir la Conselleria de Cultura, alguns van fer curses per entrar a Patrimoni, i així cobrar la primera pela i, de passada,  poder reivindicar que es dignifiqués la feina dels arqueòlegs. És a dir, que si no es cobrava, no hi hauria arqueologia. Mentrestant i com ha passat sempre, Cultura va anar a la cúa dels pressupostos i el finançament dels treballs arqueològics va ser més aviat escàs i amb prou feines cobria per pagar els funcionaris, relegats a inventariar el Patrimoni des de les monedes egípcíes del sr. Antonio, passant pels quadres aquells de 'molt valor' de la tieta etc. Amb aquesta perspectiva, no es trigarà a legislar per implicar les grans constructores en el finançament d'aquelles excavacions d'urgència dels jaciments que sorgien arran dels grans moviments de terres. No es trigarà a legislar per a tots aquells que atemptessin contra qualsevol dels molts jaciments que aniran sorgint i que quedaran completament desatesos. Només es podran excavar aquells jaciments considerats per l'especialitat com a 'punters' i els urgents, que seran excavats també, de forma urgent. No es trigarà a seguir legislant (altra cosa no avançava amb tanta celeritat), ara per insinuar que qualsevol que lliurés un objecte arqueològic fora del seu context, podria passar per ser un potencial espoliador. Conclusió: si no podem fer arqueologia multarem, sancionarem, sospitarem.


Ben lluny quedaven els dies d'un jove Ramon Ten (actual cap del Servei d'Arqueologia de Catalunya) que excavava els metres quadrats de rigor de la cova dels Lladres (Vacarisses) deixant que uns aficionats de la SIS trobessin la peça més emblemàtica i descriptiva del jaciment: una gerreta de ceràmica a mà de forma globular que contenia un total de 2.020 peces penjoll sencera (fotografies superiors). Lluny queden els dies que aquests mateixos afeccionats, treballant a l'interior de la incomodíssima i opressiva galeria de la cova de les Pedres, retiraven curosament les nombroses restes lítiques que es trovaben enterrades en el prim sediment de la cavitat. Probablement allò no aportava gran cosa al vessant científic i metodològic del món de l'Arqueologia, però sens dubte aquells materials servien per il·lustrar millor que res, el passat en l'àmbit local.

boca de la cova de les pedres small

Entrada a la cova de les Pedres (Viladecavalls)

En nom de la necessària professionalització dels arqueòlegs, avui tot això ja és 'prehistòria'. Però el fet és que la societat no pot o no vol remunerar tots els treballs arqueològics possibles: l'arqueologia a nivell local no existeix; si el municipi no pot finançar no s'excava, si no és urgent no es fa. I deixant de banda l'escassa informació que reben els municipis sobre els treballs arqueològics que s'hi duen a terme, el fet és que les desenes de llicenciats en Arqueologia/Prehistòria que surten cada any de les nostres universitats no podran treballar en la seva professió. En aquest context, els jaciments de segona fila o no urgents tenen tots el mateix final: són espoliats. I la majoria ho són per arqueòlegs que saben el que fan. Avui aquesta situació s'agreuja amb l'aparició d'Internet amb la difusió de dades GPS de jaciments arqueològics, i amb la publicació indiscriminada dels inventaris patrimonials dels municipis, sent aquesta la única labor que podran lluïr els polítics -els funcionaris dels quals s'han passat la vida obrint 'fitxes' de jaciments.

Per a mi la pregunta és: si 'això no funciona així', pot funcionar d'una altra manera?

foto gerreta small



 
Molts llicenciats en Prehistòria acabaran treballant en supermercats o en qualsevol altre àmbit per guanyar-se la vida. Ho sabem. Vol dir això que tot llicenciat ha de renunciar a la seva vocació? Vol dir això que sota cap concepte pot dedicar les seves hores de lleure a excavar i desenvolupar el treball científic p.e. en el seu àmbit local? Vol dir això que l'Arqueologia com a disciplina acadèmica no pot treure cap altre rèdit del seus llicenciats, que no sigui l'econòmic? l'àmbit del coneixement està estrictament limitat a l'econòmic? segur?
No estic parlant d'afeccionats a l'arqueologia o de voluntariat, estic parlant d'arqueòlegs llicenciats, tutoritzats durant i després de la seva carrera, de persones que estan en connexió permanent amb la seva especialitat. Tot i les òbvies limitacions de temps, no podrien igualment excel·lir en els seus treballs i obtenir el mateix reconeixement? Jo crec que la societat en general, segur, en treuria millor profit. Es pot fer això? és complicat organitzar-ho d'una forma raonablement pautada?
A Sant Llorenç del Munt hi ha moltes coves-jaciments que tenen escàs sediment i no seran excavats. L'Arqueologia també té un escàs sediment pressupostari, però compta amb un nombre importantíssim de llicenciats que, segur, podrien fer créixer la professió en el seu conjunt i el més important: fer créixer el coneixement d'aquesta disciplina entre la societat.

Segur que és millor deixar que les coses no funcionin de cap manera?




{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}

Els comentaris han estat suspesos temporalment.