Diari d'abord
Canvis Anticlimàtics
Tres dies enrere vaig trobar una escampadissa de pinyes rosegades dins el bosc, i ahir vaig trobar un esquirol mort damunt l’asfalt, a la recta de St Feliu del Racó. Vaig pensar que aquella no era la forma habitual d’hivernar dels esquirols. Sol ser freqüent, tot i que no recomanable, trobar-ne de morts a partir de finals de l’hivern, principis de la primavera. .. però ara, al bell mig de l’hivern més cru? No ho havia vist mai, i això que em conec aquesta carretera massa bé.
Tinc amics i coneguts que posen en dubte això del canvi climàtic. Més ben dit, posen en dubte l’artificialitat d’aquest canvi climàtic, perquè prou bé que veuen com els vells glaciars coneguts es van fonent. La veritat és que jo no els acabo d’entendre. Bàsicament perquè sóc incapaç d’ entendre que amb el ritme d’emissions de CO2 tampoc no acabi passant absolutament res! i no és pas que vulgui que passi res o que vagi en contra dels avenços tecnològics o de la globalització del benestar (tot i que dins el cotxe em sento cada cop més com un dinosaure de 70 kg desplaçant una carcassa de 1000), és que senzillament no em quadren els números: si faig la prova amb CO2 tancat a casa segur que ben aviat seria mort, i tothom em titllaria de ‘tonto, perquè no avisaves?’ Ningú ho trobaria gens estrany. Però a escala planetària els escèptics diuen que és cosa de la premsa alarmista, que això que cada any s’apuntin més països al tractat de Kyoto és publicitat encoberta, que els científics no es posen d’acord, que és una maniobra per enfonsar les indefenses empreses petrolíeres etc. Prefereixen parlar de grans canvis climàtics de l’era glaciar i, si convé, de temps encara més reculats, com si els haguéssin viscut en directe, com si aquests canvis haguéssin passat del dia a la nit, que és ben bé com està passant ara... cada any es poden veure perceptiblement els retrocessos de les geleres, ni reculant un milió d’anys trobaríem les concentracions de C02 que hi ha ara mateix a l’atmosfera. Però tant hi fa, els escèptics reculen tants milions d’anys com faci falta per justificar possibles canvis similars a aquest. Més aviat penso que, davant la impossibilitat de trencar el gel d'una situació tan evident i incòmode, els escèptics prefereixen fer-se fonedissos, com el glaç. Tot i que potser no els falti raó: segur que durant la creació de la terra, per ells tot just fa quatre dies, l’atmosfera plenament volcànica i cataclísmica era molt més irrespirable que no pas ara. I ningú es queixava.
Tinc amics i coneguts que posen en dubte això del canvi climàtic. Més ben dit, posen en dubte l’artificialitat d’aquest canvi climàtic, perquè prou bé que veuen com els vells glaciars coneguts es van fonent. La veritat és que jo no els acabo d’entendre. Bàsicament perquè sóc incapaç d’ entendre que amb el ritme d’emissions de CO2 tampoc no acabi passant absolutament res! i no és pas que vulgui que passi res o que vagi en contra dels avenços tecnològics o de la globalització del benestar (tot i que dins el cotxe em sento cada cop més com un dinosaure de 70 kg desplaçant una carcassa de 1000), és que senzillament no em quadren els números: si faig la prova amb CO2 tancat a casa segur que ben aviat seria mort, i tothom em titllaria de ‘tonto, perquè no avisaves?’ Ningú ho trobaria gens estrany. Però a escala planetària els escèptics diuen que és cosa de la premsa alarmista, que això que cada any s’apuntin més països al tractat de Kyoto és publicitat encoberta, que els científics no es posen d’acord, que és una maniobra per enfonsar les indefenses empreses petrolíeres etc. Prefereixen parlar de grans canvis climàtics de l’era glaciar i, si convé, de temps encara més reculats, com si els haguéssin viscut en directe, com si aquests canvis haguéssin passat del dia a la nit, que és ben bé com està passant ara... cada any es poden veure perceptiblement els retrocessos de les geleres, ni reculant un milió d’anys trobaríem les concentracions de C02 que hi ha ara mateix a l’atmosfera. Però tant hi fa, els escèptics reculen tants milions d’anys com faci falta per justificar possibles canvis similars a aquest. Més aviat penso que, davant la impossibilitat de trencar el gel d'una situació tan evident i incòmode, els escèptics prefereixen fer-se fonedissos, com el glaç. Tot i que potser no els falti raó: segur que durant la creació de la terra, per ells tot just fa quatre dies, l’atmosfera plenament volcànica i cataclísmica era molt més irrespirable que no pas ara. I ningú es queixava.