Diari d'abord

De cara a Barraca (3) Les Comes 1.0

De cara a barraca (3)     Les barraques del torrent de Les Comes  (Vall d'Horta)

 
 
 
 
Sortida força senzilla i molt recomanable per aquesta estació de l'any. Per a mi, la Vall d'Horta és com la petita Comarca dels Hobbits a Sant Llorenç del Munt, un enclavament molt especial que malgrat l'incendi de 2003, continua conservant una simbiosi molt especial entre els humans i l'entorn. Gairebé mai falta el so de les aigües de la font del Llor regant l'horta. La passejadeta que us proposo us permet deixar el vostre sistema de transport a l'ombra d'unes alzines, a la desembocadura del torrent de Les Comes on hi ha un pontet, un cop passat el mas de can Comadran. En aquest punt, no enfilarem les habituals  pistes que van a buscar la Pedra d'Àliga, sinó que agafarem la pista de desboscament que recorre el marge hidrogràfic esquerre del torrent de les Comes. Us adjunto croquis. Si pareu atenció, a poc menys d'un centenar de metres trobareu a la vostra dreta l'entrada d'una de les barraques més grans del terme, mirant cap el sudest. El lloc es sol encatifar d'esbarzers. Grans blocs conformen la seva base, i el dintell d'entrada és adosat al bell mig d'una paret de pedra seca d'uns 14 metres de longitud. Sembla una obra megalítica. Tot just passeu per sota el dintell de 1,4m podreu veure allò que semblen uns gravats estranys a la paret dreta. Quan sereu dins de la barraca, més aviat circular, podreu estar tranquil·lament d'empeus gràcies  a un sostre de gairebé tres metres d'alçària, que cobreix una superfície de 2,5 m x 3,8 m de fondària. Alguns dels blocs basals mesuren més d'un metre de costat. Si seguim la pista amunt (avui impossible, 2023), passarem a frec d'una figuera, deixarem un trencall molt desdibuixat que sembla voler baixar a la llera i anirem fent pujada. Passat un primer xaragall deixarem un trencall a la dreta i pujarem pel cantó esquerre, on trobarem un eixamplament pel canvi de sentit dels vehicles que hi treballaren després de l'incendi. Seguim la pista fins arribar a un rocater. Sortirem uns metres més a l'esquerre, com si voléssim baixar cap el torrent. No la podem veure, però a uns 40 metres per dessota hi ha una barraca enclavada en un nivell carbonàtic molt prim que li serveix de fonaments: és la barraca de Les Comes (1,5m x 1,85 fondària), amb una entrada d'un metre d'altura que mira cap al sudest, visible tan sols des de la carena de la Pedra d'Àliga. Sota la barraca hi ha un petit prat obert en rocater, que a la primavera paga la pena de reconèixer-hi un grapat de flors de temporada. Totes dues barraques encara es conserven senceres, tot i que la de Les Comes ja ha patit un esllavissament d'un lateral.
Espero que haureu tingut una bona sortida.


ENLLAÇOS

 
 
 
 
 
{play}images/stories/mp3/giacchino.mp3{/play}

Els comentaris han estat suspesos temporalment.