Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
NOTES ALS SONS / Els senglars del Torrent de la Cansalada
Havia de baixar a la Rouriga, però allà estaven aquells dos marrecs jugant, o barallant-se. Me'n vaig adonar quan ja era gairebé damunt, cosa d'uns cinc metres. Tan aprop que aquella flaire típica d'excrements canviava directament a una fortor de salvatgina. Potser eren garrins els que cridaven, però els cops de peülla que també se sentien eren d'adult. Malgrat tot, no van sortir corrents amb aquella típica fressa de corredisses que sembla que tot el bosc fugi. Aquells dos la feien petar a gust. Els vaig sentir durant una hora, estona que vaig aprofitar per enregistrar part de la conversa. Notareu que parlen una mica estrany, això sí, però si escolteu bé, sentireu també com mengen. No paren de fer pica-pica d'aqui i d'allà, i amb les peülles excaven uns bons forats a la recerca d'arrels i tòfones. Ja viuen bé, ja. I a més a més s'afarten com porcs!
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
Això era el què hi havia al fons de tot. Un amb un mànec gris de plàstic. Aquest era l'únic vestigi de presència humana al fons de l'avenc del Pi Pla (-6m). La resta, inclòs el Pi Pla, continuava com sempre: les crescudetes aranyes Meta burnetti fent de les seves per dins, les pinyes rosegades al fons, els mosquits emboirats tots a fora esperant que jo marxés per tornar a entrar...el que és habitual en aquests casos. Amb el Quim hem aprofitat per refer el senyal blau de cavitat prop del camí vell de la Mata i també hem visitat la bassa de la font de la Riera, que alguns anomenen la font de la Diputació perquè aquesta institució va fer arranjar el mur. Més amunt (més del que jo recordava) de la font hem trobat la carbonera i el forn de calç de la Riera, força amagat; senyal que no té visites. Mentres esmorzàvem han passat per la riera de Les Arenes un grup de veterans de Sabadell encapçalats per un que, de lluny i per sorpresa meva, ens ha espetat
-què diuen aquests de Terrassa?
M'he quedat bocabadat: tanta diferència hi ha que se'ns veu d'una hora lluny el careto que som de Terrassa ???? d'entrada he pensat que devien conèixer el Quim, que havia estat veguer del Vallès, però ha resultat que no, que no els coneixia de res. Vidència? tarot? papiroflèxia? reflexoteràpia?... Després que han marxat se m'ha acudit d'inspeccionar la indumentària del Quim i duia una samarreta amb un anagrama menut del Centre Excursionista, i aquesta devia ser la clau. Vista. Això era el què de veritat tenien els veterans de Sabadell. El bastó gris, que no devia ser dels sabadellencs, l'hem deixat a prop de la boca de l'avenc, per si algú el reclama.
-
A la secció de CAUS acabem de publicar una primícia d'avenc. Un dia havia de passar que hi hagués un primer avenc. L'avenc de l'Ú. El vam explorar per primer cop amb el Marc Anglés, company i monitor de la SIS, mestre de cordes, una de les persones més respectuoses amb la matèria que ens envolta, ja sigui un llapiç, una brúixola o l'embolcall de l'entrepà. Qualsevol cosa que estigui a les seves mans, serà escrupolosament respectada. La geologia és la seva especialitat i és un plaer sentir-lo a parlar sobre la matèria, cosa que fa sovint perquè també és un apassionat de la muntanya. I precisament el proper 25 de maig presentarà a la Universitat Autònoma de Barcelona el seu treball de recerca de la seva tesina que porta per títol: SEDIMENTOLOGIA DEL SISTEMA AL·LUVIAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT (VORA SUD-EST DE LA CONCA CENTRAL CATALANA. CONCA DE L'EBRE). Marc, serà un plaer escoltar el teu treball d'anys de sedimentació i bona dedicació. I espero que obtingui el corresponent reconeixement acadèmic. Sort, potència estratigràfica i fins el 25!
{audio autostart}ucedaru.mp3{/audio}
NOTES ALS SONS La font de la Guineu (Mura)
Podeu tancar els ulls. El que escolteu són els degotalls de l'aigua que vessa de la Font de la Guineu, just per dessota el camí que va al Collet del Llor. No és un lloc tan ombrívol com el de la font i, de passada, es pot captar el so de l'aigua en un petit saltant. Al bassal, l'aigua està molt transparent però massa callada com per notar la seva presència. També podeu sentir els habitants del lloc com la fan petar. N'hi ha que s'acosten molt, pensant si l'intrús és un nou model de flor...Cada espai, per minúscul que sigui, té els seu veïnatge. Són llocs tan familiars per a ells com per nosaltres anar a la fleca del costat o al garatge de casa.
Nota: a l'estèreo del vostre ordinador, el so de l'aigua hauria d'estar a la vostra esquerra.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
ESPOLI (3) La cova dels Dos (Cervelló, 1977)
Araceli Martín, l'arqueòloga que dirigí les excavacions de la cova del Frare (Matadepera), juntament amb M. Àngels Petit, van quedar-se amb un pam de nas amb aquest jaciment del Baix Llobregat que tot just sis anys abans dos membres del Centre Excursionista Pirinenc havien descobert. Amb posterioritat a la descoberta, concretament els anys 1975 i 1976 , els arqueòlegs Ramon Viñas (cova del Mal Pas de Puigdoure, Mura), M. Àngels Petit i la pròpia Araceli Martín havien realitzat dos sondejos estratigràfics que evidenciaven una seqüència cronològica que abastava del Neolític Inicial al Bronze Final. Ens ho expliquen elles mateixes.
"El mes d'agost de 1977 s'obtingué el corresponent permís d'excavació del Ministeri de Cultura, però en procedir a l'organització dels treballs es descobrí el fet lamentable que el jaciment, protegit per una porta metàl·lica, ara serrada i arrencada, havia estat objecte de saqueig. L'àrea més apta per a rependre les tasques arqueològiques restava completament destruïda. Tan sols els punts que oferien riscs físics per possibles despreniments, restaven intactes. El fet fou denunciat (...)".
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
